Milers de persones reivindiquen el llegat de l'1-O en les tres marxes organitzades per l'ANC
Per avui diumenge, l'ANC ha convocat una manifestació a Barcelona
Milers de persones recorden caminant el referèndum per la independència del 2017
La marxa gironina, amb 7.000 persones al final a Aiguaviva, va ser la més multitudinària de les tres
També n'hi va haver a Ponent i a les Terres de l'Ebre
La Guàrdia Civil va identificar alguns participants en la Marxa de Ponent
Paluzie avisa als polítics que "la gent no renuncia a l'1-O i us demana que feu la independència"
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Julià de Ramis / Girona / Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) 03/10/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que unes 7.000 persones van arribar ahir al migdia a Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) al final de la Marxa Nord, organitzada per l'AssembleaNacional Catalana (ANC) per commemorar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Va ser la marxa més nombrosa, però també n'hi va haver a Ponent i a les comarques tarragonines.
La Marxa Nord va recórrer per la comarca del Gironès i havia començat a les vuit del matí a Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona), on fa quatre anys la Guàrdia Civil va agredir els votants, va causar destrosses al pavelló municipal i va impedir que hi votés el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va exercir el seu dret a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany, comtat de Girona).
Segons fonts dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Municipal, a Girona hi havia unes 3.000 persones recorrent els carrers, que van passar pel Col·legi Verd, un altre dels focus de violència policial espanyola del 2017, i la seu gironina de la Generalitat. A l'exterior de l'escola es van dipositar mig miler de clavells, mentre que a l'edifici de la Generalitat hi van penjar una estelada.
Les i els marxants van arribar a Aiguaviva cap a les dotze del migdia --uns tretze quilòmetres en total-- recorrent la GI-533 amb pancartes i samarretes vermelles. Els lemes eren, entre d'altres, 1 d'octubre, ni oblit ni perdó i Puigdemont, el nostre president. Hi havia manifestants que duien petits cartells amb l'eslògan Vam votar independència en una banda i Exigim independència en l'altra.
Un dels presents era el president Quim Torra, que dialogava amb els alcaldes de Sant Julià de Ramis (Marc Puigtió) i d'Aiguaviva (Josep Pinsach). Ben a prop seu, hi havia una exposició de fotos de la jornada de votació al poble, fa quatre anys, quan un àpat popular va acabar malament per la intervenció de la Guàrdia Civil.
En la marxa reivindicativa d'ahir, un dels que la van acabar va ser en Josep, que s'hi va incorporar a la ciutat de Girona. Veí de Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona), s'havia animat a fer la marxa "per passar una mica a la Història". Amb la mascareta acabada de posar, esmentava amb orgull que havia anat a la manifestació de Brussel·les el desembre del 2017, on "no hi va haver cap aldarull ni cap paper ni cap got a terra". Ahir va fer "13.151 passes" --el mòbil li va registrar la dada-- fins a Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona). Té una visió molt crítica de la classe política catalana. "De tots els polítics, el més bo és per llançar-lo al foc. El 95% no se'n salva", es lamentava. Tampoc no confia gens en la taula de diàleg. "És un enganyabadocs."
Molt a prop seu, dins l'espai polivalent d'Aiguaviva, agafava aire la Marta, de Vilassar de Mar (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona). Havia vingut a fer la marxa íntegrament, des de Sant Julià deRamis. Formava part de l'expedició de dues famílies, va explicar. Considerava que era una de les "coses maques" per commemorar l'1 d'octubre i per fer una excursió i gaudir del paisatge.
També havien fet el recorregut complet en Jordi i la seva dona, veïns del Port de la Selva (Serra de Rodes / Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), que es refeien de l'esforç. En Jordi explicava que havia arribat de bon matí a Sant Julià de Ramis i que havia aguantat bé l'esforç. "He vingut a fer nombre", explicava en to de broma. "O faig nombre o faig nosa", deia satisfet, però, de formar part d'un procés que incomoda "algú": "Només això ja em fa sentir feliç." Aquest algú es podria referir, entre d'altres, a l'Estat espanyol o a algun partit polític.
La secció local de l'ANC es va veure desbordada per les milers de persones participants en la marxa. Un dels seus responsables, Jaume Mas, explicava que havien atès com havien pogut les i els caminaires. "No comptàvem que hi hagués tanta gent."
Mas va parlar de l'1 d'octubre del 2017 com "un record traumàtic". Molts veïns i veïnes --Aiguaviva té 790 habitants-- van defensar el col·legi electoral i, a l'hora de dinar, va arribar el que no desitjaven: la Guàrdia Civil, que va agredir els defensors de les urnes i va llançar gas lacrimogen --"gas pebre", precisava Mas-- en la seva aparició a les quatre de la tarda. "Ja no comptàvem que vindria a aquelles hores."
Del referèndum, el representant de l'ANC d'Aiguaviva en té un record agredolç. "La sensació és de victòria, però no és agradable que t'agredeixin, ni t'ho esperes." La càrrega del 2017 va provocar deu ferits, incloent-hi l'ex-rector de la Universitat de Girona Josep M. Nadal, i un procés judicial que encara dura.
Ponent i comarques tarragonines
La marxa de Ponent, en la qual van participar centenars de persones, va ser la més matinera de totes. Unes 50 persones van sortir a les sis del matí de Fraga, a la comarca del Baix Cinca (Franja de Ponent), direcció a Alcarràs (Segrià) per l'autopista A-2. A l'hotel Casa Miquel d'aquesta localitat, s'hi van afegir un centenar de participants més que havien sortit de Lo Casino, un dels punts de votació on hi va haver càrregues policials l'1-O. La marxa va continuar per l'A-2 fins a arribar a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Lleida (Segrià, Terres de Ponent), un altre dels punts de votació del referèndum del 2017.
El membre del secretariat nacional de l'ANC Jordi Alsina es va mostrar prou satisfet amb la resposta de les persones participants, amb més de 300 inscripcions, i va insistir que el sentit de la caminada és "reivindicar l'1-O i homenatjar tots els represaliats". A la vegada, però, també vol "interpel·lar la classe política perquè tiri endavant" i culmini el procés d'independència de Catalunya. "Si els polítics no es veuen capaços de tirar endavant, que facin un pas al costat, perquè amb la gent valenta que som avui en les marxes ho aconseguirem."
Francesc Mata, veí de Torres de Segre (Segrià), va decidir assistir-hi per "reivindicar l'esperit de l'1-O". Explicava que està una mica decebut amb l'acció política i es va mostrar partidari de dur a terme accions "més definitives i permanents" i de continuar sortint al carrer per "fer sentir la nostra veu". En el mateix sentit es va expressar una altra de les participants, Isabel Barbé, partidària de mantenir-se "fermes, dempeus, i continuar la lluita per la independència".
La marxa de les comarques tarragonines, de 21 quilòmetres, va sortir a les dues de la tarda de la plaça Parroquial de Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià) en direcció a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), passant per Alcanar (Montsià) i les Cases (Montsià). "Venim per defensar la república i la llibertat del nostre país", va expressar Albert Dasí, participant procedent del País Valencià.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que va anar a la marxa del Gironès al matí i a la de les comarques tarragonines a la tarda, va resumir el sentiment dels participants. "El missatge als polítics és clar: la gent no renuncia a l'1-O i us demana que feu la independència." L'última marxa es va tancar amb un acte davant del pavelló municipal de Sant Carles de la Ràpita, centre de votacions on també hi va haver càrregues policials espanyoles.
Milers de persones reivindiquen el llegat de l'1-O en les tres marxes organitzades per l'ANC
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, milers de persones han reivindicat el llegat de l'1-O en les dues marxes organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es van desenvolupar ahir el matí. En la Marxa de Ponent, que ha sortit de Fraga, va patir un encontre amb la Guàrdia Civil, que va identificar algun conductors participants.
A les 14:00h va arrencar la Marxa de Vinaròs a la Ràpita, on també hi participava la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.
Paluzie, que també va estar present a l'arrencada de la Marxa del Nord, de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva, va assegurar que les mobilitzacions popular per commemorar l'1-O demostren el "valor" que s'atorga al referèndum "tant per la victòria que va representar" com pel "deure" de fer complir el seu mandat. "El missatge als polítics és ben clar. La gent està disposada, mobilitzada, no renuncia a l'1-O, i us demana que feu la independència", va assegurar en declaracions als mitjans des de Sant Julià de Ramis. Paluzie va dir que les marxes que es feien ahir dissabte arreu del país insten a "mantenir la mobilització i la pressió" per "poder preparar una declaració d'independència efectiva".
Més de 3.000 persones van participar a la Marxa del Nord per reclamar la fi de la repressió i que s'implanti el "mandat de l'1-O". Una marxa que va sortir de Sant Julià de Ramis amb un miler de persones, però que va anar agrupant més manifestants durant el recorregut fins a Girona. Un cop a la ciutat, l'assistència va empaperar la seu gironina de la Generalitat i es va desplegar una gran estelada a la façana de l'edifici. Després la masrxà es va desplaçar fins al Col·legi Verd, on la Policia Nacional espanyola va carregar feia ahir quatre anys, per deixar-hi mig miler de clavells. L'assistència va reclamar que s'implanti el mandat de l'1 d'octubre o que es tiri endavant un nou referèndum.
Equipats amb estelades i pancartes, centenars de persones van iniciar la marxa de catorze quilòmetres en la que també hi va participar el president Quim Torra, i que va rebre la visita de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzié. Després de saludar els assistents, Paluzie es va desplaçar a la marxa que s'havia convocat entre Vinarós i Sant Carles de la Ràpita.
De Fraga a Lleida
La Marxa de Ponent, organitzada per l'ANC amb el suport d'Òmnium Cultural i de l'AMI, va arrencar a les 6 del matí a Fraga amb una cinquantena de participants. En aquest punt de sortida, l'organització va explicar que la Guàrdia Civil havia identificat els conductors que havien arribat amb els seus cotxes particulars, així com el xofer d'un dels autocars llançadora que s'havia posat a disposició de les i dels participants.
La marxa, de 27 quilòmetres, es va enfilar per l'autovia A-2 fins a l'hotel Casa Miquel d'Alcarràs, on s'hi va unir el centenar de persones que havien començat el recorregut des de Lo Casino d'aquesta població, punt de votació de l'1-O on van haver-hi càrregues policials espanyoles. La marxa va agafar de nou l'A-2 direcció al Jardiland, a les afores de Lleida. Des d'aquí, hi va haver el darrer tram de 7 quilòmetres fins arribar a l'EOI, un dels punts de votació l'1 d'octubre de 2017 on també van haver-hi càrregues policials espanyoles.
El membre del secretariat nacional de l'ANC, Jordi Alsina, es va mostrar satisfet amb la resposta de la participació, més de 300 persones inscrites, i va explicar que la caminada volia "reivindicar l'1-O i homenatjar a tots els represaliats".
Terres de l'Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada