dimecres, 6 d’octubre del 2021

Garrigàs, quatre anys després

Garrigàs, quatre anys després 

«Van ser moments molt tensos i mira que era la nostra Festa Major», diu l'alcaldessa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 06/10/2021.- Llegim al Setmanari Alt Empordà que el municipi de Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) va capitalitzar, un cop més, divendres passat, la crida de molts pobles de la comarca altempordanesa per recordar aquell 1 d'octubre del 2017. A Garrigàs, el poble més afectat per les càrregues policials a l'Alt Empordà ara fa quatre anys, s'hi van presentar, aquell diumenge, nombrosos agents de la Guàrdia Civil per requisar una de les urnes on havien votat les veïnes i els veïns. «Quan van arribar, no van ni mirar la parella de Mossos d'Esquadra que hi havia aquí al poble», diu un veí. 

Un cop van identificar a l'alcaldessa, Pilar Bosch, van tirar-la per terra. Els guàrdies es van enfrontar a un gran nombre de veïns a davant del col·legi electoral. «L'1 d'octubre quedarà marcat per sempre en la nostra memòria col·lectiva com el gran dia de la democràcia i l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. En aquella data del 2017, milers de voluntàries i voluntaris, acompanyats de servidors públics municipals, van fer possible que es pogués exercir el dret a vot sobre el futur polític de Catalunya», manifesta l'Ajuntament de Garrigàs en un comunicat penjat a la seva web. 

«A nosaltres, ens va impactar, perquè era la Festa Major i el dia va començar molt aviat. Van ser moments molt tensos. El que més em va impressionar va ser que em preparés per rebre'ls i no em van ni mirar als ulls, em van apartar i tots vam anar per terra», explica l'alcaldessa, la qual va interposar una denúncia als Mossos d'Esquadra per l'actuació policial «desproporcionada» aquell dia. 

Hem rebut les reflexions d'alguns veïns i veïnes de Garrigàs, que van ser testimonis d'aquells fets. «La meva filla va tenir els dits negres durant quinze dies pels cops que rebia i no ens passava pel cap que vinguessin aquí per una urna», declara un veí. «La gent estava emprenyada i increpava als policies, que portaven una formació militar com si anessin a la guerra», comenta un altre testimoni. Els nens que hi havia allà «van quedar traumatitzats i estan marcats per tot allò. Veure com venen els militars a reprimir el poble és brutal», s'atrevia a exclamar una altra veïna. 

Arran d'aquells fets, es va crear un col·lectiu que es qualifica d'«heterogeni» per fer l'anomenat Ball de les urnes, a Garrigàs, cada 1 d'octubre. «Ens vam aplegar a Garrigàs gent de tota la comarca, ja que allò va tenir significat per a molta gent. Prevèiem que s'intentaria esborrar aquells fets», remarca un altre veí del poble. El Ball de les urnes, però, no es va poder celebrar aquest any, a causa de les mancances provocades per la pandèmia de covid-19. 

Per a l'alcaldessa, «el dia 1 d'octubre del 2017 va ser una muntanya russa emocional. Que l'endemà vingués gent de tot arreu va ser impressionant». Pilar Bosch destaca que «no s'ha perdut cap record i el Ball de les urnes n'és la principal prova». 

«No podem permetre que el que vam viure quedi en l'oblit», deia, divendres al vespre, Josep Maria Alabert, veí del municipi.  

En el recordatori anual, també hi va ser present el fotògraf de Sant Miquel de Fluvià (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), Jordi Mestre, el qual va dir: «Per robar una urna, eren seixanta energúmens» i va acabar apuntant que vol pensar que «tot el que va passar en aquell 1-O ha de servir per alguna cosa». 

«L'1 d'octubre, com tots els dies de l'any, vàrem ser a peu de carrer, als carrers i a les places, acompanyant la voluntat de les nostres veïnes i veïns, garantint la democràcia i fent possible la lliure expressió cívica i pacífica de la gent en forma d'urnes i paperetes», diu el manifest municipalista de l'1 d'octubre, el qual continua afirmant que «aquest és precisament l'esperit de l'1 d'octubre: el de la gent que ho va fer possible, la gent que hi va participar, i la gent que en va patir la repressió». 

«Els Ajuntaments sempre seran les cases de la vila dels pobles i ciutats, i sempre estaran a disposició de la gent, perquè aquesta proximitat i voluntat de servei és el sentit d'allò públic, d'allò que és de totes i tots», continuava declarant un manifest sobiranista. 

Quatre anys després, tant a Garrigàs com a molts indrets de la comarca, segueixen reclamant democràcia, llibertat, el retorn dels exiliats i les exiliades, la fi de la repressió i dels encausaments per l'1 d'octubre, i refermen el seu compromís amb el diàleg i el dret a l'autodeterminació efectiva per al poble de Catalunya. 

«En definitiva, el significat més intrínsec de la democràcia, que la presa de decisions resideix en la ciutadania a través de mecanismes de participació directa. I ho reclamarem tants cops, tants anys, i tants 1 d'octubre com faci falta, perquè les idees, la democràcia i la llibertat no poden caducar o esborrar-se mai», conclou aquest manifest. 

A Garrigàs, en aquest quart aniversari de l'1-O, no hi van faltar testimonis que aprofitaven per deixar records d'aquella jornada que va fer recollir nombroses anècdotes arreu de la comarca. Els darrers moments causats per la pandèmia de covid-19, però, han dificultat que es pogués seguir recopil·lant material que hauria servit per omplir volums sencers.  

L'any vinent, tant a Garrigàs com arreu de la comarca, es tornarà a reunir un munt de testimonis que continuaran explicant històries del referèndum sobre autodeterminació de Catalunya, 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada