Nord-est Llibertari: Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar

diumenge, 18 de juliol del 2021

Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar

Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar

El director general de prevenció, extinció d'Incendis i salvament, Joan Delort, ha explicat que Protecció Civil espanyola va vetar la sol·licitud de dos hidroavions nord-catalans

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llança (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) 18/07/2021.- Llegim a VilaWeb que els bombers sud-catalans i nord-catalans tenen un protocol de col·laboració per combatre conjuntament els incendis que hi hagi a una banda i l'altra de les fronteres de l'Estat francès i l'espanyol, però el Govern espanyol es va negar a activar-lo per l'incendi de Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada), Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) i la Selva de Mar (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada). Es tracta del projecte Cooperem, que és finançat amb fons europeus per desenvolupar i aplicar una política compartida de prevenció i gestió del risc d'incendis a la zona. Aquest projecte va començar l'any 2018 per mirar de resoldre el risc a una zona on durant dècades hi ha hagut incendis devastadors com el de Panissars (la Jonquera, Albera, comtat de Peralada) el 1973, el de Portvendres (Costa Vermella, Rosselló, comtat de Rosselló) el 1978 o el del Portús (Baix Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) de 1986, que va cremar durant cinc dies i va provocar la mort de cinc bombers nord-catalans. El 2012 un important incendi a l'Alt Empordà va cremar 13.000 hectàrees de bosc i va causar la mort de quatre ciutadans.

Segons que ha explicat el director general de prevenció, extinció d'Incendis i salvament, Joan Delort, si no s'ha posat en marxa el protocol de col·laboració amb els bombers nord-catalans per ajudar amb l'extinció de l'incendi de Llançà ha estat per la negativa de Protecció Civil espanyola, que és qui ha d'autoritzar la sol·licitud, i va prioritzar enviar recursos d'altres punts de l'Estat espanyol: "Qui té l'aixeta per obrir i tancar és Protecció Civil de l'Estat. Els vam dir que ens enviessin recursos, però que a més a més vinguin els francesos i que vinguin ja, perquè els necessito ja. Això es va fer divendres i es va tornar a fer ahir."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...