Pedro Ara Ferrera
En 2019 es publicà que "el 4 d'abril de 1972 mor a Tarba (Bigorra) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera. Havia nascut en 1914 al poble de Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe)". Ara tenim més dades: el 29 de juny de 1914 neix al poble de Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera. Va morir el 3 d'abril --algunes fonts citen erròniament el 4 d'abril-- de 1972 al seu domicili de Tarba (Bigorra, Gascunya)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 29 de juny de 1914 neix al poble Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera
Militant de la FAI, les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, participà en la insurrecció proletària a Aragó el desembre de 1933
El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Pedro Ara Ferrera: El 29 de juny de 1914 neix al poble Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe, Uesca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera. El seu pare es deien Antonio Ara i la seva mare, Pilar Ferrera. Abandonat per la seva mare, tingué una infància força malaurada i des d'infant hagué de guanyar-se la vida fent de pastor.
Aviat s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), que va ser la seva vertadera escola, adscrivint-se al sector més social revolucionari del moviment llibertari.
A finals de 1933 intervingué des de Balbastre (Somontano de Barbastre, Usca, Aragó) en l'aixecament comunista llibertari d'Aragó. El 8 de desembre de 1933 fou detingut amb José Trallero Bardají, Lorenzo Tornos Arnal i Leopoldo Castán Ferrer arran d'un enfrontament armat amb la Guàrdia Civil al camí de San Ramón de Balbastro en el qual morí el militant anarquista Alejandro Castán Ferrer. El 14 gener de 1934 va ser condemnat a un any de presó i tancat al penal militar del Fortí de San Cristóbal (Ezcaba, Navarra, Euskal Herria) fins al seu alliberament gràcies a l'amnistia de febrer de 1936.
En maig de 1936 milità en la potent Federació Comarcal de la CNT-AIT de Samontano de Balbastro i col·laborà en Orientació Social d'aquesta ciutat.
Durant la Guerra Civil va combatre al front d'Aragó enrolat en la Columna Durruti i, posteriorment, en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió El Frente.
El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier--.
En 1945 fou delegat cenetista en el Comitè de les Joventuts Llibertàries de Tarba (Alts Pirineus, Occitània) i en el Ple de la Regional Segona representà el Comitè Departamental de Gers (Gasconha) i la Federació Local d'Aush (Casconha, Gers,Occitània).
En 1945 va fer un míting a Aush i en 1946 a Beaumont, Aush i Lió (Metròpoli de Lió, Lionès, Arpitània, Ôvèrgne-Rôno-Arpes). En 1946 encapçalà la Comissió de Relacions de la Federació d'Origen de Balbastre.
En l'exili, també formà part de la CNT-AIT i en la línia més revolucionària de l'organització, essent partidari de la lluita directa contra el franquisme i defensant les posicions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Fou membre dels grups d'acció que lluitaren a Aragó i al Principat de Catalunya en els anys quaranta.
Entre el 15 i el 16 de juliol de 1947 assistí als clandestins Ple Nacional de Regionals de la CNT a Madrid (Madrid, Castella la Nova), al Ple Nacional de la FAI (Interior) que tingué lloc en una rajoleria, i al Ple Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) que es realitzà en una obra en construcció, representant Aragó i al Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i a la CNT-AIT en l'Exili.
Poc després retornà a l'exili, però a finals de 1947 fou enviat amb Raúl Carballeira Lacunza a Barcelona amb la finalitat de reforçar el Comitè Regional de Catalunya de la CNT, format aleshores per Generós Grau i Josep Capdevila arran de la detenció de Josep Cortés.
Les seves tàctiques de lluita feien costat les d'Amador Franco de les Joventuts Llibertàries i les de Francisco Carreño de la CNT, i amb el suport de Josep Peirats a finals dels anys quaranta.
Més tard tornà als Alts Pirineus, establint-se definitivament i defensant sempre les tesis d'atac directe i permanent al franquisme.
El 15 de desembre de 1963 assistí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a la Plenària del Secretariat Intercontinental (SI) com a secretari del Nucli dels Alts Pirineus.
La seva companya fou Juana Garbayo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada