Per què és enganyós continuar parlant d’immunitat de grup (o de ramat)? La variant Delta, molt més contagiosa, complica arribar a aquest objectiu fins i tot tenint un 85% de persones vacunades

Per què és enganyós continuar parlant d'immunitat de grup (o de ramat)? La variant Delta, molt més contagiosa, complica arribar a aquest objectiu fins i tot tenint un 85% de persones vacunades 

Els experts criden a continuar vacunant perquè el fàrmac sí que alenteix la circulació del virus i permet controlar la malaltia. «Ja és moment de començar a posar una tercera dosi als majors de 65 anys perquè la nostra gent gran poden estar perdent la protecció» 

Decepció i desesperació al Departament de Salut perquè la gent jove no es vacuna. El Departament fa una crida als 170.000 joves de la Regió Sanitària de Girona que encara no han iniciat la vacunació. La Selva Marítima és l'àrea amb la cobertura més baixa juntament amb ciutats com Salt, Roses i Palafrugell 

Olot inicia avui una edició asèptica de les Festes del Tura. Marcada per les mesures anti-Covid, els actes es concentren en tres escenaris. L'oferta s'ha reduït un terç 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 04/08/2021.- Llegim al Diari de Girona que a hores d'ara de la pandèmia de covid-19, parlar d'immunitat grupal o de ramat (és a dir, el moment en què la població es fa immune a una malaltia en tenir un determinat nombre de persones vacunades) és enganyós. No n'hi haurà prou amb tenir vacunat el 70% de la població, com es va dir al principi, ni tampoc el 85%, com es va dir després. La variant Delta del coronavirus-19, molt més contagiosa i amb més càrrega viral que les anteriors, ha marcat un abans i un després en aquesta malaltia: és capaç de propagar-se, tot i que a nivells molt menors, també en persones vacunades. Són ja diversos els experts que, tot i que insten a continuar punxant el major nombre de persones, demanen no marcar-s'hi llindars d'immunitat grupal. 

«Amb aquesta variant és més probable que no arribem a la immunitat grupal, cosa que no és cap drama i no fa canviar l'estratègia de lluita. S'ha de continuar mirant de vacunar el major nombre de persones perquè, tot i que no arribarem a una protecció global, sí que ens permet fer un control funcional de la pandèmia», afirma l'epidemiòleg i cap de Medicina Preventiva de l'HospitalClínic de Barcelona, Antoni Trilla. El missatge instil·lat és el següent: fins i tot quan s'aconsegueixin les màximes taxes de vacunació, les restriccions, tot i que algunes es puguin suavitzar, seguiran. 

Quan una població arriba a la immunitat de grup en una determinada malaltia, l'índex de reproducció (la tan coneguda Rt) se situa de manera estable i mantinguda en el temps per sota d'1, com explica Trilla. Això vol dir que la malaltia deixa de transmetre's. I per a això n'hi ha prou amb una vacuna. «Va ocórrer amb el xarampió [molt més contagiós que el coronavirus-19], per exemple. El del xarampió és un virus que des de fa anys no canvia i la vacuna et protegeix, des de petit, en un 95%. Així vam aconseguir eliminar-lo i només es donen ja petits brots en alguns llocs», explica. 

Però no ocorre el mateix amb el coronavirus-19, un virus canviant i davant el qual les vacunes, molt eficaces per prevenir la malaltia greu i la mort, no eviten la infecció. I hi ha un altre factor, a més: «La població es mou i Catalunya no és impermeable a aquest fet. A més, apareixeran variants que es transmetran cada vegada amb més facilitat i rapidesa», afegeix l'epidemiòleg. Per això insisteix a buscar el màxim de persones immunitzades, perquè la vacuna sí que dificulta la circulació del virus, cosa que permetrà retirar a poc a poc mesures de prevenció. «Així arribarem, si no apareix una variant perillosa, a una situació endèmica: el virus viurà entre nosaltres i infectarà de tant en tant algunes persones, com passa amb la grip». La covid-19, diu, deixarà de ser «la malaltia» per ser «una malaltia més». 

El Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha marcat com a objectiu posar dos milions de vacunes aquest setembre i arribar així al 80% de catalans immunitzats a finals de mes. Tant al Principat de Catalunya com a tot el Regne d'Espanya hi ha un 70% de persones amb la doble pauta i, si el ritme torna a ser el que era abans de l'aturada d'agost, és previsible que a l'octubre ja estiguin vacunats el 90% de la gent.  

La immunitat decreix 

Segons la immunòloga i investigadora del CSIC Matilde Cañelles, des del moment en què s'ha demostrat que la persona vacunada sí que pot transmetre el virus i que la immunitat va decreixent amb el temps, «es fa bastant difícil parlar de quin percentatge de la població cal tenir vacunat per arribar a la immunitat grupal». «Se'ns escapa de les mans», diu Cañelles, que, no obstant això, sí que veu «lògic» que els Estats es marquin objectius. «Era molt lògic marcar l'objectiu de tenir un 70% de la població vacunada a l'estiu. En aquest aspecte, soc relativament optimista: en aquesta cinquena onada, malgrat aquesta variant, han descendit moltíssim les hospitalitzacions i morts, el principal objectiu», explica Cañelles. Per això, com Trilla, fa una crida a continuar vacunant. Però no només això: «Ja és moment de començar a posar una tercera dosi als majors de 65 anys perquè la nostra gent gran poden estar perdent la protecció», reclama. 

Almenys els majors de 65 anys s'hauran de vacunar periòdicament 

Aquesta immunòloga del CSIC estima que, en els pròxims mesos, el Regne d'Espanya mantindrà el virus «controlat» gràcies a la vacuna, si bé aquest no desapareixerà. Augura que almenys els majors de 65 anys s'hauran de vacunar periòdicament. Però es mostra optimista i creu que «probablement a mitjans de l'any que ve» hi deixarà d'haver «onades» per començar a haver-hi «brots epidèmics». «Tret que sorgeixi una variant que invalidi la immunitat», afirma. I, tot i que creu que aquesta tardor serà millor que l'anterior, no serà tot tan ràpid com inicialment es pensava. «Deien que amb el 70% vacunat [objectiu aconseguit ja al Regne d'Espanya] ja s'acabaria el problema, i no». 

L'epidemiòleg i membre de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE) Joan Caylà assenyala que el que està passant a Estats com el Regne Unit de la Gran Bretanya o Israel, que tornen a viure elevades taxes de contagis perquè van aixecar restriccions precipitadament, demostra que tenir vacunada molta gent no evita la transmissió del virus. «Gràcies a les vacunes, fa gairebé 10 anys que no hi ha casos de xarampió, només petits brots per un cas importat. Amb la covid-19 es pot esperar un comportament similar al del xarampió. Però falten anys. És previsible una sisena onada, però inferior a la cinquena. I a poc a poc hi anirà havent brots epidèmics», explica Caylà, que considera «prioritari» tenir almenys el 90% de la població vacunada. 

Per a l'investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Daniel López-Codina, el concepte d'immunitat de grup, no obstant això, «continua sent molt vàlid» perquè és un indicador de com evoluciona la pandèmia de covid-19. «A mesura que augmenta la immunitat de grup, també disminueix la velocitat a la qual es transmet la pandèmia, per tant l'estratègia ha de ser augmentar la immunitat de grup. Si arribem a models molt alts, podem aixecar algunes mesures. Però ara toca, com a mínim, mantenir les mesures com ara», opina López-Codina. 

Tot i que és impossible fer prediccions sobre la pandèmia, un escenari possible és que la covid-19, com la grip, es torni estacional. Però, per a això, cal continuar vacunant perquè, amb percentatges d'immunització molt alts, «el control de la pandèmia serà progressivament més fàcil», insisteix López-Codina.  

«És bastant improbable que arribem aviat a una immunitat de grup», com es pensava al principi 

Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas), afirma que «és bastant improbable que arribem aviat a una immunitat de grup», com es pensava al principi. Però, com els seus col·legues, insisteix: «Cal continuar vacunant». «Hi ha un objectiu indubtable que continua sent present: que els serveis sanitaris recobrin les seves capacitats», destaca aquest epidemiòleg, que fa una crida a reforçar els serveis de salut pública al Regne d'Espanya, els quals han estat sempre infradotats. 

Decepció i desesperació al Departament de Salut perquè la gent jove no es vacuna 

La preocupació i la impotència de tot el sector sanitari és evident des de fa dies. La vacunació no està avançant segons els llindars establerts i desitjats i això pot comportar greus conseqüències ara que s'acosta el retorn del curs escolar. De personal i de dosis disponibles no en falten, el problema és la «manca de braços», tal com remarcaven ahir la responsable d'infermeria i continuïtat d'Atenció Primària de l'ICS Girona, Montse Canet, i la coordinadora de vacunació del CatSalut a Girona, Montse Danés. 

Concretament, a la Regió Sanitària de Girona, es calcula que hi ha unes 170.000 persones que encara no han rebut cap dosi de la vacuna contra la covid-19, xifra que representa un 24% de la població major de 12 anys. Es tracta majoritàriament de persones d'entre 20 i 49 anys, que suposen prop de 100.000 persones. És per això que el Departament de Salut de la Generalitat vol incidir especialment en aquest col·lectiu, juntament amb els adolescents de 12 a 19 anys per tal que comencin el curs escolar amb totes les garanties. Cal tenir present que aquest col·lectiu sol compartir grups nombrosos, per això Salut remarca la importància de la vacunació i també s'evitarà que els alumnes amb la pauta completa no s'hagin d'aïllar quan es detecti un positiu a classe. Els motius pels quals els més joves rebutgen vacunar-s'hi són diversos, però majoritàriament creuen que si es contagien «no desenvoluparan la malaltia de forma greu», segons va explicar Canet. 

