Nord-est Llibertari: Jerónimo Cañizares Trujillo

divendres, 6 d’agost del 2021

Jerónimo Cañizares Trujillo

Necrològica de Jerónimo Cañizares Trujillo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 19 de desembre de 1989

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 6 d'agost de 1907 neix a Santa Fe de Mondújar (Área Metropolitana de Almería) l'anarquista i anarcosindicalista Jerónimo Cañizares Trujillo

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Gerónimo Cañizares Trujillo: El 6 d'agost de 1907 neix a Santa Fe de Mondújar (Área Metropolitana de Almería, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Jerónimo Cañizares Trujillo. El seu pare es deien Onofre Cañizares i la seva mare, Dolores Trujillo.

Amb la seva família emigrà a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Divorciat durant la República de Francisca Úbeda, a Montcada i Reixac conegué la seva futura companya, Conchita Vicens (Idea).

El juliol de 1936 participà activament en la resposta obrera contra l'aixecament militar feixista a Barcelona.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) va ser membre del Comitè Regional de la FAI en l'Exili de l'Alta Garona.

Va viure amb la seva companya a les localitats occitanes de Castèlfranc (Òlt, Occitània) i, a partir de 1953, a Lo Puèg de l'Avesque (Òlt, Occitània). Els darrers anys de la seva vida milità en la Regional Exterior de la CNT-AIT.

Jerónimo Cañizares Trujillo va morir el 5 de novembre de 1989 a l'Hospital Jean Rougier de Caors (Òlt, Carcí, Guiana, Occitània).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...