Enric Melich a la seva casa pirinenca durant el rodatge d'un documental (2000)
El 5 de novembre de 2015 i el 5 de novembre de 1916 es va publicar que el 5 de novembre de 1925 havia nascut a Esplugues de Llobregat l'anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibertàries Enric Mèlich Gutiérrez, també conegut com Henri Mélich. Avui anunciem la trista notícia de la seva defunció aquesta nit, 7 de juliol de 2021
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat l'anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibertàries Enric Mèlich Gutiérrez
Molt actiu en el passos de frontera de l'Albera i la Cerdanya, ha viscut al Rosselló a Cervera de la Marenda i Pontellà així com regentà la Llibreria Espanyola de Perpinyà
Ha mort el 7 de juliol de 2021 durant la nit
Enric Mèlich Gutiérrez: El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) l'anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibertàries Enric Mèlich Gutiérrez, també conegut com Henri Mélich. Fill del militant anarquista i anarcosindicalista Enric Mèlich Rodes, la seva infantesa la passà al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i els anys bèl·lics a Pi de Llobregat, nou nom de Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
Durant la Retirada de febrer de 1939 creuà el Pirineu Oriental, camí de l'exili, amb la seva família i va ser enviat a un refugi a Pena d'Agenés (Òlt i Garona Aquitània, Occitània). Després treballà com a llenyataire als boscos de l'alta vall de l'Aude.
En 1943, amb el socialista Pedro Pérez i Miguel González, col·laborà en una xarxa d'evasió que traslladava resistents, jueus i perseguits cap a Andorra.
En 1944, i fins la derrota alemanya, va combatre en el «Grup Jean Robert» dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF) de la vall de l'Aude contra l'ocupació nazi i el govern de Vichy, sota el nom de Caporal Sanz.
Mentre seguia la guerra s'integrà a la desastrosa guerrilla de la Unió Nacional, liderada pel PCE des d'Occitània, com ara l'ocupació efímera de la Vall d'Aran l'octubre de 1944 --que acabà amb la retirada, 129 guerrillers, cents de ferits, detinguts i condemnats a mort pel franquisme--. participant en un grup armat de penetració a l'Interior des de la base de Vallcebollera (Alt Cerdanya) i anant per Er (Alta Cerdanya) cap el Puigmal vers el Ripollès, per Queralbs (Ripollès), fins arribar als entorns de Ripoll (Ripollès) en el decurs de la «Operació Reconquesta d'Espanya»). Abandonà la Unió Nacional i perseguit pels stalinistes s'enrolà en les forces franceses d'ocupació d'Alemanya i al final de la Segona Guerra Mundial interinperialista rebutjà ser militar francès.
S'instal·là a Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló), a la ratlla de la frontera, on entre altres anarquistes connectà amb el passador Pedro Soto, que li ensenyà una ruta per arribar a la frontera des de la banda de mar del coll de Banyuls (Rabós, Albera, Alt Empordà), per on el 1940 havia passat Walter Benjamin de camí a Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà). Entre 1948 i 1949 ajudà a passar fugitius i premsa clandestina realitzant diversos viatges, sobretot amb l'ajuda de l'anarcosindicalista Mora, des Cervera per Banyuls de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló) i l'Alt Empordà.
A finals de 1950 s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) on treballà en una llibreria.
Milità en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i en 1953, arran de la reconstitució de la Federació Anarquista francesa (FA) participà en el grup de Tolosa de Llenguadoc d'aquesta organització amb Jean Galy (Lyg), René i Marcelle Clave i Marc Prévotel, entre d'altres.
A finals de 1960 va ser nomenat secretari de Cultura i Propaganda de la Comissió de Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l'exili, el secretari general del qual era Marcelino Boticario Sierra.
En una reunió secreta el 1959 a tocar el Canal, prop de la estació ferroviària de Montabiau, a Tolosa de Llenguadoc participà en la formació del Moviment Popular de Resistència (MPR) conjuntament amb Liberto Sarrau Royes, el seu oncle Salvador Sarrau Español, César, Luis Sos, Attentiste i dos anarquistes arribats de Perpinyà (Rosselló). Dins l'MPR Mèlich s'havia d'encarregar de la formació de joves resistents. Finalment la seva tasca fou rebre algunes circulars de Liberto Sarrau i recuperar alguna arma curta. El grup de Tolosa de Llenguadoc el 1960 també s'encarregà una vegada de fer arribar doners del Front d'Alliberament d'Argèlia (FLN) a Suïssa.
Aquell temps a la seu del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili (4 rue de Belfort, de Tolosa) arribà un carta de l'OAS amenaçant de mort Caballeira, Boticario, Borràs, Olaya i Mèlich.
