Nord-est Llibertari: Sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil insisteixen en la persecució contra Montse Bassa

dijous, 21 d’octubre del 2021

Sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil insisteixen en la persecució contra Montse Bassa

Sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil insisteixen en la persecució contra Montse Bassa

Els sindicats JUPOL i JUCIL reclamen que es retiri una intervenció de la diputada del diari de sessions del congrés espanyol

Uns altres sindicats policials han portat les paraules de Bassa a la Fiscalia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 21/10/2021.- Llegim a VilaWeb que els sindicats JUPOL, de la policia espanyola, i JUCIL, de la Guàrdia Civil, insisteixen en la persecució contra la diputada per ERC Montserrat Bassa, veïnal de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), després d'haver dit en el ple del Congrés espanyol que els agents de tots dos cossos no són benvinguts a Catalunya. Amb aquesta censura, totes dues organitzacions volen fer desaparèixer les declaracions que els titllaven de salvatges i forces d'ocupació.

En una carta a la presidenta del Congrés espanyol, Meritxell Batet, ambdós sindicats policials han reclamat que es retirin del diari de sessions les paraules de Bassa. Segons totes dues organitzacions policials, la intervenció de la diputada "atempta contra l'honor, la dignitat i la defensa de la Constitució que fan cada dia milers d'agents".

El 13 d'octubre passat, JUPOL i JUCIL van exigir al ministre d'Interior del Govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que es posicionés públicament a favor dels cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol. A més, van qualificar Bassa de "bocamolla i mancada de rigor polític" i van exigir que dimitís.

Així mateix, un altre sindicat de la policia espanyola, CEP, ha enviat una altra carta a Batet demanat també la retirada de les paraules de Bassa del diari de sessions o l'aplicació de les "mesures d'ordre intern que puguin procedir per a evitar aquesta mena d'ofenses".

A més, uns altres sindicats policíacs, SUP i SPP, han remès un escrit a la Fiscalia espanyola perquè analitzi si Bassa va cometre un delicte d'injúries i un altre d'odi contra les forces i els cossos de seguretat de l'Estat espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...