Crítiques a la opacitat del Govern espanyol pel parc eòlic marí Tramuntana

Crítiques a la opacitat del Govern espanyol pel parc eòlic marí Tramuntana 

El Ministeri de Transició Ecològica s'empara en la Llei de Propietat Intel·lectual per dir que no pot facilitar detalls 

Ja hi ha un decàleg alternatiu i ecològic per avançar cap a una transició energètica que no és pas això que permet l'Estat i la Generalitat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 29/05/2021.- Llegim al Diari de Girona que el PDeCAT ha denunciat la opacitat del Govern espanyol en relació amb el projecte de parc eòlic marí Tramuntana, previst per a la badia de Roses i al Cap de Creus.  

El passat mes d'abril, el diputat per la circumscripció electoral de Girona al Congrés de Diputats Sergi Miquel (PDeCAT) va demanar la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per explicar el seu posicionament.  

Més endavant, també va registrar una bateria de preguntes per conèixer per escrit diferents aspectes del projecte del pac Tramuntana.  

Amb la resposta obtinguda per part de la ministra, tanmateix, Miquel es queixa que «lluny d'esclarir quins seran els detalls del projecte, el Ministeri s'empara en la Llei de Propietat Intel·lectual per anunciar que no pot facilitar detalls sobre aquesta informació». 

Miquel, en canvi, creu que el procés governamental sobre el projecte del parc Tramuntana s'ha de fer «amb el màxim consens i transparència, negociat amb el territori». És per això que s'ha compromès a «fer-ne un seguiment al Govern per tal de garantir-ho». 

Un decàleg per avançar cap a una transició energètica que no és pas això que permet l'Estat i la Generalitat 

Hi ha el Decàleg per avançar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania, llegit a la manifestació que es va celebrar el diumenge 2 de maig a la plaça Sant Jaume de Barcelona, manifestació que va ser el punt de sortida de la serie de manifestacions arreu de tot Catalunya. 

Decàleg per avançar cap a una transició energètica al servei de  

la ciutadania 

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som conscients que cal lluitar contra el canvi climàtic complint amb els compromisos europeus per arribar al 2050 produint el 100% de l'energia que necessita el territori català a partir de fonts renovables.  

Però cal fer-ho avançant cap a una sobirania energètica real, al servei de la ciutadania i basada en estratègies veritablement sostenibles, tant des del punt de vista social, ambiental i cultural com econòmic. 

2. Demanem a la Generalitat de Catalunya i al conjunt de les administracions i agents socials, una PLANIFICACIÓ participativa del desplegament de les renovables, amb dos objectius bàsics: que contribueixi a l'equilibri territorial i que permeti passar progressivament de l'estructura vertical actual (l'energia en mans dels oligopolis) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania). 

3. Cal una bona planificació, que minimitzi la necessitat d'instal·lar 

macroprojectes de centrals renovables que perpetuaran la dependència dels oligopolis energètics i causaran impactes molt agressius sobre el territori català. Aquesta planificació ha de començar per impulsar els projectes de reducció del consum i millora de l'eficiència energètica, així com la implantació d'instal·lacions de renovables que potenciïn l'autosuficiència energètica de totes les llars i les PIME. Per complir amb l'objectiu de la Comissió Europea que el 2050 el 100% del parc immobiliari estigui descarbonitzat, cal destinar Fons Europeus a la rehabilitació d'edificis per a millorar-ne l'aïllament, l'eficiència energètica, instal·lar-hi renovables i tecnologia intel"ligent que redueixi els consums. I les noves edificacions s'haurien de construir garantint un balanç energètic positiu. 

4. Cal que avancem cap a una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, les experiències publico comunitàries i les petites o mitjanes instal·lacions de menys de 10 MW. Aquestes instal·lacions han d'estar promogudes amb capital públic i/o privat procedent d'inversors locals que aprofitin les diverses fonts locals de renovables (hidroelèctrica, biomassa, geotèrmia, 

eòlica, fotovoltaica,...) tot vetllant perquè aquestes instal•lacions tinguin un impacte reduït en l'entorn i es distribueixin equitativament per tot el territori català. Cal destinar Fons Europeus a aquests projectes d'alta rendibilitat social i baix impacte territorial. 

5. Cal que es prioritzi la implantació dels projectes mitjans o grans, és a dir, de més de 10 MW, en espais periurbans, industrials, degradats i de serveis (xarxa viària, canals de reg, embassaments, etc.), així com altres espais intensament antropitzats, propers als llocs de consum. Cal que es redueixi i minimitzi la implantació de grans centrals de producció de renovables en sòl no urbanitzable per evitar la industrialització de bona part dels paisatges naturals i rurals que constitueixen l'ànima del territori, un element fonamental del nostre patrimoni identitari i base essencial per no reduir la nostra sobirania alimentària. I cal que s'afavoreixi, mitjançant un planejament urbanístic adient, la proximitat entre usos residencials,  

llocs de treball i serveis, promovent el comerç de proximitat, la protecció dels horts urbans i sòls agrícoles de proximitat, tot reduint el cost energètic del transport. 

6. Cal activar les eines de reflexió territorial (les cartes del paisatge comarcals i el desenvolupament de la Llei d'Espais Agraris, entre d'altres) per poder decidir, de forma participativa (amb les administracions locals i la ciutadania), quins són els espais idonis per a la instal·lació de les grans centrals industrials de producció d'energies renovables, tot garantint la protecció dels espais naturals i  

agraris, així com la qualitat de vida en el món rural. 

7. Cal que la transició energètica no es faci a costa de posar en risc la nostra biodiversitat, tant per la destrucció d'hàbitat com per la interposició de barreres als corredors naturals. La biodiversitat a Catalunya, com a la resta del món, ha patit una forta davallada en les darreres dècades. La interacció negativa entre les energies renovables (especialment l'eòlica) i la nostra fauna està més que comprovada. És per això que no podem permetre una transició energètica que posi  

en perill la nostra flora i fauna quan existeixen diverses lleis i acords nacionals i internacionals que busquen aturar la pèrdua de biodiversitat. 

8. Cal impulsar la recerca i la innovació en la producció de renovables per tal de convertir Catalunya en territori punter en l'aprofitament de fonts d'energia de baix impacte: biomassa --procedent d'una gestió correcta dels boscos--, fotovoltaica amb nous materials (teules, vidre, asfalt,...), microcentrals hidroelèctriques, geotèrmia, eòlica sense pales, etc. Incorporant en aquests projectes els valors socials i ecològics per damunt de la rendibilitat econòmica per poder avançar cap a una transició energètica realment sostenible. 

9. Cal avançar cap a la gestió pública de l'energia, on la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments haurien de jugar un paper clau amb l'objectiu d'assolir el control de les xarxes de distribució de l'energia, la gestió de les centrals hidroelèctriques amb període de concessió caducat o que finalitzarà properament i agilitzant la implantació d'instal·lacions de renovables en tots els equipaments públics, tot garantint l'accés bàsic a l'energia dels col·lectius en risc d'exclusió. 

10. Cal crear un nou marc legal per a les renovables que respecti els valors de la normativa europea i catalana preexistent, que s'elabori amb transparència i amb la participació de les administracions locals i la ciutadania. Demanem la derogació del Decret Llei 16/2019 d'impuls de les energies renovables, que únicament ha servit per impulsar l'allau de macroprojectes promoguts pels oligopolis i que es decreti una moratòria de tots els macroprojectes de producció d'energies renovables actualment en tramitació. 

11. Cal garantir la capacitat de decisió dels ajuntaments i de la ciutadania afectada en el procés d'autorització de la ubicació dels macroprojectes de renovables, tot articulant els mecanismes necessaris per evitar l'excessiva concentració sobre determinats territoris, la instal·lació de projectes que puguin afectar negativament elements clau del patrimoni natural, cultural i paisatgístic català i que garanteixin la protecció dels drets bàsics dels habitants dels territoris afectats.