Francesc Callol Pascual (Maurici) [26 de juny]

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Francesc Callol Pascual: El 26 de juny de 1906 neix a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), de jove, anarquista i anarcosindicalista, després dirigent del Partit Sindicalista i finalment, a l'exilia a Perpinyà militant actiu del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i després al seu poble, la vila de l'Escala, actiu socialdemòcrata pallaquista del PSC-Reagrupament  que s'integrà al Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE Francesc Callol Pascual, dit Maurici (de Can Maurici). El seu pare, cafeter, es deia Maurici Callol, de Can Surinyac, i la seva mare, Narcisa Pascual. La seva germana Maria també fou llibertària. El pare era d'idees avançades i membre del Centre República Federal, amb seu al carrer de la Torre. 

Després de l'ensenyament primari als 10 anys va anar a l'escola del mestre Sala. Als 13 anys anava a mar fent de pescador fins als 16. Al mateix temps aprengué l'ofici de barber en la barberia que hi havia als baixos de Can Maranges 

Abans de fer els 15 anys ja es considerava llibertari i publicava al setmanari de la CNT del Baix Empordà Acción Social Obrera, editat a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà). Hi ha diversos articles, de contingut anarquista, des de l'any 1921.   

Passà cinc mesos en un petit poble de la Catalunya Nord, on substituí al barber de la localitat i va aprendre francès. Ell escrivia a la premsa llibertària en castellà. 

En l'edició del 10 de febrer de 1923 del setmanari ganxó Acción Social Obrera defineix l'Anarquia així: "La Anarquia es el conjunto de lo bello. De lo más sublime; el arte en todos sus aspectos y manifestaciones, forma parte de ella."   

Durant l'hivern de 1923, en temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, treballava a Barcelona i fou detingut junt amb un amic per la seva militància a la CNT i, al no haver-hi prou lloc a les celes, van ser tancats  a un petit magatzem on el personal de neteja guardava les seves coses. A primera hora del matí una dona de la neteja hi entrà i al veure aquells minyons sindicalistes els deixar fugir.  

Havent pogut arribar clandestinament a Perpinyà hi passà uns quatre mesos. Aleshores passava clandestinament exemplar del periòdic anarquista francès Le Libertaire per passos de muntanya i eren recollits a Portbou (Mar d'Amunt. Albera marítima, Alt Empordà) per a la seva distribució al Principat de Catalunya.  

Quan torna a l'Escala, participa amb altres llibertaris, molts d'ells pescadors, com també la seva germana Maria, un servei per a passar a anarquistes perseguits en barca fins a la costa de la Catalunya Nord, amb enllaços a Perpinyà. Finalment va ser detingut. 

Federica Montseny recordava en un escrit que en els moments de dura repressió i també durant la dictadura de Primo de Rivera, l'Escala, Antoni Puig Artigas, dit Tonet, els seus pescadors i el seu univers d'anticipació moral "se pusieron al servicio de los perseguidos, y de los secretos refugios de todo un pueblo anarquista, en las barcas de los rudos marineros en que revivía la viejas raza helénica [...] rostro bronceado, enérgico y perfecto [...] ¡Cuántos perseguidos por la policía habían ganado, a través de la bahía de Roses y el golfo de León, las costas francesas! Por allí escaparon Nicolau y su compañera; por allí huyó Ascaso, después de la ejecución de Soldevila." 

L'anarquista Lluís Nicolau i la seva companya Llúcia Fors Felip van fugir de Madrid (Madrid, Castella la Nova) arran de la mort, el 8 de març de 1921, del president del Consell de Ministres espanyol Eduardo Dato Iradier (1856-1921). Una vegada a Barcelona, van decidir fugir a Berlin, com havia fet Casanellas --de Madrid, amb ajuda del tot just fundat Partit Comunista d'Espanya, al País Basc i de la República Francesa a Alemanya-- i intentar entrar a la Unió Soviètica. Aleshores de casa d'Amor Archs, a Barcelona, els van recollir els companys anarquistes carboners de Calonge (Gavarres Marítima, Baix Empordà). Connectat pels companys carboners de Calonge, amb autobús de línia el company del ram del suro i destacat militant de la CNT al Baix Empordà Francesc Isgleas Piarnau, dit Panxo (1882-1977), segons aquest militant va explicar l'any 1974 a l'escalenc Miquel-Didac Piñero Costa (1950), va recollir amb l'autobús a Sant Antoni la parella Lluís i Llúcia fins a la parada de l'Escala, on una nena esperava els fugitius. Durant la guerra, l'amiga de l'àvia Miquela Torres Bofill (1905-2004) del company Piñero, la seva veïna Maria Callol Pascual (1910-1974), de Can Maurici, li va confiar el secret que ella havia anat a recollir la parella perseguida que va ser amagada en la casa d'una anciana familiar on habitualment s'hi amagava contraban que entrava pel Codolar. Des de la mar de l'Escala, Lluís i Llúcia van ser portats en barca fins a Portvendres (Costa Vermella, Rosselló). Després del pas per l'Estat francès on es comptava amb una xarxa anarquista d'evasió i acolliment Lluís Nicolau i Llúcia Fors Felip van arribar a Berlin (Prússia, Alemanya) a finals de setembre de 1921, però als pocs dies van ser detinguts per les autoritats alemanyes. 

Més endavant, l'anarquista Francisco Ascaso Abadía fugí de la presó amb l'ajuda de Buenacasa el 8 de novembre de 1923 i passà per Barcelona, i segons va escriure Federica Montseny ('CNT', Tolosa de Lleguadoc, 21/02/1960) va ser acollit pel grup llibertari de suport a l'Escala a fi de passar per mar la frontera, cosa que s'aconseguí. 

Proclamada la República sortí de la presó i continuà militant al Sindicat d'Oficis Varis de l'Escala de la CNT-AIT, on destacaven aleshores els germans Donjó.  

Aquell temps participà en una reunió de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) celebrada a Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà), en que hi havia per la FAI local, entre altres, Josep Carbó Comas. 

Fou escollit secretari del Comitè Comarcal de la CNT-AIT amb seu a Figueres (la Garriga, Alt Empordà), i al cap de dos anys fou delegat per la província de Girona al Comitè Regional de la CNT-AIT junt amb en Font, de la CNT-AIT de Sant Feliu de Guíxols. Anava en tren quasi cada setmana a Barcelona per a les reunions del Comitè Regional. 

En 1932 publicà diferents articles a Acción Social Obrera en defensa dels pescadors de l'Escala.  

En l'edició del 23 de gener de 1932 del periòdic Acción Social Obrera defensà que a la CNT hi havia dues tendències clares, que al seu criteri es complementaven. I a l'edició del 2 de gener d'aquell any s'havia oposat en un article a la unificació de la CNT-AIT amb la Unió General de Treballadors (UGT) i els diversos sindicats agraris: "[...] bajo la tutela de los socialistas parlamentarios, sostén de nuestro régimen democrático, no pueden sentirse proletarios, y por ende, aspirantes a reivindicaciones contra las cuales luchan denonadamente. [...] Aquí, en España, se conoce solamente una organización de clase y esa es la CNT." 

Una vegada la CNT es trencà en dues organitzacions s'adherí al  trentisme i dimití del seu càrrec al Comitè de Catalunya en el decurs del Ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC/CNT-AIT) celebrat a Sabadell (Vallès Occidental) a finals d'abril de 1932. Deixà de publicar a Acción Social Obrera. 

Milità en el Partit Sindicalista i es va afiliar al Sindicat Agrícola, que organitzà una cooperativa que comprava les llavors al por major i millorà les condicions de vida dels pagesos. Els 500 membres del sindicat es van afiliar a la Unió de Rabassaires. 

Es casà amb la Carme i la parella tingueren un nen i una nena. Regentà el Bar la Platja, de l'Escala. El nom estava escrit en català. El cafè es trobava al costat de la seu de la CNT local.  

Amb motiu del Sis d'Octubre, en 1934, fou un dels detinguts a l'Escala per un batalló de l'Exèrcit i passà 12 dies empresonat al castell de Sant Ferran, a Figueres.  

El 19 de juliol de 1936 formó part de la cinquantena de persones que es van fer càrrec de l'Ajuntament de l'Escala per defensar la República i formar el Comitè Antifeixista local complementari, que es va constituir amb l'oposició de l'alcalde (membre de Partit Socialista Obrer Espanyol), que rebutjà la proposta i dimití, deixant vacant l'alcaldia. 

Amb la unificació de la CNT en el Congrés de Saragossa el maig de 1936 tornà a tenir càrrecs en el Sindicat d'Oficis Varis de l'Escala i a 

finals de juliol d'aquell any formà part com a representar de la CNT-AIT en el Comitè Comarcal de Camperols de l'Alt Empordà (Secció Agrícola), format per membres de la CNT i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).  

Estigué aquell estiu de conquestes revolucionàries a la vila de l'Escala. El setembre anà a Figueres per a controlar les requises de caps de bestiar per part de milicians obrers i militars de la República fins el dia 19 d'aquell mes, quan s'integrà al Comitè Regional de Relaciones Camperoles de la CNT-AIT, a Barcelona, en representació de la província de Girona. Més endavant fou nomenat adjunt del secretari general. 

Participà en el Ple Regional de Camperols, celebrat a Barcelona el gener de 1937, on firmà la ponència referida a la sindicació obligatòria de la pagesia del Principat de Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya havia decretat l'afiliació sindical obligatòria el 20 d'octubre de 1936. 

Es destacà com a ferm defensor de la labor de las col·lectivitats agrícoles, "obra de los sin tierra" [La cruzada contra las colectividades agrícolas, Sembrador, Puigcerdà, Número 34, 14 de març de1937, p. 7). 

Com a responsable de la Secció Agrícola Antifeixista de l'Alt Empordà feia un programa de mitja hora setmanal a Ràdio CNT-FAI: "En nuestra tierra, diseminadas en distintas comarcas, existían grandes haciendas donde trabajaban infinidad de mozos, jornaleros, pastores y que en ciertas temporadas contrataban a la totalidad de los jornaleros de las localidades colindantes, pagándoles con un jornal de hambre a cambio de unas jornadas de trabajo intensivo, agotador, que principiaban con la salida del sol y acababan cuando la oscuridad les impedía todo trabajo." [LA SITUACIÓN DEL CAMPO ANTES Y DESPUÉS DEL MOVIMIENTO SEDICIOSO, segons la transcripció publicada al BOLETÍN DE INFORMACIÓN CNT-FAI, Barcelona, Número 292, 23 de juny de 1937, p. 2,  A CÁRDABA CARRASCAL, (2001), p.161]. 

Feia arribar a la gent que escoltava la ràdio que a Catalunya també hi havia jornalers a pagès abans del 19 de Juliol revolucionari, i que aquests també tenien el dret a gaudir de la seva part a la Revolució. Defensava que la Revolució no podia fer-se parcialment i aquells pagesos que no tenien terra, a pesar de passar-se la vida treballant les terres dels altres o la que els altres tenien arrendades als propietaris, impulsats lògicament per unes necessitats a satisfer i uns drets a vigoritzar, havien fet també la seva Revolució tot creant les col·lectivitats agrícoles, "que son en estos momentos los organismos propulsores y mantenedores de la revolución campesina, la consecuencia genuina de la Revolución Social que estamos realizando conjuntamente con el proletariado industrial. […] se ha dicho que para hacer posible la constitución de las colectividades, fue preciso en muchos casos, apropiarse de la producción existente en las fincas incautadas, y preguntamos nosotros: ¿Es acaso un crimen apoderarse de las reservas económicas de los propietarios o de la producción almacenada y de la cosecha pendiente, cuando aquellas reservas y aquella producción, era el producto de la explotación de que se venía haciendo objeto al actual incautador?" [IBID., pp. 165-166]. 

Durant l'agost seguia parlant a Radio CNT-FAI i va fer mítings a Barcelona (a la Sala Gran Price el 13 d'agost de 1937), a Flix (Ribera d'Ebre) i altres localitats.  

Col·laborà aleshores en articles al diari Solidaridad Obrera, de Barcelona, i al Sembrador, de Puigcerdà (Baixa Cerdanya). 

Al llibre de Rafael Bruguera i Batalla, Antoni Puig Artias, 'Tonet', barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala, CCG Edicions, Girona (juny 2010), Annex III. L'Escala a la premsa anarquista (pp. 337-509), hi ha, entre diversos autors locals, articles entre els anys 1921 i 1932 de Francesc Callol a Acción Social Obrera; ¡¡Campo!! (CNT-AIT, 1937); Mañana (Partit Sindicalista, 1937) i el diari Gerona CNT (1937).  

 A finals de setembre de 1937 fou nomenat membre del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en representació de la CNT-AIT. Poc després, a mitjan octubre fou obligat a deixar el Partit Sindicalista o dimitir del càrrec en nom de la CNT. Abandonà al negar-se abandonar el Partit Sindicalista. Havia estat nombrat per la delegació de la província de Girona. 

En el Partit Sindicalista fou secretari general de la seva Federació Catalana i col·laborà durant tres meses al periòdic Mañana, el seu portaveu editat a Barcelona, fent labors de director i redactor en cap.  

El febrer de 1938 fou nombrat secretari municipalista del Comitè Nacional del Partit Sindicalista. I fou secretari de la Cooperativa de la Portaferrissa, fundada a Barcelona pel Partit Sindicalista. 

Aleshores se'n va incorporar voluntari al front i fou nomenat comissari polític de batalló en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Va ser secretari de brigada al front d'Aragó i va combatre a la batalla de l'Ebre. 

En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 es replegà fins el front a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà), des d'on se dirigí, camí de l'exili, cap a la frontera del Pirineu Oriental. Junt amb Emili Saliné i de Vicenç Tarradell, del Partit Sindicalista, durant aquells dies jugà un paper fonamental en l'evacuació cap a l'exili de soldats republicans ferits de guerra per mar, via el port pescadors de l'Escala. 

El gener de 1945 encara figura como a secretari del Partit Sindicalista en un Ple del Comitè Nacional ampliat, reunit a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). 

Deixà el Partit Sindicalista i a l'exiliat a Perpinyà, amb la seva família,  milità activament en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) mentre treballava de contable al mercat del peix.  

Aquells anys de franquisme aconseguí fer arribar a l'Escala i altres poblacions de l'Alt Empordà exemplars del periòdic Endavant, portaveu del MSC. Al mateix temps, Vicenç Tarradell, des de Perpinyà, animava vers l'Interior el Partit Sindicalista. 

Francesc Callol aconseguí portar els militants a l'Escala del Partit Sindicalista vers el MSC, passant aquests del sindicalisme revolucionari a la socialdemocràcia.  

Una vegada jubilat aconseguí establir-se amb la seva companya a l'Escala i organitzà clandestinament el partit MSC, en la fracció de Josep Pallach (durant el franquisme tardà el MSC es dividí en dos partits separats, el que liderava Pallach i el que dirigia Joan Reventós). A més dels antics militants a l'Escala del Partit Sindicalista aconseguí que el notari al poble Xavier Rocha, destacat militant i propagandista clandestí del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC), passés a ser un quadre polític del MSC (Pallach), després anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC) i en els inicis del postfranquisme, Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament). En 1976, des d'aquest partit s'aconseguí constituir una associació de veïns de l'Escala i durant la festa major d'aquell any, a primers de setembre, el PSC (Reagrupament) organitzà un molt concorregut míting a sala del Cinema, en que parlà Josep Pallach. Militants i simpatitzants del partit a l'Armentera, Figueres i altres localitats empordaneses van acudir a aquest míting, el primer autoritzat a la vila de l'Escala des de 1939.  

Més endavant,  amb Xavier Rocha, des del PSC-Reagrupament  s'integrà al Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE. I en les primeres eleccions municipals postfranquistes buscà l'equip per formar la candidatura, amb algun antic militant del Partit Sindicalista, essent la base de l'actual existència del PSC-PSOE a l'Escala, que ha governat en diversos mandats l'Ajuntament de la vila de l'Escala. 

Sempre actiu al nou partit i des de la defensa de la socialdemocràcia, sense amagar el seu passat llibertari i bones relacions amb algun anarquista de poble, milità activament en el PSC-PSOE fins a la seva defunció, a l'Escala, el 31 de maig de 1998.        

Fons: 

CALLOL, Francisco: "La situación del campo antes y después del movimiento sedicioso", transcripción aparecida en Boletín de Información CNT-FAI, Barcelona, nº 292, 23 junio 1937, p. 2. En CÁRDABA CARRASCAL, Marciano (2001): Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 [tesis doctoral]. Universitat de Girona.  

– "Conversa amb… Francesc Callol", L'Escalenc, Butlletí Cultural i Informatiu, nº 108, maig de 1989, pp. 10-11. 

– "Crónica: Cooperativa del PS", Mañana , nº 99, 27-11-1937, Barcelona. En SANTOS SANTOS, María Cruz (2012): Ángel Pestaña "Caballero de la Triste Figura", Stuttgart: Editorial Académica Española. 

– Fichas de Francisco Callol, DNSD-SECRETARIA, FICHERO, 9, C0029592, 93 y 94. 

– Hemeroteca digital de La Vanguardia, 3-2-1938 y 5-3-1938, Barcelona. 

– ÍÑIGUEZ, Miguel (2008): Enciclopedia histórica del anarquismo español, vol. II. Vitoria: Asociación Issac Puente. 

– MARTÍNEZ DE SAS, Mª Teresa; PAGÈS BLANCH , Pelai [coords] (2000): Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Ed. Abadia de Montserrat. 

– LÓPEZ ESTEVE, Manel (2013): Els fets del 6 d'octubre de 1934. Barcelona: Base. 

– PEIRATS, Josep (1988): La CNT en la revolución española, vol. II. Madrid: Madre Tierra. 

 – PONS PRADES, Eduard (1974): Un soldado de la República. Madrid: G. del Toro. 

– Vibraciones nº1, 11-6-1937, Figueres. 

-- Rafael Bruguera i Batalla, Antoni Puig Artias, 'Tonet', barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala, CCG Edicions, Girona (juny 2010), 

-- [https://partidosindicalista.wordpress.com/2019/10/27/francesc-callol/].