Esclaten a Barcelona les jornades de Maig de 1937
Provocació contrarevolucionària dels republicans burgesos i els elements stalinistes
El 3 de maig, dilluns, a Barcelona, en un clímax de tensions entre anarcosindicalistes i stalinistes, l'enfrontament armat entre forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), de la Unió General de Treballadors (UGT) i d'Estat Català, d'una banda, i militants de la CNT-AIT i de la FAI, grups anarquistes, com «Los Amigos de Durruti», i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), d'altra, s'inicià el que ha passat a la història amb el nom de Fets de Maig, quan Eusebi Rodríguez Salas (el Manco), ex-anarquista, ex-poumista i ara militant del PSUC, i comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat --amb una ordre escrita d'Artemi Aiguader, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i conseller de l'Interior del Govern--, intentà amb tres camionetes de forces de guàrdies d'assalt apoderar-se de l'edifici de la Telefònica a Barcelona, situat la plaça de Catalunya, controlat per la CNT-AIT des del 19 de juliol de 1936 --un edifici que va ser confiscat al trust nord-americà American Telegraph & Telephon--. acusant el comitè d'extralimitació en les seves funcions en el control de les comunicacions telefòniques.
Declarada la vaga general per la CNT-AIT --tots els transports públics i tramvies van deixar de funcionar--, la lluita de barricades als carrers va ser intensíssima.
El vespre va arribar a Barcelona el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que al matí havia anat a Benidorn (Marina Baixa, País Valencià) a entrevistar-se amb el president del Govern de la República Espanyola, Largo Caballero, mentre havia enviat aquell dilluns al matí al conseller de Defensa de la Generalitat per la CNT-AIT, Francesc Isgleas, a fer una gestió al castell de Figueres (la Garriga, Alt Empordà), enganyant-lo i tenir-lo lluny de Barcelona, mentre Aiguader i Rodríguez Salas llançaven la provocació contra la CNT-AIT.
A les 8 del vespre, Companys va convocar una reunió extraordinària del Consell de la Generalitat, a la qual no van assistir tots els consellers, que va durar fins a la matinada, i on es va decidir parapetar l'edifici del Palau de la Generalitat.
També al vespre va tenir lloc una reunió comuna dels Comitès Regionals de la CNT-AIT, de la FAI i de les Joventuts Llibertàries amb el Comitè Executiu del POUM. Els representants poumistes hi van declarar que era el moment de lluitar fins al final, però els dirigents de la CNT-AIT i de la FAI no van estar-hi d'acord i van decidir treballar per a l'apaivagament.
La contesa armada es va estendre per altres localitats catalanes. Els combats van durar fins al 7 de maig, quan 6.000 guàrdies d'assalt de la República Espanyola restabliran l'«ordre» burgès contrarevolucionari.
Hi hagué uns cinc-cents morts i més d'un milenar de ferits.
D'aleshores ençà, el camp va quedar lliure per a la repressió stalinista: els elements del PSUC van aconseguir l'hegemonia militar i política enfront de la CNT-AIT, i el POUM va ser declarat il·legal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada