dissabte, 8 de maig del 2021

L’anarcosindicalista Ermengol Romañach Coll (1906-1942) ja compta amb la seva stolpersteine a Roses

L'anarcosindicalista Ermengol Romañach Coll (1906-1942) ja compta amb la seva stolpersteine a Roses 

Memorial Democràtic, Ajuntament, Departament de Justícia de la Generalitat i Territorial de Joventut homenatgen aquest fill de Roses, víctima del nazisme  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) 08/05/2021.- El treballador de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) Ermengol Romañach Coll militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà en les Companyies de Treballadors Extrangers (CTE) de l'Exèrcit francès fins que amb la caiguda del front francès, en 1940, caigué presoner de l'Exèrcit alemany d'Ocupació i declarat apàtrida pel franquisme patí els camps nazis de concentració i extermini. Va morir al camp nazi de Gusen (Alta Àustria, Àustria) el 30 de març de 1942, als 36 anys. Havia nascut a Roses l'any 1906. 

Segons EMPORDÀ INFO, ahir divendres al migdia a Roses es va col·locar una llamborda stolpersteine, commemorativa al número 33 del carrer Peralada, en record del rosinc Ermengol Romañach Coll, víctima del nazisme.  

La de Roses és la primera de les 119 llambordes que el Memorial Democràtic preveu instal·lar, entre maig i desembre d'enguany, en memòria dels deportats als camps nazis de concentració i extermini. 

L'acte va comptar amb la presentació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan; del regidor de Govern Obert i Memòria Històrica de Roses, Joan Plana; del director de Serveis Territorials a Girona del Departament de Justícia de la Generalitat, Jordi Martinoy, de la coordinadora Territorial de Joventut a Girona, Agnès Fàbregas; i del regidor de Cultura de Roses, Èric Ibáñez.  

Prèviament a la col·locació de la llamborda, el regidor de Memòria Històrica de Roses, Joan Plana, va recordar la vida i figura d'Ermengol Romañach fins a la seva mort al camp de concentració nazi de Güsen.  

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font,va explicar a l'assistència el projecte stolpersteine, que es tradueix com "llamborda que fa ensopegar" i compta actualment amb més de 82.000 peces repartides per tot el món, i la seva importància en la recuperació de la memòria col·lectiva dels qui lluitaren i moriren per les llibertats i drets socials.  

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va finalitzar la presentació agraint la tasca desenvolupada per l'Arxiu Municipal de Roses al llarg dels darrers tres anys, que ahir va culminar i permetrà visibilitzar i fer reflexionar la gent del municipi i la que el visita sobre el passat rosinc recent i la història comuna d'Europa, conscienciant dels errors bèl·lics i polítics comesos que no s'han de tornar a repetir. 

L'acte va finalitzar amb la col·locació de la llamborda a càrrec de l'alcaldessa i de Mari Luz Martín, vídua d'Adolfo Romañach, nebot d'Ermengol Romañach. 

Un projecte que s'estén per tot Europa 

Les stolpersteine són les llambordes creades per l'artista alemany Gunter Demnig en record de persones deportades, víctimes del nacionalsocialisme alemany.  

Les peces es col·loquen, sempre que sigui possible, davant la darrera residència on la víctima va viure en llibertat. Són blocs de ciment, d'aproximadament 10 x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima. 

L'objectiu de l'artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre la persona a qui es dedica aquella placa: com es deia?, quan va néixer?, quan va morir?, on vivia?, on i quan fou deportada?.  

Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996, dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg.  

El memorial en forma de llambordes disperses per tot Europa ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia del nazisme.  

Avui en dia és el projecte més gran descentralitzat de memòria i compta amb més de 82.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d'una vintena de països. 

L'Ajuntament de Roses i l'Arxiu Municipal, coneixedors del projecte, van iniciar ara fa tres anys el procés que avui culmina avui amb la col·locació d'una de les llambordes per recordar el rosinc Ermengol Romañach Coll. 

Ermengol Romañach Coll (Roses, 1906- Camp de Güsen, Àustria, 1942) 

Ermengol Romañach Coll, fill de Teodor Romañach i Joaquima Coll, va néixer a can Tupinet, a  Roses, l'any 1906.  

Fou militant de la CNT-AIT i, amb l'esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses.  

Es va exiliar a primers de febrer de 1939 i va ser reclòs en un camp de concentració. Durant l'Ocupació alemanya van agafar l'Ermengol i el van portar a Alemanya, fins que va arribar al camp nazi de Güsen el 25 de gener 1941, en un transport amb 775 refugiats d'apàtries de nacionalitat espanyola presoners provinent del camp d'Stalag XII D de Trèveris (Alemanya). Va ser classificat com a "schutzhäftling", detingut preventivament. 

El camp va ser creat per treballar les seves pedreres contigües. Aviat es va convertir en un campament de la mort en què grups de presos, en particular polonesos i de nacionalitat espanyola, van ser assassinats sistemàticament.  

Ermengol Romañach Coll va morir a les 3 de la matinada del 30 de març de 1942 a Güsen, a causa d'una hidropesia, una malaltia que provoca l'acumulació de líquid clar en els teixits i cavitats del cos, segons el llibre registre de defuncions del mateix camp nazi. Els serveis del Memorial de Mathausen i els altres camps posen en alerta, però, de la causa de la mort, atès que la causa donada no es correlaciona necessàriament amb els motius reals de la mort del presoner. Sovint els assassinats es disfressaven de "casos naturals de mort". 

270 'pedres d'ensopegar' 

En aquests moments, al Principat de Catalunya hi ha 270 stolpersteine. El Memorial Democràtic és l'encarregat d'adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació. Aquest any es preveu la col·locació de 119 llambordes més al Principat de Catalunya, 67 de les quals durant el mes de maig.  

A més de la de Roses, es col·locaran a Agullana (Massís de les Salines, Alt Empordà), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Manresa (Bages), Lleida (Segre, Terres de Ponent), Tàrrega (Baix Urgell), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Prats de Lluçanès (Lluçanès, Osona), Salt (Gironès) i Mollerussa (Alt Urgell). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada