Tres dels onze camps d’aviació republicans de la demarcació de Girona estaven situats a l’Alt Empordà

Tres dels onze camps d'aviació republicans de la demarcació de Girona estaven situats a l'Alt Empordà 

La 'Guia completa de l'aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona' n'explica l'activitat, la història i la ubicació 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cabanes/Vilabertran (Alt Empordà, comtat de Peralada), 01/06/2021.- Llegim al setmanari Hora Nova que Fa prop de deu anys un grup d'estudiosos va iniciar un projecte d'investigació al voltant dels aeròdroms republicans utilitzats durant la Guerra Civil a la demarcació de Girona. Es van acabar constituint com a Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG), amb la intenció de donar a conèixer al públic general allò que anaven descobrint. Un dels seus membres, el doctor en Història per la Universitat de Girona Julio Clavijo, ha redactat la Guia completa de l'aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona, editat per Gorbs Comunicació. 

Un llibret que serveix per orientar a totes aquelles persones interessades en el 'turisme bèl·lic' que convida a visitar els camps d'aviació republicana. La guia recull la ubicació, l'activitat i la història dels onze aeròdroms que van construir-se en les comarques gironines durant el període de la Guerra Civil. D'aquests onze, tres estan ubicats a l'Alt Empordà. Una comarca «clau per la defensa de les vies de comunicació amb França» segons explica l'autor de la guia. 

ELS AERÒDROMS 312,314 i 319  

Aquestes son les xifres que identifiquen els tres camps d'aviació situats a l'Alt Empordà. El 312 correspon a l'aeròdrom de Cabanes (Alt Empordà, comtat de Peralada), situat a la riba dreta del Muga, al nord de Vilabertran (Alt Empordà, comtat de Peralada) i Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú). El seu objectiu era defensar el material que arribava provinent per ferrocarril des de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada), i pels canals marítims del Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), una de les funcions que compartia amb el 314, l'aeròdrom de Garriguella (Alt Empordà, comtat de Peralada), situat al nord de la línia ferroviària entre Pedret i Marzà (Alt Empordà, comtat de Peralada) i Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada). L'escenari on el 6 de febrer del 1939 es va produir la darrera actuació de l'aviació republicana a Catalunya, després de patir un atac per part de l'aviació feixista italiana de la Legió Còndor. 

El tercer camp d'aviació de l'Alt Empordà, el 319, el trobem al sud de Figueres. Constava de dues pistes de 280 i 650 metres construïdes el 1931 per L'Aeronàutic Club Empordanès, esdevenint d'aquesta forma l'únic aeròdrom existent abans de la guerra. Les seves reduïdes dimensions i la no concreció de les obres d'ampliació projectades, van fer que no fos utilitzat durant el conflicte. 

L'ALT EMPORDÀ, PUNT ESTRATÈGIC 

Deguda a la seva ubicació com a espai d'entrada de materials de subministrament, el territori va ser objecte de múltiples atacs dels rebels feixistes. De fet, segons explica l'historiador David Gesalí al pròleg de la Guia completa de l'aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona, el 15 de febrer de 1937 es va produir el primer atac aeri sobre les terres catalanes: «va ser efectuada per quatre aparells italians Savoia 81 procedents de les Illes Balears i que van tenir com a objectiu enderrocar el pont ferroviari de Colera», que fou fallit.  

També va ser a l'Alt Empordà, on el 30 d'octubre de 1936 es va produir el primer bombardeig naval: «va consistir en un canoneig de vint-i-dos dispars fets pel creuer Canarias, i que va tenir com a objectiu el port de Roses».