Nord-est Llibertari: Pedro Francés Martínez

dimarts, 1 de juny del 2021

Pedro Francés Martínez

Pedro Francés Martínez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'1 de juny de 1919 neix a Bijuesca (Comunitat de Calatayú) l'anarcosindicalista Pedro Francés Martínez

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Pedro Francés Martínez: L'1 de juny de 1919 neix a Bijuesca (Comunitat de Calatayú, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Pedro Francés Martínez.

Dibuixant de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, amb només 17 anys, s'enrolà voluntari en les milícies. Lluità als fronts durant tota la guerra (sergent d'Infanteria de la 120 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola).

L'hivern de 1940 va ser detingut per la policia francesa i tancat al Fronstalag 140 del Territori de Belfort (Delles i Belfort, Bourgogne-Franche-Comté). Posteriorment va ser lliurat als alemanys i internat a l'Stalag XI-A d'Altengrabow (Dornitz, Möckern, Saxònia, Alemanya).

El 26 d'abril de 1941 va ser deportat sota la matrícula 3.866 al camp de nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria). Després de patir quatre anys de treballs forçats, sobretot a la pedrera del camp i a Gusen, aconseguí la llibertat quan l'alliberament per soldats nord-americans del camp el 5 de maig de 1945, però en un estat de salut lamentable.

Després d'un temps a París (Illa de França), emigrà a Llatinoamèrica.

Visqué a Buenos Aires (Argentina) i a Montevideo (Uruguai) molts d'anys i finalment decidí retornar a l'hexàgon francès.

Pedro Francés Martínez que va morir d'un càncer el 28 de setembre de 1968 a Avinhon (Vauclusa, Provença, Occitània).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...