Francesc Xavier Garriga Paituví (1973)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 31 d'agost de 1949 neix a Santa Maria de Palautordera (Baix Montseny, Vallès Oriental) l'activista comunista llibertari Francesc Xavier Garriga Paituví
En 1971 cofundà el MIL-GAC i fou empresonat entre 1973 i 1976
Xavier Garriga Paituví: El 31 d'agost de 1949 neix a Santa Maria de Palautordera (Baix Montseny, Vallès Oriental) l'activista comunista llibertari Francesc Xavier Garriga Paituví, conegut com Carlos o El Secretari.
Des de molt jove, ja en 1965, començà a militar en moviments socials i s'interessà pels corrents revolucionaris anticapitalistes i marxistes.
Entre 1966 i 1969 formà part de les Forces Socialistes Federals (FSF) a la comarca del Vallès Oriental i es mostrà especialment actiu en tasques de «proletarització».
A l'FSF conegué Santiago Soler Amigó, amb qui en 1969 abandonà aquesta formació política.
A partir de 1968 va treballar als tallers de l'Editorial Ariel, a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), i milità a Comissions Obreres (CCOO) d'Arts Gràfiques, on després d'una vaga va ser acomiadat.
Posteriorment participà en Comissions Obreres de Barris fins al 1969, on desenvolupà tasques de formació teòrica i política als militants obrers.
En 1971, amb Salvador Puig Antic i els germans Jordi i Oriol Solé Sugranyes, que es coneixien des que estudiaven batxillerat nocturn a l'Institut Maragall de Barcelona i formaven part del seu Comitè d'Estudiants,
El febrer de 1971 crearen el Movimento Ibérico de Liberación - Grupos Autónomos de Combate (MIL-GAC, Moviment Ibèric d'Alliberament - Grups Autònoms de Combat), grup d'acció polític a cavall entre el marxisme i l'anarquisme i molt influenciat per les teories situacionistes i neoconsellistes.
Jugà un paper destacat en l'«Equip Teòric» (ET), en les «Ediciones Mayo 37» i en el dos números de la revista Conspiración Anarquista Internacional(CIA), que publicaven clandestinament textos polítics per a crear consciència revolucionària entre els cercles obrers. La companya, Pilar García (Eva), també fou membre del MIL-GAC.
El 25 de setembre de 1973 va ser detingut a Barcelona juntament amb Salvador Puig Antic en una emboscada policíaca quan anaven a reunir-se amb Santiago Soler Amigó, que havia estat detingut el dia abans. Torturat pel Quart Grup de la Segona Brigada Politicosocial de la Prefectura de Barcelona, va haver de ser enviat a l'hospital de la Presó Model de Barcelona greument malalt de l'estomac. No va ser testimoni directe del tiroteig on va morir el subinspector de policia Francisco Anguas Barragan, però sota tortura va ser obligat a signar una declaració amb falsedats que incriminessin el seu company.
El novembre de 1974 jutjat a Madrid al tribunal polític espacial franquista, va ser condemnat pel Tribunal d'Odre Públic (TOP) a cinc anys de presó per «propaganda il·legal» i «associació il·licíta», sentència que va ser confirmada un any després per la Sala Segona del Tribunal Suprem, i reclòs a la presó de Zaragoza (Zaragoza, Aragó).
En 1976 va ser alliberat i s'incorporà al sector consellista de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Col·laborà en Solidaridad Obrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada