Ahir dimecres el Principat de Catalunya estava a punt d'entrar a la franja del risc de rebrot considerada de risc alt

Ahir dimecres el Principat de Catalunya estava a punt d'entrar a la franja del risc de rebrot considerada de risc alt, a partir de 100 punts, ja que a les últimes hores havia crescut fins a 91, impulsada per un ritme de creixement que en quatre dies l'ha fet créixer vint punts 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són la Vall d'en Bas (2.695), Vilablareix (1.248), Campdevànol (1.147), Olot (432), l'Escala i Empúries (412), Ripoll (387), Garriguella (301), Roses (300), Sarrià de Ter (271), Sant Pere Pescador (263), Girona (214), Sant Julià de Ramis (196), Arbúcies (184), Torroella de Fluvià (165), Maçanet de la Selva (160), Celrà (153), Figueres (144), Llagostera (129), Banyoles (118) i Palafrugell (105) 

La pandèmia de covid-19 va ser la tercera causa de mortalitat a les comarques gironines l'any passat. La llista de causes continua encapçalada pels tumors i les malalties circulatòries, amb un 22% 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Vall d'en Bas (Alt Fluvià, la Garrotxa) 11/11/2021.- Llegim a VilaWeb que ahir dimecres el Principat de Catalunya estava a punt d'entrar a la franja del risc de rebrot considerada de risc alt, a partir de 100 punts, ja que a les últimes hores havia crescut fins a 91, impulsada per un ritme de creixement que en quatre dies l'ha fet créixer vint punts. També pugen la velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, fins a 1,40; la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de la darrera setmana creix a 2,56% i la incidència de casos a catorze dies s'incrementa fins a 67,29 contagis per cada 100.000 habitants. 

En les darreres hores s'han registrat 931 casos nous de covid-19 diagnosticats amb proves PCR o d'antígens, amb un total de 931.271. Hi ha ingressats als hospitals públics 19 persones malaltes de covid-19 més, 347 en total, i 8 pacients crítics més a les UCI públiques i privades, 86 en total. En les últimes hores, a més, s'han registrat 4 morts a causa de la covid-19. 

El 83,5% de les persones majors de dotze anys ha rebut la vaccinació completa i el 85,1% ja ha començat el procés de vaccinació. En el global de la població representa que el 74,5% de la població catalana està vaccinat del tot i el 75,9% ha rebut, com a mínim, la primera dosi. 

Malalts ingressats: 347 (+19). Malalts atesos a les UCI: 86 (+8). Total de casos detectats acumulats: 1.011.585 (+1.277). Total de morts: 24.043 (+4). Total amb la vaccinació completa: 5.899.057 (+3.152). Total de vaccinats amb la primera dosi: 5.998.079 (+2.174). Total de vaccinats amb la tercera dosi: 287.575 (+25.364). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són la Vall d'en Bas (2.695), Vilablareix (1.248), Campdevànol (1.147), Olot (432), l'Escala i Empúries (412), Ripoll (387), Garriguella (301), Roses (300), Sarrià de Ter (271), Sant Pere Pescador (263), Girona (214), Sant Julià de Ramis (196), Arbúcies (184), Torroella de Fluvià (165), Maçanet de la Selva (160), Celrà (153), Figueres (144), Llagostera (129), Banyoles (118) i Palafrugell (105).  

També amb risc, entre altres, Viladamat (92), Salt (82), Blanes (81), Calonge i Sant Antoni (74), Santa Cristina d'Aro (65), la Bisbal d'Empordà (61), Torroella de Montgrí i l'Estartit (56), Lloret de Mar (49), Camprodon (38), Tossa de Mar (31), Palamós (30), Sant Feliu de Guíxols (29), Anglès (16), Mont-ras (9), Santa Coloma de Farners (7) i Castell-Platja d'Aro (2). 

La pandèmia de covid-19 va ser la tercera causa de mortalitat a les comarques gironines l'any passat 

Llegim al Diari de Girona que l'any passat, quan va esclatar la pandèmia de covid-19, a les comarques gironinesw es van registrar un total de 7.210 defuncions, segons el darrer balanç publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta dada suposa un increment de l'11% respecte al 2019, tenint en compte que es van registrar 728 morts més. 

Cal destacar que el principal motiu d'aquest creixement es deu a l'impacte de la pandèmia de covid-19 i és que, segons constata l'INE, la covid-19 va ser la tercera causa de mortalitat l'any passat, tenint en compte que un 15% del total de defuncions es van produir en persones amb covid-19 o amb sospites d'haver-lo desenvolupat, dada que representa un total de 923 i 154 persones respectivament. El coronavirus-19 forma part del grup de malalties infeccioses i parasitàries. Fins llavors, no havia registrat índexs gaire alts de mortalitat tenint en compte que el 2019 només va ser l'onzena causa més freqüent d'un total de disset. 

Cal tenir present que durant la primera onada de la pandèmia, entre el març i el juny de l'any passat, es va produir una concentració molt elevada de defuncions a la Regió Sanitària de Girona. De fet, en el primer mes i mig n'hi va haver 600. I, tot i que durant la segona onada no es van produir tantes morts, a partir del desembre hi va haver un altre repunt destacat que es va allargar fins al febrer del 2021. Per tant, l'impacte de la covid-19 també es podrà observar en els balanços de mortalitat d'aquest any. 

Principals causes 

Tot i això, la llista de causes de mortalitat continua estant encapçalada pels tumors i les malalties del sistema circulatori. L'any passat van morir per diferents tipus de càncer 1.651 gironins (un 22,9%), mentre que per malalties del sistema circulatori en van ser 1.644 (un 22,8%). En el cas dels tumors, el percentatge va baixar un 5% respecte a l'any anterior i pel que fa a malalties circulatòries, un 7%. Després de les malalties infeccioses i parasitàries, la quarta causa són les malalties del sistema respiratori, seguides de les del sistema nerviós i els trastorns mentals i de comportament. A continuació hi ha les malalties endocrines (292), les del sistema digestiu (267) i les causes externes, amb 243. 

Curiosament, en aquest darrer grup es va produir una davallada important de morts, amb un total de 52 menys. La principal raó es deu als efectes del primer confinament, la primavera de l'any passat, que va fer caure defuncions per accidents de trànsit, homicidis o incendis, entre d'altres. 

Impacte de la pandèmia de covid-19 

L'impacte de la pandèmia s'ha evidenciat a tot el Regne d'Espanya. Segons les dades de l'INE, l'any passat va acabar amb 75.000 morts més que el 2019 al Regne d'Espanya. En total, el van morir 493.776 persones, un 18% més, i tot l'excés es deu a la covid-19, que entre març i desembre va causar la mort de 74.839 persones, entre les diagnosticades i les que van morir amb símptomes compatibles però sense prova. 

Amb el diagnòstic, van morir 60.358 persones i 14.481 més amb sospita i símptomes compatibles però sense cap prova que ho corroborés. Pel que fa al Principat de Catalunya, va ser la cinquena autonomia amb més mortalitat per coronavirus-19, amb un total de 15.884 defuncions. 

Finalment, cal tenir present que el 31 de desembre de 2020, el Ministeri de Sanitat només havia notificat la mort de 50.837 persones per coronavirus-19. És a dir, 24.002 morts menys de les que realment s'havien produït al final de l'any. Aquesta diferència es deu al fet que les xifres oficials de defuncions només comptabilitzen les morts dels malalts diagnosticats amb una prova positiva, a diferència de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, que també té en compte els sospitosos.