Aquest estiu, el ritme de vacunació a la Regió Sanitària de Girona també ha rebut una sotragada, com arreu del Principat de Catalunya. Així mentre els mesos de juny i juliol es van administrar 279.144 i 271.415 vacunes respectivament, durant aquest mes d'agost se n'han posat 160.162, un 41% menys respecte el mes anterior. 

Tot i que la cobertura vacunal sol ser bastant equitativa a tota la Regió Sanitària de Girona, sí que hi ha alguns punts que van més endarrerits. En el cas de les àrees de gestió assistencial, la Selva Marítima és la que té un percentatge de pauta completa més baix, juntament amb l'Alt Empordà, on se situa pels volts del 67% a totes dues. 

Si tenim en compte els municipis, Danés va destacar que capitals de comarca i ciutats amb més habitants tenen els percentatges més baixos, com ara les ciutat de Salt (Gironès, comtat de Girona), Roses (Serra de Roses, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona). 

Actualment, el 70,49 % de la població susceptible de ser vacunada ja té la pauta completa, una xifra lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya, on s'està al 73,54% de cobertura. 

Noves mesures 

Entre les mesures que s'estan impulsant des de Salut per augmentar la cobertura vacunal, hi ha l'ampliació a tot el mes de setembre de les campanyes sense cita que duen a terme als punts de vacunació massiva i a gran part dels CAP de la Regió Sanitària de Girona. A més, al Palau Firal de Girona, el punt de vacunació més gran de la demarcació, s'obre també sense cita aquest cap de setmana en horari de matí. En aquest mateix punt, s'ha concentrat la vacunació de les segones dosis d'AstraZeneca. Aquestes s'administraran els dimarts i els divendres a la tarda, sense necessitat de demanar cita prèvia. Seguidament, s'administrarà la segona dosi a les persones que estan ingressades en centres hospitalaris, coincidint amb el moment en què els tocava la segona punxada. Paral·lelament, segons van informar Canet i Danés, Salut recupera l'administració de dosis als usuaris de residències. 

El reforç del seguiment dels vacunats amb la primera dosi des de l'atenció primària i de la població que encara no ha rebut cap dosi, juntament amb campanyes de comunicació a l'àmbit local són altres mesures engegades que s'afegeixen a les actuals. De moment es descarta vacunar massivament a punts com centres comercials. 

Salut reprèn els tests als contactes vacunats, dilluns 

El Departament de Salut recuperarà progressivament a partir del proper dilluns els tests a contactes estrets d'un positiu de covid-19, una pràctica que la Generalitat havia aparcat per reduir la saturació dels CAP en els moments més crítics de la cinquena onada de la pandèmia. Els tests es realitzen indistintament de si les persones estan vacunades o no, entre el quart i el sisè dia de contacte. 

Olot inicia avui una edició asèptica de les Festes del Tura, marcada per les mesures anti-Covid 

Llegim al diari El Punt Avui que Olot inicia avui a la tarda i després de dos anys, amb una doble ballada dels nans, gegants i cavallets, l'edició més asèptica de la història de les Festes del Tura, dedicades a la marededéu del Tura que, segons la tradició, va ser trobada al segle XV per un pagès que llaurava amb un bou. Asèptiques, perquè, a causa de les mesures de prevenció de la pandèmia de covid-19, hi haurà aforaments i horaris nocturns limitats i una programació reduïda i adaptada a les circumstàncies. 

A part de la reducció de la programació, la majoria d'actes s'han concentrat a la plaça Major, sobretot els de cultura popular, i a la plaça de braus i al parc Nou. L'eliminació de l'espai de barraques, al Firal, és, no obstant això, la mesura més dràstica que l'Ajuntament ha hagut de prendre, ja que és el punt de trobada i de relacions socials de la festa major olotina. Paral·lelament, i per evitar els efectes no desitjats de l'acabament prematur de la gresca, la Policia Local i els Mossos han preparat un dispositiu especial per evitar botellons. 

La programació, que s'ha reduït dels aproximadament 150 actes de mitjana de cada any a una cinquantena, es fonamenta en els actes tradicionals i de cultura popular, com ara les ballades de la faràndula i la del gegant del Porc i del Xai de la Penya Aoapix, i en les actuacions musicals a part dels actes religiosos propis de la festivitat. El pregó anirà a càrrec de representants de la Unió Esportiva Olot, que celebra el seu centenari 

Índex avui de risc de rebrot de covid-19: Girona 229.85 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 157 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 367  

Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 333.82 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.69 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Olot 157.27 (Alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 22 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 53 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 124.9 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.26 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Tossa de Mar 21.12 (Molt baix) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 1 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 7 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 123.17  

Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.17 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Lloret de Mar 270.68 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 62 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 135 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 320.54 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.84 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Blanes 93.92 (Mitjà) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 25 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 55 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 133.24  

Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.7 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Salt 380.7 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 75 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 217 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 615.39 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.62 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Roses 315.21 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 31 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 60 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 281.33  

Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.12 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Palafrugell 316.93 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 16 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 39 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 152.35 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.08 (l'epidèmia creix si és superior a 1).