dimarts, 8 de juny de 2021

Segueixen els desnonaments i augmentaran a partir d’agost

Segueixen els desnonaments i augmentaran a partir d'agost   

Les dades dels jutjats constaten una evolució descendent dels llançaments amb una caiguda del 64% des de l'any 2013 

El 2020 van caure un 50% però les entitats alerten d'un repunt quan el 9 d'agost acabi la moratòria actual 

Al Gironès i al Pla de l'Estany, dels 185 llançaments assenyalats pel mes de març d'aquest any se'n van fer 58. I dels que no es van arribar a fer, 98 es van suspendre per ordre judicial. Pel que fa al mes d'abril, dels 154 assenyalats només se'n van realitzar 59 i, dels que no es van fer, 85 es van suspendre per ordre judicial. Al maig, els jutges en van suspendre 76 dels 134 previstos. En aquests tres mesos, dels 481 llançaments previstos només se n'han arribat a fer 168, unes dades extrapolables segons fonts judicials 

El Sindicat de Llogaters critica també la "connivència entre els Mossos i algunes empreses, com és el cas de Desocupa, que pressionen les famílies perquè deixin els habitatges" 

Es disparen els embargaments de residències habituals 

Els expedients hipotecaris creixen un 84% el primer trimestre del 2021 

El Principat de Catalunya, segona autonomia de l'Estat espanyol en el rànquing 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 08/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l'any 2013 es van produir al Principat de Catalunya 16.008 desnonaments, dels quals 4.426 van ser deguts a un procediment d'execució hipotecària, 10.817 per l'aplicació de la llei d'arrendaments urbans (LAU) i la resta per altres motius no especificats. Els estaments judicials parlen de llançaments, de retornar l'habitatge al propietari legal, perquè no només preveuen el desnonament pròpiament dit sinó qualsevol altre procediment amb el mateix resultat. 

Durant aquests anys de crisi econòmica, i fruit de la intervenció de diferents actors, el nombre d'actuacions que han acabat obligant una família a deixar un habitatge, sigui per impagament de la hipoteca, sigui per incompliment o finalització del contracte de lloguer, ha anat baixant, amb petites oscil·lacions. L'any passat, però, fruit de les mesures i les moratòries adoptades pel Govern espanyol per pal·liar els efectes de la pandèmia, el nombre total de llançaments va baixar fins a 5.737, dels quals 1.069 van ser per impagament d'hipoteca i 3.737 vinculats al tema del lloguer. 

Tot i que el salt del 2013 al 2020 és molt gran, amb una reducció global del 64%, la davallada més pronunciada es va produir l'any passat, durant la pandèmia, on a les diferents demarcacions els desnonaments van registrar caigudes de pràcticament el 50%. Durant el segon trimestre del 2020, els desnonaments van ser pràcticament inexistents, com es pot comprovar si es consulten les dades que actualitza trimestralment el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

La disminució interanual del nombre de desnonaments s'ha anat produint de manera consecutiva en els últims cinc anys. Les causes derivades del problema del lloguer han anat substituint les d'origen hipotecari. I els casos més dramàtics s'han conegut gràcies a la intervenció d'entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogaters, que han fet bandera de la defensa de l'habitatge com un dret i que estan treballant no només per donar visibilitat als molts casos de vulnerabilitat sinó també perquè hi hagi canvis legislatius que protegeixin del mercat els ciutadans més febles. 

En bona mesura, al darrere de la disminució en el nombre de llançaments dels últims cinc anys hi ha la llei catalana 24/2015, que obliga a oferir un lloguer social als grans tenidors abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució d'hipoteca o desnonament. I és així tant si es produeix un impagament com si finalitza el contracte. El problema per a les entitats que defensen el dret a l'habitatge és que la llei 24/2015 no és una llei processal sinó administrativa i, per tant, critiquen que molts jutges no es mullin prou. "És molt important si qui l'aplica fa una interpretació més o menys restrictiva", opina Santi Mas, de la PAH. 

Però al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) expliquen que les modificacions legislatives han complicat molt el tema dels desnonaments i més perquè està regulat per la llei d'enjudiciament civil, una llei que les entitats socials fa temps que demanen que es modifiqui. Tot i aquestes queixes, i que el Sindicat de Llogaters denuncia que no sempre els jutges fan cas i aturen desnonaments de casos que estarien protegits per llei, fonts del TSJC afirmen que la "sensibilitat" dels jutges pels casos de vulnerabilitat és generalitzada i que són els mateixos magistrats els que suspenen bona part dels desnonaments per motius de vulnerabilitat. 

El jutge degà del partit judicial de Girona, Gustavo J. Muñoz González, posa com a exemple el que passa en la seva zona, on els jutjats estan fent un seguiment dels casos per analitzar la incidència dels casos de vulnerabilitat.  

Segons Muñoz Gonzàlez, a les comarques del Gironès i del Pla de l'Estany, dels 185 llançaments assenyalats pel mes de març d'aquest any se'n van fer 58. I dels que no es van arribar a fer, 98 es van suspendre per ordre judicial. Pel que fa al mes d'abril, dels 154 assenyalats només se'n van realitzar 59 i, dels que no es van fer, 85 es van suspendre per ordre judicial. Al maig, els jutges en van suspendre 76 dels 134 previstos. En aquests tres mesos, dels 481 llançaments previstos només se n'han arribat a fer 168, unes dades extrapolables segons fonts judicials. 

Les entitats saben, però, que aquesta situació de protecció de la vulnerabilitat no durarà gaire. De fet, la protecció actual en relació amb alguns col·lectius ve derivada del decret aprovat pel govern estatal el desembre passat, el 37/2020, que té vigència fins al pròxim 9 d'agost. El decret català del novembre ja no té valor perquè estava subjecte a l'estat d'alarma i a les restriccions de mobilitat. Temen que moltes famílies, unes 3.000 segons les entitats, puguin ser desnonades quan acabi la moratòria i per això insisteixen en la necessitat que la nova llei de l'habitatge en què treballa el govern estatal assumeixi aspectes de protecció de la llei catalana i serveixi, com destaca Santi Mas, de la PAH, "per reformar la llei d'enjudiciament civil, que regula els desnonaments". 

El Sindicat de Llogaters, a més, denuncia que molts dels casos de desnonament que s'estan donant en els últims mesos afecten famílies que estan ocupant immobles i que no poden beneficiar-se del decret perquè no tenen un contracte de lloguer. "Aquestes són les famílies més vulnerables", assegura Sílvia Badia, portaveu del Sindicat de Llogaters, que lamenta que "davant la mobilització i la resposta veïnal d'aturar-los, perquè els casos són cada vegada més extrems i més greus i deixen la família en una situació d'absoluta precarietat, la resposta de l'administració pública sigui augmentar els dispositius policials" i també "el nivell de violència cap als moviments que defensen els drets a l'habitatge". El Sindicat de Llogaters critica també la "connivència entre els Mossos i algunes empreses, com és el cas de Desocupa, que pressionen les famílies perquè deixin els habitatges". 

Fonts judicials asseguren, però, que els casos en què es requereix la intervenció dels Mossos d'Esquadra, tot i ser els més vistosos, són els mínims. "Els jutges ja suspenen molts desnonaments per situacions de vulnerabilitat i només recorren als Mossos quan hi ha una impossibilitat material de fer efectiu el desnonament", asseguren. 

Es disparen els embargaments de residències habituals 

Tot i les mesures adoptades per l'administració durant la pandèmia de covid-19 i que van servir l'any 2020 per rebaixar a la meitat el nombre de desnonaments respecte a l'any anterior, la realitat de les execucions hipotecàries, els embargaments que poden acabar en un desnonament en el futur, han seguit la dinàmica oposada. L'any 2020 ja va experimentar un increment important la quantitat d'expedients hipotecaris oberts per impagament del crèdit, i aquesta tendència no sembla que vagi a la baixa aquest 2021. Segons les últimes dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), publicades divendres, en els primers tres mesos d'aquest any el nombre de peticions d'embargament entrades als registres de la propietat sobre les residències habituals ha crescut un 84% respecte al mateix període de l'any passat. En total, al conjunt del territori s'han obert 3.207 expedients, quan l'any passat se'n van obrir 1.742. 

El Principat de Catalunya, amb 859 habitatges, és la segona comunitat de l'Estat espanyol amb més expedients oberts per impagament d'hipoteca sobre l'habitatge habitual. El primer lloc l'ocupa Andalusia, amb un total de 865 habitatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada