Joan Jordà Godo
El 3 de setembre de 1929 neix a Sant Feliu de Guíxols l'escultor i pintor Joan Jordà Godo, fill d'una família dedicada al tractament del suro
El nen Joan Jordà, durant la Retirada de febrer de 1939, va travessar la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili per Portbou, amb part de la seva família, el febrer de 1939, després d'haver viscut la guerra a Santa Coloma de Farners. Des de l'any 1945 residí a Tolosa de Llenguadoc
Joan Jordà Godo: El 3 de setembre de 1929 neix a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) l'escultor i pintor Joan Jordà Godo. Era fill d'Antonia Godo, costurera, i de Víctor Jordà d'una família dedicada al tractament del suro.
El nen Joan Jordà va travessar la frontera del Pirineu Oriental per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), amb part de la seva família, durant la Retirada el febrer de 1939 camí de l'exili, després d'haver viscut la guerra a Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva) mentre el seu pare es trobava al front i militava en el sindicat del suro local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Amb 9 anys, des de Santa Coloma de Farners havia arribat a l'estació ferroviària de Sils (la Selva), portant la família les maletes en un carretó que deixà un pagès fins que un soldat el va fer pujar amb la mare i la germana en un camió militar. Van pujar en un tren ple gom-gom de gent refugiada que fugi de l'avanç de les tropes franquistes i feixistes italianes. El tren era metrallat per avions nazis alemanys cada mitja hora. Hi havia passatgers ferits i alguna persona morta. Arribant a Figueres (la Garriga, Alt Empordà) la família es refugià en un convent desocupat. Una vegada emprengueren el camí de l'exili, després de passar per Portbou arribaren a l'estació ferroviària de Cervera de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló), es trobaren tancats en un tren amb destí desconegut, ja que la Gendarmeria francesa no els deixaren baixar-hi. La família arribà a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània). En ple hivern, passaren tres mesos amb un jaç de palla per família per dormir apilonats a el interior d'un parc, en una espècie de pavelló art déco amb els vidres trencats. Hi havia poc menjar i molta gent va morir. El fred era molt dur i les condicions higièniques absolutament terribles. Feia fàstic. Així es forjà la seva projecció humana d'esperança i somni de llibertat.
Mentre, el seu pare patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. La família aconseguí reunir-se una vegada el pare va poder sortir del camp. Trobant-se a la zona del govern de Vichy el pare va ser avisat per un gendarme al poble on residia la família aleshores d'una imminent detenció com a persona «indesitjable». Així va poder fugir d'un nou empresonament.
Des de l'any 1945 residí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on arribà amb la seva família. En 1965 aconseguí la nacionalitat francesa, deixant de ser un refugiat.
Com escultor i pintor va exposar durant la seva vida artítica en una quarantena de galeries de ciutats de l'hexàgon francès. El retorn al Principat de Catalunya no es va produir fins l'any 2000, des de llavors va exposat a Sant Feliu de Guíxols (la seva vila natal), Barcelona, a la Casa de Cultura de Girona (any 2000), al MUME de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners.
Primordialment s'inclou la seva obra, amb probables matisos, al neo-expressionisme des d'on va desenvolupar un sistemàtic, desesperat i abnegat crit artístic en contra de tota mena d'opressió a la llibertat dels pobles i dels febles, sempre antagònic als dictadors. Sèries de pintures com els degolladors (égorgueurs), les mares doloroses o pietats, la retirada del 39, els bombardejos, els captius, els crucificats ben allunyats de les connotacions religioses cristianes, els inconeguts, entre d'altres, il·lustren el seu pòsit sempre amb un traç suggeridor i potent alhora i protegits per una ineludible premissa: el seu treball forjat en el records personals cal poder rellegir-lo en qualsevol altre conflicte; les víctimes i els dictadors sanguinaris sempre són idèntics per la qual cosa l'obra de Joan Jordà esdevé universal i ens la proposa des d'un llenguatge efectista i, sovint, torturat, ple de laments i alarmes; el seu pinzell no sempre és amable, ni decoratiu segons els cànons burgesos, sempre interpel·la l'espectador, com en una reinterpretació del quadre Las Meninas de Velázquez, on versiona mitjançant una trentena de personatges l'obra i la història ibèrica segons la mirada d'un home del segle XXI.
Joan Jordà esdevé un artista vertebrador de consciències que ens proposa encadenar-nos a l'esperança i al somni de la llibertat.
Quan a Tolosa de Lleguadoc es va constituir l'entitat Centre Toulousain de Documentation sur l'Exil Espagonol (CTDEE) en fou un dels seus primers afiliats i un entusiasta actiu.
Joan Jordà Godo va morir el dissabte 28 de novembre de 2020, als 91 anys, a Tolosa de Llenguadoc i les seves obsequies van tenir lloc el divendres 4 desembre al Crematòrium de Còrnabarriu (Alta Garona, Occitània). La situació sanitària d'aforament per la pandèmia de covid-19 van limitar la presencia a la família. Deixà vídua, na Amapola.
El buró del Centre Toulousain de Documentation sur l'Exil Espagonol (CTDEE), que edita una vegada a l'any Les Cahiers du CTDEE a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), informa que l'endemà, el 4 de desembre, un dels primers membres amb qui va comptar l'associació, el pintor i escultor Joan Jordà Godo, seria incinerat en un acte limitat a la família al crematòrium del poble de Còrnabarriu i va comunicar: "Nous avons la grande tristesse de vous informer du décès de notre ami Joan Jordà. Joan Jordà était un peintre et sculpteur bien connu de tous. Il a été un de nos premiers adhérents et il a toujours collaboré avec enthousiasme à nos activités. Nous lui devons en particulier le tableau qui illustre la couverture de nos Cahiers et ses participations à nos expositions, celle des objets-mémoire de 2020 ou celle des artistes de l'exil de 2016 pour laquelle il avait spécialement réalisé un triptyque. Ses obsèques auront lieu vendredi 4 décembre au crématorium de Cornebarrieu. La situation sanitaire limitant la présence à la famille lors de la cérémonie d'adieu, nous adressons toutes nos condoléances et nos pensées amicales à Amapola son épouse et à tous ses proches. Bien cordialement. Le bureau du CTDEE."
En l'edició de dimarts 1 de desembre de 2020 del diari El Punt Avui s'informava de la defunció de Joan Jordà (El món de l'exili perd Joan Jordà, l'intens pintor de la Retirada), "Va travessar la frontera agafat de la mà de la mare quan tenia nou anys, però la imatge de l'èxode del 1939, i el pas pels camps de concentració francesos mentre esperaven notícies del pare, encara al front, van deixar en la seva memòria una empremta inesborrable que emergiria amb una força inusitada quan, ja establert a Tolosa de Llenguadoc, la seva terra d'acollida des de 1945, va començar a pintar. La mort de Joan Jordà, dissabte passat als 91 anys, ha passat quasi desapercebuda a Catalunya, tot i ser fill de Sant Feliu de Guíxols, però no pas a Tolosa, on ha fet present a través de la seva obra, bigarrada, de coloració viva i gesticulació violenta, "tràgica però no trista", com li agradava puntualitzar, el drama dels refugiats de tots els temps. A Girona, el vam poder retrobar gràcies a Sebastià Goday, que el va invitar a exposar l'any 2000 a la Casa de Cultura. Va ser una revelació i alhora un fracàs: com podem deixar perdre exiliats d'una integritat moral tan irreductible com la de Jordà? Després vindrien més exposicions, al Mume i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, però encara li devem la veritable restitució", conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada