Necrològica de Francisco Arruego Dubon apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de desembre de 1973
El 7 de juliol de 1909 --algunes fonts citen erròniament 1905-- neix a Sástago (Ribera Baja del Ebro) l'anarcosindicalista Francisco Arruego Dubon
El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier--
Francisco Arruego Dubon: El 7 de juliol de 1909 --algunes fonts citen erròniament 1905-- neix a Sástago (Ribera Baja del Ebro, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Francisco Arruego Dubon. El seu pare es deia Pedro Arruego i la seva mare, Pilar Dubon.
Durant la Guerra Civil lluità com a voluntari enquadrat en la Secció de Transmissions de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier--.
Durant l'Ocupació alemanya va ser detingut per la Gestapo i enviat a treballar a Sent Orenç (Alta Garona, Occitània) com a membre del Servei de Treball Obligatori (STO).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, milità en la Federació Local de Tolosa de Llenguadoc de la Confederació Nacional del Treballen l'Exili (CNT-AIT). La seva companya fou Amalia Fernández.
Francisco Arruego Duvon va morir de càncer l'1 de maig de 1973 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada