Elio Vimini

Elio Vimini (amb una bena al cap) amb Arturo Zanoni durant la guerra d'Espanya

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de maig de 1906 neix a Pesaro (Pesaro i Urbino Marques) l'anarquista i resistent antifeixista Elio Vimini 

Des de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1936 marxà ver la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme i fou milicià enrolat en la III Companyia del «Batalló Garibaldi», lluitant al front de Madrid (Cerro Rojo, Casa de Campo i Pozuelo de Alarcón) 

Elio Vimini: El 13 de maig de 1906 neix a Pesaro (Pesaro i Urbino Marques) l'anarquista i resistent antifeixista Elio Vimini, també conegut com Elio Wimini.  

Va anar a escola fins als 14 anys i després es guanyà la vida fent pasta alimentària, ben igual que el seu pare, Augusto Vimini.  

L'agost de 1930 va ser condemnat a sis mesos de presó per «ofenses al Duce».  

En 1932 passà clandestinament a Occitània i s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà de pintor en la construcció i freqüentà els cercles anarquistes.  

La feixista Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) emeté una ordre de busca i cerca al seu nom.  

El 28 de gener de 1934 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Tolosa de Llenguadoc a tres mesos de presó i a 50 francs de multa per «cops i ferides» durant una vaga obrera.  

El setembre de 1936 marxà ver la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme i fou milicià enrolat en la III Companyia del «Batalló Garibaldi», lluitant al front de Madrid (Cerro Rojo, Casa de Campo i Pozuelo de Alarcón).  

L'1 de desembre de 1936 va ser ferit per metralla a la base del crani a Pozuelo de Alarcón (Madrid, Castella la Nova) i patí una trepanació.  

Un cop guarit, passà a la «Brigada Garibaldi» fins a finals de 1937 que retornà a Occitània.  

S'establí de bell nou a Tolosa de Llenguadoc, a casa dels seus pares, al número 9 del carrer Cantegril, i continuà treballant de pintor de la construcció amb el seu germà Virgilio Vimini.  

El 30 d'agost de 1938, al barri de Sant Simon de Tolosa de Llenguadoc, durant una discussió on exigí el pagament d'un deute de 2.600 francs d'unes feines fetes durant set mesos entre 1935 i 1936 al petit empresari de la construcció italià Giacomo Toffoli, disparà contra aquest amb el seu revòlver ferint-lo al ventre de mort. Aconseguí fugir del lloc del crim amb motocicleta gràcies a l'ajuda del seu amic Dante Mazzaschi, que també havia lluitat amb ell a la guerra d'Espanya, però finalment va ser detingut l'endemà a Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània). Toffoli, després d'operat a l'Hôtel-Dieu, va morir al cap de cinc dies. Jutjat per aquest fet, l'1 de febrer de 1939 va ser condemnat per l'Audiència de Tolosa a dos anys de presó, a una multa de 25 francs i a 10 anys de prohibició de residència.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista lluità en la Resistència fins que el març de 1942 va ser detingut pels nazis a París (Illa de França). Traslladat a la presó Lafayette de Nantes (Liger-Atlantel, Paeiz de la Leirr, Bretanya), va ser jutjat per un Tribuna Militar alemany en aquesta ciutat, condemnat a 10 anys de treballs forçats i deportat cap a Alemanya fins que a finals de març de 1944 va ser alliberat i retornà a Occitània.  

Elio Vimini va morir el 28 d'octubre de 1986 a Tolosa de Llenguadoc.