Homenatge ahir al guerriller anarquista Quico Sabaté i als represaliats catalans a Prats de Molló

Homenatge ahir al guerriller anarquista Quico Sabaté i als represaliats catalans a Prats de Molló 

Des de la Catalunya Nord la guerrilla anarquista va actuar contra el franquisme des de 1939 a l'estiu de 1963 

Carme Forcadell en record del guerriller: "Quico Sabaté era un combatent antifranquista, un llibertari" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir) 12/08/2021.- Llegim a El Nacional.Cat que desenes de persones han assistit ahir dimecres a la tarda a Prats de Molló (Alt Vallespir, Vallespir) a un homenatge a Quico Sabaté, que va morir a trets del Sometent el matí del 5 de gener de 1960 a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental). A l'acte, celebrat al costat de la casa del on s'allotjà i fou detingut per la Gendarmeria el 4 de novembre de 1926 Francesc Macià, Ville Denise, ara recuperada de l'oblit, hi va assistir l'ex-presa política independentista Carme Forcadell, que va dir: "Soc tan independentista com abans, tan republicana com abans i molt més feminista. Lluitarem exactament pel mateix, per a una Catalunya lliure i republicana. Evidentment la lluita no serà fàcil, no ho ha estat mai. Però ara, malgrat tot, hem après moltes coses, i això ens ha de servir per al futur",  

El recordatori, amb suport de l'Ajuntament, va consistir en el descobriment d'una placa sobre Francesc Sabaté Llopart, que durant anys operava des de la Catalunya Nord amb incursions armades contra el franquisme, i un acte de suport a la democràcia catalana i als actuals represaliats.  

Un amic de Sabaté va llegir un poema dedicat al maquis. 

Quan un sometent de Sant Celoni va assassinar Quico Sabaté, guerriller anarquista i antifranquista que la premsa de l'època havia denunciat com a "enemigo público número uno del régimen", fugia de la Guàrdia Civil que l'empaitava des que el dia abans havia estat descobert  --amb el seu grup-- al Mas Clarà, de Palol de Revardit (Pla de l'Estany). Malferit, emprendria una fugida que el faria travessar el riu Ter nedant, el portaria a Fornells de la Selva (Gironès) i d'allà a un tren en direcció a Barcelona. 

Descobert pel maquinista, va saltar del tren en marxa a l'altura de Sant Celoni. Mentre buscava un metge per guarir-se les ferides de bala que li havien causat el dia anterior, en el decurs de l'assalt al Mas Clarà, va topar amb uns paramilitars del règim franquista. Un sometent de Sant Celoni va assassinar a trets Quico Sabaté al mig d'un carrer. El dia anterior, al Mas Clarà de Palol Revardit, havien estat cosits a tirs per la Guàrdia Civil els seus companys: Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal Torres, Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya; que havien passat des del Pirineu Oriental per una operació guerrillera a Barcelona. 

Exiliat, Francesc Sabaté es va establir, entre altres indrets i  com a guerriller, a un mas de Costoja (Baix Vallespir/Alta Garrotxa, Vallespir), al Conflent i després a París (Illa de França), a casa de l'anarquista Lucio Urtubia. Des de l'exili va liderar un grup de guerrillers que efectuava accions a Catalunya, en col·laboració amb altres grups, com els d'en Massana i d'en Facerias. Les expropiacions a bancs que feia la guerrilla es destinaven a sostenir econòmicament famílies dels presos anarquistes del franquisme. 

Amb motiu de la seva assistència a l'acte, la que fou presidenta de l'ANC i del Parlament de Catalunya Carme Forcadell va visitar la casa de Francesc Macià a Prats de Molló, que és un símbol del catalanisme. Allà es va instal·lar Macià el novembre de 1926, com a centre d'operacions per a la seva fracassada incursió a la Catalunya sud i la proclamació a Olot (la Garrotxa) de la República Catalana Independent, en una insurrecció contra la dictadura del general Miguel  Primo de Rivera. 

Un espia del dictador feixista italià Benito Mussolini va delatar Macìà i la Gendarmeria francesa el va detenir a Prats de Molló el 4 de novembre de 1926. Després de ser jutjat a París i condemnat a una pena només simbòlica, Macià va retornar finalment a Barcelona un cop acabada la Dictadura amb una aurèola mítica, i el 14 d'abril de 1931 va proclamar la República Catalana, abans d'acceptar una autonomia en forma de Generalitat de Catalunys.  

Abandonada Ville Denise i a la venda des de feia anys, i amb el perill d'acabar en mans de particulars aliens a la Història del país, la casa va ser salvada l'any passat i ha passat a ser gestionada l'Associació Casa Macià. 

Col·locades dues plaques commemoratives ubicades prop de la Casa Macià 

Llegim a Girona Notícies.Com que Prats de Molló ahir va esdevenir un epicentre reivindicatiu a través d'un acte de commemoració cap a la figura del maqui anarquista i antifranquista Quico Sabaté Llopart, un lluitador que va ser assassinat a Sant Celoni pel Sometent. Una de les personalitats més conegudes presents a l'acte ha estat la que fou presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, la convidada d'honor de la jornada reivindicativa de l'11 d'agost. 

En concret, l'activitat es va iniciar a dos quarts de quatre de la tarda, amb la col·locació de dues plaques commemoratives ubicades prop de la Casa Macià. Des d'allà, Forcadell va adreçar unes paraules als i a les presents, destacant que havia estat "un plaer i un honor" ser present a l'acte. "Prats de Molló és una vila acollidora, una ciutat de memòria i una ciutat solidària, però jo també diria que la seva gent és extremadament generosa, i n'hem tingut moltes proves: Francesc Macià va ser acollit aquí, com ara milers i milers de refugiats". "Una altra vila de la Catalunya del Nord, Elna: quantes dones republicanes van poder tenir els seus fills allà?", va continuar Forcadell, que també va dirigir unes paraules al protagonista de la jornada: "Quico Sabaté era un combatent antifranquista, un llibertari".  

"També vull recordar que Prats de Molló va ser el primer poble que va posar a un carrer el nom de Muriel Casals", va afegir Forcadell, abans de parlar del seu recent pas per la presó i de com això no ha modificat les seves conviccions: "Soc tan independentista com abans, tan republicana com abans i molt més feminista. Lluitarem exactament pel mateix, per a una Catalunya lliure i republicana. Evidentment la lluita no serà fàcil, no ho ha estat mai. Però ara, malgrat tot, hem après moltes coses, i això ens ha de servir per al futur", va continuar Forcadell, abans d'agregar: "Hem après que l'Estat espanyol és capaç de reprimir fins a les últimes conseqüències; hem après que la Unió Europea no ens ajudarà, i hem après que hem de ser més forts i anar més junts que mai". 

Forcadell, que també va ser la protagonista de la plantada d'un arbre simbòlic per recordar la jornada, va acabar el seu discurs destacant la germanor entre els catalans del sud i del nord.  

Poc després, al voltant de les cinc de la tarda, es van celebrat diverses conferències al Cinema, amb la participació d'historiadors i testimonis sobre la vida i obra de Francesc Sabaté.