Nord-est Llibertari: El fracàs de la variant gironina de la Vall de Sant Daniel va obligar a recórrer a l’autopista

diumenge, 29 d’agost del 2021

El fracàs de la variant gironina de la Vall de Sant Daniel va obligar a recórrer a l’autopista

El fracàs de la variant gironina de la Vall de Sant Daniel va obligar a recórrer a l'autopista

Una plataforma ciutadana ja reclamava als anys 80 que l'AP-7 s'adaptés com a via de circumval·lació de la ciutat de Girona, solució que finalment es va haver d'adoptar

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 29/08/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l'AP-7 a la demarcació de Girona és la inexistència d'una variant de l'N-II en aquesta ciutat que doni el rendiment desitjat. La variant de Girona de la Nacional-II per la Vall de Sant Daniel es va obrir el 1993 per evitar que el trànsit creués la ciutat. El fet de ser d'un sol carril per sentit i d'esdevenir un tram amb molts accidents va fer evident la necessitat de desdoblar la nacional a l'altura de Girona, però en descartar-se aquesta possibilitat, finalment l'alternativa aplicada va ser convertir l'AP-7 en la variant. De fet, això és el que es demanava des de significatius sectors de la societat local quan a la dècada de 1980 es va començar a projectar el pas per la Vall de Sant Daniel, un espai natural que finalment es va obrir a la carretera tot i les mobilitzacions socials i ecologistes que hi va haver. La Coordinadora N-II per l'Autopista va vertebrar les mobilitzacions.

Ara fa una dècada es va començar a ampliar l'AP-7, per fases, amb un tercer carril entre Fornells de la Selva (Gironès, comtat de Girona), al sud de Girona, i Vilafreser (Vilademuls, Terraprim, Pla de l'Estany, comtat de Besalú) al nord. La variant per l'autopista, completada el 2014, fa 22 km, que són gratuïts si s'entra i surt dins dels seus límits. De manera gairebé immediata, mentre que l'N-II de Sant Daniel perdia un 40 % de volum trànsit diari (uns 7.500 cotxes i camions), la variant a l'AP-7 veia incrementat el nombre de vehicles en uns 8.000.

L'ús d'aquest tram de l'AP-7 ha anat augmentant i l'any 2018 ja hi passaven 46.000 vehicles al dia, dels quals 13.000 eren camions. El 2013, que és l'any abans d'aplicar-se la gratuïtat entre Fornells i Vilafreser, s'hi havien registrat 39.000 vehicles, dels quals 9.000 eren pesants.

Per tal d'agilitzar el pas per les estacions de peatge dels usuaris que no han de pagar es va distribuir els adhesius RondaGi, similars al Teletac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...