La cooperació franquista amb el NSDAP (partit nazi alemany) en una base política a Sant Feliu de Guíxols des de l’estiu de 1941

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

La cooperació franquista amb el NSDAP (partit nazi alemany) en una base política a Sant Feliu de Guíxols des de l'estiu de 1941 

Hogar Auxilio Social Alemán (nazi): El 21 de juny de 1941 el Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (NSDAP) angoixa l'antifeixisme i l'anarcosindicalisme del Baix Empordà a causa de la transformació de la Casa Cases a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) en seu social i llar nazi, amb el no d'Hogar Auxilio Social Alemán, on s'aplegaven per estiuejar membres de les Joventuts Hitlerianes. 

La cooperació de l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini en el cop d'Estat militar feixista de juliol de 1936 va ser determinant per catapultar el general Franco cap a la victòria. I que aquest, com a màxima autoritat de l'autoproclamat Nuevo Estado, instaurés un règim de caire feixista inspirat a imatge i semblança del nazisme alemany i del feixisme italià valedors que extirparia l'existència de la República Espanyola i liquidaria em moviment obrer organitzat. Amb un poble àmpliament castigat per la fam i les misèries de la guerra, es van començar a rebre nombroses ajudes provinents del III Reich, cosa que forjaria una relació d'amistat i d'indissimulada camaraderia entre ambdós règims totalitaris al llarg de la Segona Guerra Mundial interimperialistes. 

Hi ha molts estudis al voltant d'aquestes relacions, així com de la implantació del mateix Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) a Sant Feliu de Guíxols, sobretot des que l'any 1995 es van publicar per primera vegada les fotos de la inauguració de l'Hogar Auxilio Social Alemán al llibre La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols(1936-1939), d'Àngel Jiménez, editat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Arxiu Municipal. Més endavant, en 2020, un altre historiador ganxó, Francesc Xavier Bosch Torrent (Sant Feliu de Guíxols, 1988), ha continuat investigant per col·laborar a divulgar aquesta part de la història local que té un interès general amb un llibre Sant Feliu a l'ombra del III Reich.  

Les relacions hispano-alemanyes en l'àmbit de la població guixolenca es traduí en 1941 en la implantació de l'Hogar Auxilio Social Alemán, una institució ubicada al xalet Cases de Sant Pol, al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, a tocar de s'Agaró. 

La institució, lligada a la xarxa de llars alemanyes (les Heim), va venir propiciada per l'accident que va patir una d'elles ubicada a Santander i se li va demanar a Josep Cases la cessió d'aquell xalet per reconvertir-lo en un dels Hogar Alemán que servien per allotjar ciutadans alemanys que solien venir a estiuejar i també per relacionar-se entre ells. Per la gelosia que tenien les autoritats alemanyes, es troba poca informació i documentació, però sí que es té constància que s'hi allotjaven o la visitaven membres de les Joventuts Hitlerianes, de l'Escola Alemanya de Barcelona, caps del partit nazi a l'Estat espanyol i governadors civils i cònsols, a més de les visites constants de l'alcalde franquista ganxó Vicens Gandol, com queda certificat en les fotos de la inauguració realitzades per Pere Rigau. 

El xalet de la Casa Cases és un edifici noucentista de Rafael Masó construït el 1916 i actualment protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, del qual se'n reconvertiria l'ús el 1941, quan es va inaugurar com a seu social i llar alemanya amb tota la fastuositat pròpia del règim nazi i del feixisme. 

Hi havia un súbdit alemany, originari de Kaiserslauten, que es va establir a Sant Feliu de Guíxols pels volts del 1929, quan va anar-hi a treballar en tasques administratives i correspondència a la fàbrica C.A. Greiner e Hijos SA. Es tractava de Richard Ernst Schwenke Moser (29 d'abril de 1906), el vuitè fill del matrimoni luterà format per Otto Friedrich Schwenke (carnisser de professió) i Elisabetta Moser. Va tornar a Sant Feliu després de la Guerra Civil i es va instal·lar novament al seu domicili, al número 9 (primer pis) de la rambla Pi i Margall, aleshores rebatejat pels franquistes com carrer de José Antonio Primo de Rivera. Schwenke, fos per convicció ideològica o per estricta conveniència, es va afiliar al partit nazi el 1940. Estava catalogat pels aliats com a espia alemany, encara que segurament devia ser més aviat un informador del partit nazi. La connexió amb el xalet --l'Hogar Alemán-- venia donada perquè era l'administrador de l'organització. Hi anava molt sovint però no explicava res d'allà. A vegades el telefonaven perquè el necessitaven i ell ho solucionava tot,  

Era una persona poliglota --ensenyava l'alemany a alguns nens i algunes nenes del municipi--. Vestia implacablement, sempre amb la creu gammada ressaltada, i a casa seva hi lluïa la bandera nazi. Ricardo, que és com es feia dir, no es va casar ni va tenir descendència. No es conserva cap imatge seva. Les autoritats espanyoles no en faciliten les dades del carnet d'identitat, però se sap a través d'un anunci publicat al diari La Vanguardia Española que quan va tornar després de ser repatriat va exercir d'apoderat a Barcelona. Està enterrat al cementiri de Sant Feliu de Guíxols en una tomba abandonada de la qual ningú no en paga el manteniment des de fa anys. 

El xalet de la Casa Cases va ser durant anys la residència d'estiueig, campaments, trobades i nits de festa i ball de les Joventuts Hitlerianes. Aquesta casa de Sant Feliu de Guíxols substituïa la que hi havia a Comillas (Cantàbria), que va quedar destruïda per un temporal. El punt de contacte entre uns i altres hauria estat l'esposa d'un dels fills de la família Cases. Era el tipus de casa que buscaven els nazis alemanys perquè estava aïllada i és d'estil alpí.