Notícia sobre l'empresonament d'Octave Heger apareguda en el periòdic ginebrí Le Réveil Anarchiste del 12 de desembre de 1931
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 d'abril de 1988 mor a Lausana (Vaud) l'antimilitarista i anarquista Octave Heger. Havia nascut en 1911 a Neûchatel --algunes fonts citen 1915 al cantó de Berna--
L'estiu de 1936, amb el fuster anarquista Adrien Buffat, fou un del animadors del grup «Adelante» de Lausana, que havia estat fundat a Ginebra per Lucien Tronchet per fer costat la revolució col·lectivista autogestionària de juliol de 1936 amb l'enviament d'armes i d'avituallament cap a Catalunya. L'octubre de 1936 marxà amb Adrien Buffat cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental
Octave Heger: El 17 d'abril de 1988 mor a Lausana (Vaud, Romandia, Arpitània, Suïssa) l'antimilitarista i anarquista Octave Heger. Havia nascut en 1911 a Neûchatel (Neûchatel, Romandia, Arpitània, Suïssa) --algunes fonts citen 1915 al cantó de Berna (Romandia, Arpitània, Suïssa)--.
Es guanyà la vida com a pintor en la construcció.
A partir de 1929 col·laborà en L'Ouvrier du Bois et du Bâtiment.
L'octubre de 1931 rebutjà integrar-se en el servei militar obligatori suís i el desembre d'aquell any va ser detingut i empresonat perquè es negà a passar la revisió sanitària militar.
Aleshores era secretari de l'Associació Romanda Antimilitarista (ARA), el president de la qual era el socialista Paul Golay.
En 1932 estava subscrit al periòdic parisenc Le Libertaire.
El juny de 1932 va ser detingut amb altres companys (Joseph Dubrez, Hermann Fayet, Albert Fontanellaz, Alexandre Hemmerli, Auguste Pichart, Jules Rossine, Adolphe Rossire i Ernest Roth) per «obstaculitzar la llibertat del treball» arran d'una baralla desencadenada durant una vaga convocada per la Ligue d'Action du Bâtiment (LAB, Lliga d'Acció de la Construcció), adherida a la Fédération des Ouvriers du Bois et du Bâtiment (FOBB, Federació dels Obrers de la Fusta i de la Construcció), de Lausana.
Donà refugi a l'anarquista Lucien Tronchet quan la repressió desencadenada el novembre de 1932.
Durant els anys trenta del segle XX col·laborà en Le Réveil Anarchiste, de Luigi Bertoni, on signà els articles H. O..
En 1934 fou un dels creadors, amb Charles Roux, del grup de teatre obrer «La Muse Rouge» de Lausana, que assajava al Café de la Tour.
L'estiu de 1936, amb el fuster anarquista Adrien Buffat, fou un del animadors del grup «Adelante» de Lausana, que havia estat fundat a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa) per Lucien Tronchet per fer costat la revolució col·lectivista autogestionària de juliol de 1936 amb l'enviament d'armes i d'avituallament cap a Catalunya. L'octubre de 1936 marxà amb Adrien Buffat cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental.
També col·laborà en el periòdic parisenc La Patrie Humaine.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista per raons tàctiques s'adherí al Partit Socialista Suís (PSS), representant l'anomenada «tendència anarquitzant», i entre 1946 i 1966 i entre 1969 i 1970 fou diputat del Gran Consell del cantó de Vaud.
Entre 1946 i 1967 fou redactor en cap, i únic responsable, del diari Le Peuple - Le Sentinelle, òrgan del Partit Socialista de Vaud (PSV), i va ser secretari de la directiva d'aquest partit.
Professional del cinema, col·laborà amb filmacions documentals per a «Productions Cinéac» del cinema Cinéac i entre 1969 i 1980, encarregat per l'Ajuntament de Lausana, va fotografiar i filmar manifestacions públiques i esdeveniments (eleccions, inauguracions, festes, excursions i altres) a Lausana.
En 1963 estava subscrit a Le Monde Libertaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada