Nord-est Llibertari: Famílies de l’Escola Josep Barceló i Matas, a Palafrugell, consideren que els ocupes són pacífics i no molesten

divendres, 12 de novembre del 2021

Famílies de l’Escola Josep Barceló i Matas, a Palafrugell, consideren que els ocupes són pacífics i no molesten

Algunes famílies de l'Escola Josep Barceló i Matas, a Palafrugell, consideren que els ocupes són pacífics i no molesten

Una persona que porta els fills a l'escola s'ha posat en contacte amb Ràdio Capital de l'Empordà per explicar que no hi ha una sola opinió. Assegura que la majoria de nens continuen anant cada dia a l'escola contents, malgrat la presència d'ocupes i que, a part de les quatre famílies que formen l'AFA, la resta no tenen cap queixa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 11/11/2021.- Segons Ràdio Capital de l'Empordà, entre des de l'Associacióde Famílies d'Alumnes (AFA) de l'Escola Josep Barceló i Matas de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) diuen que volen deixar de portar els fills a classe fins que no facin fora els ocupes que hi ha al costat del centre. Afirmen que hi ha gent "vivint de forma il·legal" en unes cases al costat del centre i fumen marihuana a pocs metres dels infants i interactuen amb ells. Tot i aquestes manifestacions, Ràdio Capital de l'Empordà hs pogut saber que hi ha famílies que pensen diferent.

Van cada dia a l'escola contents i contentes

Una persona que porta els fills a l'escola s'ha posat en contacte amb l'emissora per explicar que no hi ha una sola opinió. Assegura que la majoria de nens i nenes continuen anant cada dia a l'escola contents i contentes, malgrat la presència dels ocupes. Explica que són persones pacífiques i que no causen problemes. És per això que diu que, a part de les quatre famílies que formen l'AFA, la resta no tenen cap queixa. Aquest testimoni ens ha explicat el seu punt de vista.

Una altra de les crítiques que l'AFA fa als ocupes, és que tenen gats i conills que corren pel pati de l'escola i hi deixen els excrements. Aquesta persona, en canvi, assegura que en realitat dos animals que tenen es van escapar només en una ocasió. Desmenteix que els animals passegin pel pati i hi deixin excrements. També nega que els ocupes acumulin deixalles o ferralla, com sí que van expressar des de l'AFA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...