Notícia sobre la investigació de la mort de Jacques Long apareguda en el diari parisenc L'Humanité del 12 d'abril de 1922
El 29 de juny de 1890 neix a Marselha el militant anarquista individualista i antimilitarista Émile Pierre Raoul Jacques Long
L'abril de 1914 va abandonar París amb la seva companya, Jane Morand, viatjant per Occitània i finalment entrant al Principat de Catalunya per la frontera del Pirineu Oriental l'agost de 1914, refugiant-se tot fugint de la mobilització militar quan esclatà la Gran Guerra
Jacques Long: El 29 de juny --algunes fonts citen erròniament el 27 de juny.. de 1890 neix a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) el militant anarquista individualista i antimilitarista Émile Pierre Raoul Jacques Long, també conegut com Jacklon. El seu pare es deia Gabriel César Émile Raoul Long, burgès propietari, i la seva mare, Eugénie Louise Euphraisine Rey (Eugénie Rey-Rochat de Théollier), artista pintora i anarquista.
Estudià medicina a París (Illa sw França), on vivia a casa de la seva mare, ja separada del marit, al número 65 del carrer Lamarck.
Entre 1908 i 1909 era assidu dels grups reialistes al voltant del diari L'Action Française, publicació que venia pels carrers parisencs.
Aviat deixà les idees monàrquiques, esdevenint un anarquista que freqüentà els cercles llibertaris individualistes del setmanari L'Anarchie, publicació en la qual col·laborava des de 1909, i Albert Joseph (Albert Libertad), de qui es declarà «alumne».
A la seu d'aquesta publicació, al número 22 del carrer Chevalier de la Barre, es realitzaran les «Causeries Populaires» (Xerrades Populars), lloc on residí una temporada, ja que el contracte d'arrendament estava a nom de la seva mare. Va ser aleshores que conegué l'anarquista Jeanne Morand (Jane Morand), excompanya d'Albert Libertad, que esdevingué la seva parella.
El 25 de juny de 1910 s'encarregà de la instal·lació de l'Impremta Comunista «L'Espérance», al número 3 del carrer Steinkerque, que va ser finançada per la seva mare i de la qual va ser administrador delegat.
El 16 d'octubre de 1910 va ser detingut arran de l'escorcoll a la seu de Le Libertaire i va ser processat sota l'acusació de «possessió d'enginys explosius», però el seu cas va ser sobresegut el desembre d'aquell any.
En aquesta època vivia al número 117 bis del carrer Ordener de París.
Es va adherir després a la Federació Comunista Anarquista (FCA) i fou membre de «Les Amis du Libertaire».
El 5 d'octubre de 1912 va ser nomenat administrador de la impremta federal de l'FCA, instal·lada al número 24 del carrer Vilin de París.
Entre desembre de 1912 i març de 1913 fou un dels oradors de la gira propagandística contra la guerra organitzada per l'FCA.
A partir de febrer de 1913 fou un dels organitzadors de la campanya muntada per l'FCA contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar obligatori de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per a una guerra contra Alemanya.
També en aquesta època l'anarquista Pierre Martin s'hi oposà a la seva entrada en el comitè de redacció de Le Libertaire.
L'abril de 1913 publicà el fullet Contre la Loi de 3 ans! Contre le militarisme!, del qual es tiraren 50.000 exemplars.
El juny de 1913 va ser detingut amb Émile Aubin durant una manifestació antimilitarista a Boulogne-Billancourt (Hauts-de-Seine, Illa de França) contra el consell de revisió militar. Jutjat, va ser condemnat com a «pres comú» a una pena de presó, reivindicant el règim de «pres polític».
El 14 de setembre de 1913 va ser fitxat en el «Carnet B» dels antimilitaristes.
Dins la confusió dels serveis d'informació de l'Estat, un informe policíac del 17 de setembre de 1913 l'enquadrava com a membre del comitè de direcció de la milícia ultradretana «Les Camelots du Roi».
Després de vendre la impremta «L'Espérance», que passà a ser «Impremta J. de Bovet», l'abril de 1914 va abandonar París amb la seva companya, Jane Morand, viatjant per Occitània i finalment entrant al Principat de Catalunya per la frontera del Pirineu Oriental l'agost de 1914, refugiant-se tot fugint de la mobilització militar quan esclatà la Gran Guerra. Residí a Barcelona i a València (l'Horta, València, País Valencià).
En aquesta època la parella freqüentà la Confederació Nacional del Treball (CNT) i ell col·laborà amb articles pacifistes, publicats en castellà, a Nueva, Solidaridad Obrera i Tierra y Libertad.
En 1915 va publicar, tal vegada a Barcelona o a València, sota el pseudònim Jacklon, el fullet La barbarie continue, que circulà arreu de l'hexàgon francès, especialment a Marselha a finals d'aquell any.
El gener de 1919, la parella va ser expulsada de l'Estat espanyol per «propaganda anarquista». A la frontera del Pirineu fou lliurat a les autoritats franceses i va ser reclòs a la presó militar de Bordèu (Girona, Nova Aquitània, Occitània). El Comitè de Defensa Social (CDS) els va fer costat. Un any després van ser posats en llibertat provisional.
Sense esperar el consell de guerra, la parella es va refugiar als Països Baixos i després a Bèlgica.
El 19 de novembre de 1920 a Bordèu ambdós van ser condemnats en contumàcia per un consell de guerra a cinc anys de presó i a 10 anys de prohibició de residència per «deserció», per «intel·ligència amb l'enemic» i per les seves actuacions durant la guerra.
Entre març i abril de 1921 participà amb Jane Morand en el Congrés Internacional Antimilitarista de La Haia (Holanda Meridional, Holanda), on es va fundar el Buró Internacional Antimilitarista.
Sense recursos, el juliol de 1921 la parella passà clandestinament a territori francès, on va ser acollits per la mare de Jeanne Morand al número 23 del carrer Vallées de Mandres-les-Roses (Val-de-Marne, Illa de França).
Deprimit i malalt, Jacques Long es va suïcidar el 20 de juliol de 1921 a Les Bords de l'Yerres (Brunoy, Essonne, Illa de França) després d'ingerir cianur de potassi i de deixar dues cartes de comiat. Tres dies després va ser inhumat al cementiri de Mandres-les-Roses.
La mare seva no va creure en el seu suïcidi i posà una denúncia per assassinat, ja que pensava que havia estat estrangulat. Les autoritats exhumaren el cos i després de l'autòpsia del metge legalista Socquet i de la investigació de la gendarmeria de Brunoy, l'11 d'abril de 1922 es confirmà el suïcidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada