divendres, 30 de juliol del 2021

Frans Masereel (Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Maseree)

Frans Masereel (1925)

Frans Masereel (1925)


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de juliol de 1889 neix a Blankenberge (Flandes Occidental, Flandes) l'artista gravador, antimilitarista, pacifista i llibertari, seduït pel boxevisme, Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Maseree 

Durant la Guerra Civil entrà a la Península per la frontera del Pirineu Oriental per lluitar contra el feixisme 

Frans Masereel: El 30 de juliol de 1889 neix a Blankenberge (Flandes Occidental, Flandes) l'artista gravador, antimilitarista, pacifista i llibertari, seduït pel boxevisme, Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Masereel. El seu pare es deia Frans Jaak Masereel i la seva mare, Louise Adelaïde Ernestina Vandekerckhove.  

Fill d'una família flamenca benestant, va efectuar brillants estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Gant (Flandes Oriental, Flandes) els anys 1907-1908).  

Després viatjarà força (Regne Unit de Gran Bretanya, Alemanya, Tunísia), fent servir les tres llengües que parlava (anglès, alemany i francès).  

En 1910 va arribar a París (Illa de França), on va aprendre xilografia, i va publicar els seus primers gravats a la fusta en L'Assiette au Beurre, revista satírica publicada per Henri Guibeaux, amic llibertari, amb qui es reunirà a Suïssa després de la declaració de la Gran Guerra.  

A Ginebra (Romandia, Arpitània, Suïssa,) va treballar com a traductor per a la Creu Roja, va fer amistat amb Romain Rolland i Stefan Zweig, i col·laborà en la revista pacifista La Feuille, per a la qual, en tres anys, farà més de mil il·lustracions. Traumatitzat pels horrors bèl·lics i del militarisme, va emprar tot el seu talent en la realització de gravats antimilitaristes i va prendre part en companyia del seu amic Claude Le Maguet (tipògraf, anarquista i insubmís) en la creació de Les Tablettes, revista pacifista editada entre 1916 i 1919.  

La seva fecunda carrera com a il·lustrador de llibres va començar amb el llibre de Romain Rolland Liluli, i seguirà amb llibres de Zweig, Verhaeren, Hugo, Coster, Whitman, Tolstoï, Tagore, Vildrac, Maeterlinck, Duhamel, Wilde, Vermeylen, Montherlant i algun altre.  

En 1921 va tornar a l'Illa de França, ja que no podia retornar a Bèlgica a causa del seu passat refractari durant la guerra interimperialista, i va produir un important treball artístic (gravats, pintures, aquarel·les...).  

Seduït per la Revolució russa, donarà el seu crèdit al bolxevisme rus.  

L'agost de 1932 va participar a Amsterdam ('Holanda Septentrional, Països Baixos) en el Congrés contra la Guerra i el Feixisme. Viatjarà dues vegades a la URSS, en 1935 i en 1936, i s'adherí a l'Associaciód'Escriptors i Artistes Revolucionaris, organitzant cursos a l'AcadèmiaPopular de Pintura creada per la Unió dels Sindicats del Sena.  

Marxarà a la Península durant la Guerra Civil, passant per la frontera del Pirineu Oriental, en defensa de la República Espanyola i lluitant contra el feixisme.  

En 1937 va realitzar els frescos murals monumentals per al Pavelló de Bèlgica i per al de la Pau de l'Exposició Internacional de París i en juny de 1940, fugint de les tropes alemanyes que havien ocupat la seva llar a Ëquihen-Plage (Pas-de-Calais, Hauts-de-France), es va instal·lar un temps a Avinhon (Valclusa, Provença, Occitània), per refugiar-se després al departament d'Òlt e Garona (Occitània) en 1943.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, viurà a Niça (País Nisard, Alps Marítims, Occitània) i a Avinhon.  

A partir dels anys cinquanta del segle XX obtindrà el reconeixement internacional, quan obté en 1950 el Gran Premi Internacional del Gravat de la Biennal de Venècia (Vèneto) i és nomenat membre de l'Acadèmia Reial de Bèlgica en any després.  

En 1952 va fer els decorats per a un muntatge escènic de La casa de Bernalda Alba, de Federico García Lorca, a Berna (Cantó de Berna, Suïssa).  

En 1958 va viatjar a la República Popular de Xina i l'any següent va assistir a una gran exposició organitzada en nom seu a Pequín.  

Entre els seus llibres d'il·lustracions podem destacar Die Mutter (1919), Le Soleil (1919), Un fait divers (1920), Die Idee (1920), Histoire sans paroles (1920),Souvenirs de mon pays (1921), Visions (1921), Die Stadt (1925), Geschichte ohne Worte (1927) i Landschaften und Stimmungen (1929).  

La seva companya fou Laure Joséphine Louise Malclès.  

Frans Masereel va morir el 3 de gener de 1972 al seu domicili d' Avinhon i els funerals a la seva terra van tenir lloc a Saint-Amandsberg (Gant, Flandes Oriental, Bèlgica).  

La seva obra ha exercit una gran influència en artistes com Lynd Ward o Clifford Harper.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada