Marietta Bibbi

Marietta Bibbi

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 d'abril --algunes fonts citen 2 d'agost-- de 1895 neix a Carrara (Massa-Carrara) l'anarquista Marietta Bibbi, coneguda com Maria Bibbi 

Durant l'emigració visqué al costat del seu germà i quan aquest es va traslladar a Gandia (Safor), es reuní amb ell, passant la frontera del Pirineu Oriental i durant la Guerra Civil va fer d'infermera en el IV Batalló de Socors Sanitaris de la 81 Brigada Mixta («Columna Benedicto») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola al front de Teruel  

Sota el nom de Maria del Carmen Rodríguez, va fer de correu entre la península Ibèrica i l'hexàgon francès i romangué a la Península fins i tot després del final de la guerra 

Marietta Bibbi: El 2 d'abril --algunes fonts citen 2 d'agost-- de 1895 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista Marietta Bibbi, coneguda com Maria Bibbi. El seu pare es deia Carlo Bibbi i la seva mare, Gioconda Paglini. La seva vida i la seva militància està estretament lligades a la del seu germà Gino Bibbi, que afectuosament l'anomenava Zingrina.  

Va ser detinguda i processada, juntament amb altres companys (el seu germà Gino Bibbi, Giovanna Gherardi, Adele Crudeli, Adolfo Corsi, Domenico Bibbi i algun altre), per un Tribunal Especial feixista per «complicitat» amb Gino Lucetti, que l'11 de setembre de 1926 havia atemptat contra la vida de Benito Mussolini. Absolta el 27 de juny de 1927 de tots els càrrecs «per no haver participat en el delicte», va ser posteriorment condemnada a sis mesos de presó per haver «prestat suport i ajuda el juliol de 1926» al frustrat tiranicida. L'octubre de 1927 apel·là la sentència i es reuní voluntàriament amb son germà Gino, aleshores confinat a l'illa d'Ustica (Città metropolitana di Palermo, Sicília), on restà fins el març de 1928. El 30 de maig d'aquell any va ser definitivament absolta pel Tribunal d'Apel·lació de Gènova (Rivëa de Levante, Ligúria) per «absència de delicte» pel que feia la «complicitat» amb Lucetti.  

Des del moment de la seva primera detenció va ser posada sota vigilància i, després de la fugida del seu germà del confinament el juliol de 1930, va ser amonestada formalment per ser considerada «hostil al Règim i perillosa per a l'Ordre Nacional».  

Realment mai no havia desenrotllat una particular activitat política i segurament tots els seus problemes deriven del vincle parentiu amb el seu germà Gino Lucetti.  

L'autoritat policíaca la va descriure com a «dotada d'una ràpida intel·ligència i de discreta cultura havent aconseguit el diploma de mestre elemental», encara que mai no va ensenyar.  

El 24 de juliol de 1931 una ordre de la Comissió Provincial de la Policia li va assignar el confinament per a cinc anys sota la sospita que tenir la intenció d'emigrar clandestinament per a reunir-se amb el seu germà a l'hexàgon francès  i el 25 d'agost de 1931 arribà a l'illa de Ponça (Isole Ponziane, Latina, Lazio).  

Durant els primers mesos de confinament mantingué una estreta correspondència amb el seu germà, que vivia a cavall entre Tunísia, Algèria i l'Estat espanyol.  

El setembre de 1931 envià un informe amb una sol·licitud d'absolució de la seva condemna a Leandro Arpinati, un antic anarquista que havia esdevingut un dirigent feixista, i al cap de la Policia. Després de diverses vicissituds, el novembre de 1932, en ocasió del desè aniversari de la «Revolució feixista», la seva sol·licitud va ser acceptada i posada en llibertat.  

Després d'un temps a Carrara, passà a Turin (Città metropolitana di Torino, Piemont), on mantingué contacte epistolar amb el seu germà Gino i amb altres familiars de Carrara.  

Des de Turin, el juliol de 1934 emigrà amb passaport regular a París (Illa de França), on es reuní amb el seu germà i freqüentà la família Rosselli, especialment Marion Cave, la companya de Carlo Rosselli --va fer de mestra dels fills de la parella--, que aleshores mantenia una gran i forta amistat amb Giovanna Caleffi, la companya de Camillo Berneri.  

Durant l'emigració visqué al costat del seu germà i quan aquest es va traslladar a Gandia (Safor, País Valencià), es reuní amb ell, passant la frontera del Pirineu Oriental.  

El 8 de març de 1936 va ser inscrita en el butlletí de recerca de la policia ferroviària de fronteres amb l'ordre de «detenció».  

A més d'assistir a les reunions de «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat), durant la guerra d'Espanya va fer d'infermera en el IV Batalló de Socors Sanitaris de la 81 Brigada Mixta («Columna Benedicto») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola al front de Teruel (Cominidad de Teruel, Teruel, Aragó).  

Sota el nom de Maria del Carmen Rodríguez, va fer de correu entre la península Ibèrica i l'hexàgon francès i romangué a la Península fins i tot després del final de la guerra.  

L'estiu de 1945 va demanar al cònsol italià el seu repatriament.  

De bell nou a Itàlia, pogué reunir-se amb el seu germà a Carrara, on reprengué els contactes amb el moviment anarquista.  

Entre 1951 i 1962 participà en l'experiència pedagògica de la Colònia «Maria Luisa Berneri», promoguda per Giovanna Caleffi a Ronchi (Massa-Carrrara, Toscana).  

Participà com a observadora, juntament amb el seu germà Gino, en el V Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà entre el 19 i el 22 de març de 1953 a Civitavecchia (Città metropolitana di Roma Capitale, Laci).  

Marietta Bibbi va morir l'11 d'abril de 1993 a Carrara.