dilluns, 3 de maig del 2021

El 3 de maig de 1937: provocació contrarevolucionària dels republicans burgesos i els elements stalinistes

Pilons de llambordes en una barricada al capdavall de la Rambla de Barcelona, el maig de 1937

Pilons de llambordes en una barricada al capdavall de la Rambla de Barcelona, el maig de 1937



Esclaten a Barcelona les jornades de Maig de 1937 


Provocació contrarevolucionària dels republicans burgesos i els elements stalinistes  


El 3 de maig, dilluns, a Barcelona, en un clímax de tensions entre anarcosindicalistes i stalinistes, l'enfrontament armat entre forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), de la Unió General de Treballadors (UGT) i d'Estat Català, d'una banda, i militants de la CNT-AIT i de la FAI, grups anarquistes, com «Los Amigos de Durruti», i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), d'altra, s'inicià el que ha passat a la història amb el nom de Fets de Maig, quan Eusebi Rodríguez Salas (el Manco), ex-anarquista, ex-poumista i ara militant del PSUC, i comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat --amb una ordre escrita d'Artemi Aiguader, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i conseller de l'Interior del Govern--, intentà amb tres camionetes de forces de guàrdies d'assalt apoderar-se de l'edifici de la Telefònica a Barcelona, situat la plaça de Catalunya, controlat per la CNT-AIT des del 19 de juliol de 1936 --un edifici que va ser confiscat al trust nord-americà American Telegraph & Telephon--. acusant el comitè d'extralimitació en les seves funcions en el control de les comunicacions telefòniques.  

Declarada la vaga general per la CNT-AIT --tots els transports públics i tramvies van deixar de funcionar--, la lluita de barricades als carrers va ser intensíssima.  

El vespre va arribar a Barcelona el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que al matí havia anat a Benidorn (Marina Baixa, País Valencià) a entrevistar-se amb el president del Govern de la República Espanyola, Largo Caballero, mentre havia enviat aquell dilluns al matí al conseller de Defensa de la Generalitat per la CNT-AIT, Francesc Isgleas, a fer una gestió al castell de Figueres (la Garriga, Alt Empordà), enganyant-lo i tenir-lo lluny de Barcelona, mentre Aiguader i Rodríguez Salas llançaven la provocació contra la CNT-AIT.   

A les 8 del vespre, Companys va convocar una reunió extraordinària del Consell de la Generalitat, a la qual no van assistir tots els consellers, que va durar fins a la matinada, i on es va decidir parapetar l'edifici del Palau de la Generalitat.  

També al vespre va tenir lloc una reunió comuna dels Comitès Regionals de la CNT-AIT, de la FAI i de les Joventuts Llibertàries amb el Comitè Executiu del POUM. Els representants poumistes hi van declarar que era el moment de lluitar fins al final, però els dirigents de la CNT-AIT i de la FAI no van estar-hi d'acord i van decidir treballar per a l'apaivagament.  

La contesa armada es va estendre per altres localitats catalanes. Els combats van durar fins al 7 de maig, quan 6.000 guàrdies d'assalt de la República Espanyola restabliran l'«ordre» burgès contrarevolucionari.  

Hi hagué uns cinc-cents morts i més d'un milenar de ferits.  

D'aleshores ençà, el camp va quedar lliure per a la repressió stalinista: els elements del PSUC van aconseguir l'hegemonia militar i política enfront de la CNT-AIT, i el POUM va ser declarat il·legal. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada