diumenge, 9 de maig del 2021

Rinaldo Lorenzo Ponte

Notícia sobre l'agressió a Rinaldo Ponte apareguda en el diari marsellès "Le Petit Marseillais" del 10 de maig de 1938

Notícia sobre l'agressió a Rinaldo Ponte apareguda en el diari marsellès Le Petit Marseillais del 10 de maig de 1938


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 de maig de 1902 neix a Sestri Ponente (Gènova, Rivëa de Levante, Ligúria) l'anarquista Rinaldo Lorenzo Ponte 

En un informe policíac fixista, en 1937 va marxar a la guerra d'Espanya. Aquell moment els combatents llibertaris passaven per la xarxa del Pirineu Oriental coordinada des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) vers Barcelona 

Rinaldo Ponte: El 9 de maig de 1902 neix a Sestri Ponente (Gènova, Rivëa de Levante, Ligúria) l'anarquista Rinaldo Lorenzo Ponte. El seu pare es deia Emilio Ponte i la seva mare, Maria Soragni.  

Calderer de professió, des de molt jove participà activament en els cercles anarquistes i sindicalistes de la seva població natal, militant en la Cambra del Treball i fent costat el seu periòdic Lotta Operaia.  

A començament dels anys vint del segle XX, va ser condemnat en diverses ocasions per delictes de resistència a l'autoritat.  

En 1922 va ser cridat a files, però insubmís al servei militar obligatori, va ser condemnat a un any de presó.  

Va ser fitxat per la policia feixista com a «comunista», «descontent», «rebel» i «adversari silenciós del Règim».  

En 1936 emigrà clandestinament a Occitània i s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).  

En un informe policíac fixista, en 1937 va marxar a la guerra d'Espanya. Aquell moment els combatents llibertaris passaven per la xarxa del Pirineu Oriental coordinada des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) vers Barcelona.  

Tornant a Marselha, en 1938 regentava el «Nautic-Bar» del port de la ciutat i el 8 de maig d'aquell any, en una baralla amb un client, resultà ferit de bala i necessità ser ingressat a l'Hospital Hôtel-Dieu de la ciutat.  

Amb l'esclat de Segona Guerra Mundial interimperialista, en 1940 va ser expulsat del territori francès i el 3 de febrer d'aquell any, quan intentà entrar per la frontera de Ventimiglia (Rivëa de Levante, Ligúria), va ser detingut. Amonestat com a «sospitós d'afavorir expatriacions clandestines», va ser posat en llibertat.  

El 22 d'octubre de 1940 va ser internat al camp de concentració de Fabriano (Ancona, Marques) i posteriorment traslladat a l'illa d'Ustica (Ciutat Metropolitana de Palerm, Illes Eòlies, Sicília), després a Pisticci (Matera, Basilicata) i finalment a Castel di Guido (Roma, Laci).  

El novembre de 1942 va ser posat en llibertat condicional i retornà a Sesti Ponente i es posà al servei de la lluita clandestina amb la Federació Comunista Llibertària (FCL) de Ligúria.  

S'integrà en els grups de partisans del Gruppi d'Azione Patriottica (GAP, Grup d'Acció Patriòtica), juntament amb altres anarquistes de la zona (Spartaco Graffioni, Bruno Raspino, Carlo Ravazzani, Ernesto Roca, Emanuele Sciutto i altres).  

Novament detingut, va ser tancat a la Casa de l'Estudiant de Gènova (Rivëa de Levante, Ligúria) i torturat.  

Rinaldo Ponte va ser metrallat per sergent de la Schutzstaffel (SS, Esquadra de Protecció) Langmann, juntament amb el comunista Raffaele Pieragostini, el 24 d'abril de 1945 a Bornasco (Pavia, Llombardia), camí de la deportació a Alemanya, quan intentà evadir-se aprofitant un atac aeri aliat a la columna alemanya --algunes fonts citen, sembla que errades, com a lloc de mort el carrer Vigentina de Siziano (Pavia, Llombardia), afusellat pels alemanys juntament amb altres partisans (Carlo Napoli, Renato Negri, Raffaele Pieragostini, Cesare Russi i Gian Battista Stalo)--. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada