divendres, 23 de juliol del 2021

El 37% de persones ingressades des de Sant Joan al Trueta tenen la vacunació completa

El 37% de persones ingressades des de Sant Joan al Trueta tenen la vacunació completa 

La Regió Sanitària de Girona ahir va sumar quatre noves morts per covid-19, la xifra més alta en dos mesos 

El tancament de locals a les 00.30 hores es preveu que duri tot l'estiu 

El conseller Argimon qualifica la situació de «criticitat absoluta» i demana reduir al màxim la interacció 

Carolina Darias diu que ens caldrà vacunar cada any i «tot apunta» que caldrà una tercera dosi 

La ministra de Sanitat recorda que l'Estat ja té contractes amb Pfizer i Moderna per al 2022 i 2023 

Amnistia Internacional critica el nou col·lapse de l'atenció primària  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 23/07/2021.- Llegim al Diari de Girona que el cap de Medicina Interna a l'Hospital Josep Trueta, Antoni Castro, va confirmar ahir al diari que el creixement de persones ingressades per coronavirus-19 dels darrers dies és un fet «evident» que «ens ha agafat per sorpresa», malgrat que ja se sabia que la pandèmia és «imprevisible». 

Malgrat tot, Castro també va admetre que aquesta cinquena onada és molt diferent de les altres ja que el pes de la pressió assistencial recau «molt més» en l'atenció primària. «S'està infectant molta més gent jove i, normalment, són menys vulnerables i no acaben ingressant», va afirmar Castro. De fet, la mitjana d'edat dels pacients es manté en 62 anys, xifra similar a la registrada mesos enrere. «Ens trobem amb dos extrems: des de pacients de 23 anys fins als 90, per això la mitjana queda més equilibrada», va explicar. 

Respecte al nombre de persones pacients vacunades contra el virus, des de Sant Joan, quan va començar la cinquena onada, un 37% d'aquestes tenen la pauta completa de vacunació i un 59% tenen una dosi. «No hi ha distinció de companyies farmacèutiques, tenim pacients ingressats que han rebut dosis de marques diferents. Sí que es pot treure la conclusió que la fiabilitat de més del 95% d'alguns dels vaccins no és del tot certa, sinó que la realitat ha demostrat que el percentatge és més baix», va afirmar el cap de Medicina Interna. A tot això, també s'hi afegeix que «el sistema immunitari de les persones d'edat més avançada no és la mateixa que la de persones més joves, per això no generen els mateixos anticossos i hi ha més possibilitats que desenvolupin un quadre clínic més greu si es contagien». 

D'altra banda, Castro va atribuir a la variant Delta la principal causa de l'augment de transmissibilitat del contagi, a part del relaxament de mesures. «Hem notat un increment de pacients joves i alguns d'ells han desenvolupat formes més greus». Quant al nombre de morts, Castro va destacar que se n'han produït «poques» recentment i normalment solen ser persones grans. 

Finalment, Castro va assegurar que els ingressos s'estan estabilitzant i que l'activitat hospitalària no covid-19 segueix amb normalitat, però va alertar que cal estar alerta. «La immunitat de grup s'havia d'aconseguir amb el 70% de vacunats i ja s'ha comprovat que no és suficient. Tampoc se sap quant de temps durarà l'efecte de les vacunes ni si apareixeran noves variants més contagioses. Caldrà esperar els resultats dels estudis i seguir prenent mesures de prevenció durant una llarga temporada», va concloure. 

El tancament de locals a les 00.30 hores es preveu que duri tot l'estiu 

Davant la previsió que la pressió hospitalària segueixi a l'alça i, tal com va explicar la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, que les properes setmanes siguin «molt complicades», l'Executiu autonòmic català va anunciar mesures de prevenció de la covid-19 que s'aplicaran durant tot l'estiu. Es tracta de les trobades amb un màxim de deu persones si no són convivents, la finalització de les activitats d'oci a les 00.30 hores, l'ús de la mascareta i la necessitat de mantenir les distàncies. 

Ho va dir la portaveu, que va comparèixer en roda de premsa acompanyada del conseller del Departament de Salut, Josep Maria Argimon, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, després de la reunió de la comissió delegada en matèria de covid-19. Plaja va afegir que a la mitjanit entrarà en vigor el nou confinament nocturn en 165 municipis, que es mantindrà durant set dies, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi validat aquestes mesures de prevenció. Va puntualitzar, però, que és una mesura que es revisarà cada setmana en funció de les dades epidemiològiques. 

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va remarcar que tot i superar el pic de contagis, «encara queden dies i setmanes de molta feina», de complexitat i tensió al sistema sanitari, a primària i als hospitals, ja que el pic de persones ingressades arribaria dues o tres setmanes després. «Baixar d'un pic tan alt d'infecció suposa que encara veurem molts contagiats i ingressats. Evitar la infecció abans que no arribi als serveis sanitaris és a les nostres mans i les mesures ja es coneixen», com per exemple reduir al màxim la interacció social, sobretot ara que part de la ciutadania està o estarà de vacances. 

Per Argimon, la situació actual i la que vindrà és de «criticitat absoluta», com ho demostra que a finals d'aquesta setmana es preveu arribar al mig miler de persones ingressades a les UCI. «Demanem a la població que redueixi al màxim la interacció i que respecti les mesures». 

Ahir la Regió Sanitària de Girona va sumar quatre noves morts per covid-19 

D'altra banda, respecte a les dades d'ahir, el més destacat és que la Regió Sanitària de Girona va sumar quatre morts, la xifra més alta en dos mesos. Els indicadors de contagi van seguir a la baixa i el nombre de persones hospitalitzades va pujar lleugerament, mentre que els casos crítics es van mantenir.  

El Departament de Salut va notificar 745 casos positius nous, xifra similar a l'anterior. 

Darias diu que caldrà vacunar cada any i «tot apunta» que ens caldrà una tercera dosi 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la ministra de Sanitat del Govern espanyol, Carolina Darias, ha afirmat aquest divendres en una entrevista a Onda Cero que fruit de l'aparició de noves variants de la covid-19 «sens dubte» ens caldrà vacunar cada any, i «tot apunta» que caldrà una tercera dosi en la campanya actual. «De fet ja hem subscrit contractes amb Pfizer per import de 1.800 milions d'euros i 400 milions d'euros amb Moderna per al 2022 i 2023», ha sentenciat. Per tant, segons la ministra, caldrà aquesta tercera dosi, «i el que està per determinar és quan» s'imposarà». 

Amnistia Internacional critica el nou col·lapse de l'atenció primària  

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, ha critica que la cinquena onada de covid-19 ha tornat a portar al col·lapse l'assistència primària a l'Estat espanyol.  

Amnistia Internacional ja havia denunciat que l'atenció primària està "entre l'abandonament i el desmantellament" 

Amnistia Internacional ja havia enunciat fa uns mesos en un nou informe que l'atenció primària està "entre l'abandonament i el desmantellament".  

L'estudi L'altra pandèmia, que se centra en el Principat de Catalunya, la Comunitat Autònoma de Madrid i la de Castella-La Manxa, documenta com la manca d'inversió en atenció primària prèvia a la pandèmia i una gestió sanitària sense planificació ni prou recursos per afrontar-la ha deixat una situació d'abandonament de persones vulnerables, malalties desateses i diagnòstics tardans. Situa com a principal conclusió la necessitat d'incrementar els recursos i les plantilles de l'atenció primària per aconseguir les ràtios de professionals d'altres països de la Unió Europea, per fer front a l'augment del volum de treball i a la campanya de vacunació. 

Amnistia Internacional critica que hi ha hagut una "gestió deficient" de la salut que ha comportat "greus conseqüències" sobre l'accés al dret a la salut al Regne d'Espanya durant la pandèmia de covid-19, especialment per a les persones més vulnerables, les persones grans, les persones que pateixen malalties de salut mental, o immigrants. 

Apunten que a la manca de personal ja existent prèvia a la pandèmia i a la sobrecàrrega assistencial, així com a les llistes d'espera en atenció primària se suma el tancament de més de 60 centres i 449 consultoris a la Comunitat de Madrid i al Principat de Catalunya, així com la modificació de protocols assistencials i el canvi del model presencial al telefònic, que s'ha dut a terme sense el reforç de mitjans suficients i sense la informació i formació adequada per a pacients o personal sanitari, apunten. 

Denuncien que aquesta situació ha generat múltiples obstacles en l'accés a la salut. En concret, segons una enquesta de la Plataforma de pacients amb malalties cròniques, al 69% de les persones entrevistades van cancel·lar-los diverses consultes programades de manera prèvia a la crisi per covid-19. Només el 25,3% de les persones a qui se'ls van cancel·lar les consultes, van tenir accés als centres d'atenció primària un cop acabat el confinament. 

Les recomanacions de l'OMS 

Exposen que el Regne d'Espanya ha "ignorat" recomanacions de l'OMS i mecanismes internacionals que insten a reforçar l'atenció primària des de l'inici de la pandèmia per poder garantir el dret a la salut de totes les persones. L'Estat està per sota de la majoria dels països propers amb una ràtio de personal mèdic en atenció primària i d'infermeria per 1.000 habitants de 0.77 i 0.66 respectivament. En el cas de la de personal facultatiu d'atenció primària, queden molt lluny de les de països com Portugal, amb la millor ràtio d'Europa (2,6), Irlanda (1,82), Països Baixos (1,61), Àustria (1,56) i França (1,42), afegeixen. 

Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, ha denunciat que "Espanya fa 12 anys que ignora les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Relator Especial de l'ONU sobre el dret a la salut, que instaven els Estats a reforçar l'atenció primària i destinar-hi el 25% del total de la despesa sanitària". Això no obstant, assegura que la despesa sanitària d'aquest nivell assistencial "s'ha reduït en un 13% entre el 2009 i el 2018". Per pressionar l'Estat en aquest sentit Amnistia Internacional ha impulsat una campanya de recollida de signatures. 

Les llistes d'espera s'han incrementat, arribant a ser, en alguns casos, de fins a dues setmanes. Les xifres oficials del Principat de Catalunya mostren que el 62% de les persones que sol·licitaven una cita havien d'esperar entre 5 i 10 dies per ser ateses abans de la pandèmia, indica l'informe. 

Canvi al model telefònic sense informar 

Apunten que el tancament de consultoris i el canvi de model presencial d'atenció al model telefònic, sense dotar-lo de prou recursos i sense informar de manera adequada a la població ni formar els professionals sanitaris, ha generat obstacles en l'accés a l'atenció sanitària i deixat moltes persones en una situació de desemparament, sobretot en persones grans o aquelles amb més dificultats per adaptar-se a aquest nou model. 

L'abandonament del sistema d'Atenció Primària que denuncia Amnistia Internacional també s'estén al personal sanitari, que fins al moment ha deixat 89 professionals morts i 123.603 persones contagiades, indiquen. Alguns professionals han visitat persones malaltes en el seu temps lliure perquè l'atenció domiciliària s'ha vist afectada seriosament, o han fet trucades amb els seus telèfons personals amb l'objectiu de fer front a la saturació de les línies. 

El 78% del sector sanitari contagiat són dones 

Les dones, que representen el 75% de les cuidadores de persones malaltes, han suportat de manera especial la fallida de l'atenció primària, en assumir les cures de salut que una atenció primària desbordada no podia proporcionar, segons l'informe. 

Alhora, les dones han sofert un increment de la violència de gènere durant la pandèmia en un context en què el sistema d'atenció primària, un dels nivells que s'ha demostrat que és eficaç per a la lluita contra aquest tipus de violència, podria no estar tenint prou mitjans per detectar aquests casos. A més, les dones immigrants en situació administrativa irregular han vist com s'han incrementat les barreres d'accés al sistema públic de salut durant la pandèmia de covid-19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada