Nord-est Llibertari: Difusió de 600 fulls contraris al macroparc eòlic marí Tramuntana entre el turisme de la Costa Brava

dilluns, 23 d’agost del 2021

Difusió de 600 fulls contraris al macroparc eòlic marí Tramuntana entre el turisme de la Costa Brava

Difusió de 600 fulls contraris al macroparc eòlic marí Tramuntana entre el turisme de la Costa Brava i gent de segones residències

Informen les i els visitants sobre l'impacte que podria tenir en la biodiversitat i el paisatge

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 23/08/2021.- Llegim al portal El Gerió Digital que el territori segueix mobilitzat en contra del macroparc eòlic marí Tramuntana que projecten entre el Cap de Creus i la badia de Roses (Alt Empordà). En aquesta ocasió la plataforma Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord i el Fòrum l'Escala-Empúries han encetat una campanya centrada en el turisme per informar-lo dels efectes que podria tenir el macroparc eòlic marí a la zona.

Per fer-ho, s'han editat 600 fulls informatius en què es detallen les conseqüències que podria generar aquesta infraestructura i també es donen alternatives per fer una transició energètica descentralitzada i més respectuosa amb el medi ambient.

La plataforma i el fòrum han repartit aquests fulls informatius entre els bars, restaurants i comerços de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries). També s'han entregat fulls en platges, el Club Nàutic de l'Escala, segones residències i altres punts d'afluència turística.

Es preveu que al llarg de les properes setmanes també es vagin repartint en d'altres poblacions de la Costa Brava per mostrar el rebuig del territori al macroparc eòlic marí Tramuntana. Les i els responsables de la campanya informativa afirmen que és important donar a conèixer aquestes conseqüències a les i als visitants perquè les i els turistes venen "perquè valoren els recursos naturals" que hi ha a la zona nord de la Costa Brava.

Però més enllà de les conseqüències negatives, les i els impulsors també incideixen en què volen informar a les i als visitants de totes les alternatives que hi ha per fer "una transició energètica més sostenible i respectuosa amb l'entorn".

La plataforma Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord continua sumant adhesions i en aquests moments ja compta amb el suport d'una trentena d'entitats de diversos àmbits: el turisme, la nàutica, el submarinisme i l'esport --que apleguem 1.800 empreses que donen feina a més de 12.000 treballadors-- confraries de pescadors, entitats ecologistes, professionals liberals i diversos partits polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...