Després de deixar l'MPR, entre 1962 i 1963 participà activament en Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament del Moviment Llibertari CNT-FAI-FIJL (DI/CIL) contra el franquisme.
En 1970 representà l'editorial Ruedo Ibérico a Occitània i Catalunya Nord i en 1974 creà a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) la Llibreria Espanyola, que patí un atemptat el 14 de juliol de 1976.
Després de les diverses excisions que patí la Confederació Nacional del Treball durant el franquisme tardà, col·laborà en els Grups de Defensa Confederal i distribuí Frente Libertario i, finalment, participà en un grup anarcosindicalista que actuava al marge del Secretariat Intercontinental (Rue de Belfrot, de Tolosa) i de l'organització de la Rue Saint-Denis, de París (Illa de França) entre 1975 i 1976, vinculat a Opción Libertaria, de Barcelona, amb Luís Andrés Edo, David Urbano i Pep Palau, que editava clandestinament al seu magatzem en el núm. 6 del carrer Església La Real, de Perpinyà, la revista Acción Anarcosindicalista, participant en la reorganització de la CNT al Principat de Catalunya.
En aquells anys des de Perpinyà, Mèlich ajudà a passar publicacions per la frontera i fer entrar joves anarquistes perseguits pel franquisme, especialment per la Cerdanya. A sobre la llibreria s'allotjava Agustí Rueda mentre que Palau hi treballava.
També va intervenir en la publicació d'autors llibertaris per a l'editorial Picazo (Colección Nueva Senda).
Participà amb el seu testimoni en el llibre d'Eduard Pons Prades Republicanos españoles en la 2ª Guerra Mundial (1975 i 2003) i els documentals Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera (2009) i Boira Negra (2009).
El 16 de maig de 2009 participà en l'«Homenatge a la Catalunya revolucionària» que es celebrà al cinema Le Lido de Prada de Conflent (Conflent). El 16 de juliol de 2011 impartí la xerrada «La lluita del moviment llibertari contra el feixisme i per la revolució social», dins les jornades sobre el «75 aniversari de la Revolució del 36» que se celebraren a Granollers (Vallès Oriental). Entre diverses presentacions de llibres a Catalunya hi ha Girona, Salt (Gironès), Barcelona i Campmany (Albera, Alt Empordà).
Va participar en dues ocasions a la Marxa Homenatge Maquis a l'Albera –homenatge a Agustí Rueda al coll de Banyuls-- i, entre altres activitats, és membre del «Grup pro revisió del procés Granado-Delgado i de suport a Pilar Vaquerizo».
Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste, Mujeres Libres i Nueva Senda i altres publicacions.
Edicions ACRATIE el 2014 va publicar el llibre d'Enric Mèlich, escrit amb la col·laboració del seu nét Romain Mèlich, 'A chacun son exil. Itinéraire d'un militant libertaire espagnol', en que es descriu tres quarts de segle, des d'un dia de febrer de 1939 en que l'Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu Oriental a fi de refugiar-se en territori francès, però aquest llarg període de temps no ha esvaït la importància que va revestir, i que encara revesteix, l'exili em la seva existència. Cal tenir un gran coratge per haver donat suport a fugitius en temps de la França de Vichy quan solament es té 16 o 17 anys, o per fer-se maqui amb el nom de guerra de «Robert Sans» quan es té una mica més d'anys, o també quan Enric va entrar en territori espanyol, poc temps després, amb les armes a la mà en un escamot que va ser tirotejat per les forces armades franquistes. Enric Mélich també va tenir el coratge d'adquirir nous compromisos en la lluita antifranquista durant els anys seixanta quan s'organitzà Defensa Interior (DI) i la FIJL van intentar enderrocar la Dictadura per mitjà d'una accelerada directa, o quan travessava moltes vegades la frontera espanyola els anys setanta a fi de «fer passatges» de camarades que fugien de la repressió franquista. Una de les qualitats de les cròniques viscudes, com aquesta que ens ofereix Mèlich, consisteix en que permetent accedir a unes realitats socials que generalment escapen als estudis dels historiadors professionals especialment com aquelles que queden fora de «la gran història» i s'interessen per estudiar mentalitats o maneres de vida. Aquesta obra va ser traduïda de francès al castellà i publicada per Virus Editorial el març de 2016, amb un pròleg de Tomàs Ibáñez, titulat 'A cada cual su exilio. Itinerario de un militante libertario español'.
Participava a les festes anarcosindicalistes que es celebren al Rosselló i feia xerrades llibertàries i de memòria proletària.
Enric Mèlic Gutiérrez ha mort a la Catalunya Nord durant la nit del dimecres 7 de juliol de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada