MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de juliol de 1901 neix a Alcanar (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Joan Baptista Josep Reverter i Nolla
Militant de la FAI i de la CNT-AIT a partir de novembre de 1936, després de la dissolució del Comitè Antifeixista local, presidí el Consell Municipal ampostí i redactà els estatuts de la Col·lectivitat Agrícola d'Amposta
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Joan Reverter Nolla: El 14 de juliol de 1901 neix a Alcanar (Montsià) l'anarquista i anarcosindicalista Joan Baptista Josep Reverter i Nolla --el segon llinatge a vegades citat erròniament Molla--. Els seus pares es deien Joan Baptista Reverter Redon i la seva mare, Josefina Nolla Gil. Al seu poble natal era conegut com Lo Verd.
De família benestant, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Amposta (Montsià), on era conegut com El Canareu, i durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià. Aleshores, dedicà els diners d'una herència a fundar i mantenir la revista en llengua castellana Prismas, editada, amb Joachim Puech, a Besièrs (Erau, Llenguadoc), i de la qual sortí una vintena de números.
En 1931, amb la proclamació de la República retornà a Catalunya i es dedicà a la reorganització confederal a les terres del Baix Ebre.
Entre el 2 i el 4 d'agost de 1931 representà els 450 afiliats al Sindicat de Pagesos d'Amposta al Ple Regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT-AIT.
En 1932 va fer un míting a Cervera (Segarra) i fou director del setmanari d'Amposta El Explotado (1932-1933).
Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), s'enfrontà sindicalment a l'estratègia trentista i el 10 de maig de 1933 va ser detingut, amb set companys, i empresonat a la presó de Pilatos de Tarragona (Tarragonès).
Ajudà nombrosos companys buscats per les autoritats i amagà Juan Domínguez a l'illa de Buda, a la desembocadura de l'Ebre.
A Barcelona, entre el 5 i el 13 de març de 1933, representà el Sindicat de Pagesos d'Amposta i els 120 afiliats al Sindicat Únic de Treballadors de Tortosa (Baix Ebre) en el Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya.
El gener de 1934, com a director d'El Explotado, va ser detingut «per desacatament a l'autoritat» i multat amb 5.000 pessetes.
En aquests anys també col·laborà en el diari Solidaridad Obrera i en La Revista Blanca.
Milicià durant la guerra, participà en els combats de Muniesa (Cuencas Mineras, Teruel, Aragó) i va ser ferit en la primera batalla de Belchite (Campo de Belchite, Saragoza, Aragó).
Posteriorment participà activament en l'organització econòmica d'Amposta.
A partir de novembre de 1936, després de la dissolució del Comitè Antifeixista local, presidí el Consell Municipal ampostí i redactà els estatuts de la Col·lectivitat Agrícola --aquests incloïen el pagament d'un salari, que es rebria íntegrament en cas de malaltia, i la gratuïtat dels medicaments--. La Col·lectivitat Agrícola d'Amposta, de la qual va ser secretari i en la qual també participà Joaquim Dragó, s'encarregà de la producció d'arròs, de llet, de lleixiu, de guix i d'ous de la granja avícola «Roja y Negra». També creà una moneda local, ratificada davant notari, vàlida a tota la demarcació de Tarragona i dipositada en un banc tarragoní.
El febrer de 1937, intervingué, amb Ramon Porté Dalmau, Josep Viadiu Valls i Francisco Carreño Villar, en la gira propagandística per terres catalanes: Valls (Alt Camp), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Falset (Priorat), Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), Gandesa (Terra Alta), Amposta i Granollers (Vallès Oriental) en favor de la Federació Regional Pagesa de la CNT-AIT.
L'11 de febrer de 1938 va fer a Amposta la conferència «Responsabilidad y conciencia».
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Posteriorment s'instal·là a Cabassut (Sent Progèt, Tarn e Garona, Occitània) i després de l'escissió confederal formà part de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, «col·laboracionista» amb el Govern en l'Exili de la República Espanyola.
Més tard s'establí a Caors (Ólt, Occitània) i representà la Federació Local de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior
i després de la reunificació cenetista en la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta població en nombrosos congressos i reunions.
Durant els anys setanta del segle XX formà part de la fracció cenetista lligada al periòdic Frente Libertario.
En l'exili col·laborà en diverses publicacions, com ara Le Combat Syndicaliste i Espoir. La seva companya fou Pilar Miquel Ramos.
Joan Reverter Nolla va morir el 6 de març de 1989 a l'Hospital de Caors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada