Giovanni Bidoli
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 d'abril de 1902 neix a Banne (Trieste, Friül) l'anarquista Giovanni Bidoli
El febrer de 1931 va ser detingut per violació del decret d'expulsió i per possessió d'un bon grapat de targetes d'identitat amb diferents noms.
Passà la frontera del Pirineu Oriental i l'estiu de 1931 la policia el localitzà a Barcelona, on col·laborà amb Luigi Damiani. Participà en l'agitació revolucionària de la CNT-AIT
Giovanni Bidoli: El 26 d'abril de 1902 neix a Banne (Trieste, Friül) l'anarquista Giovanni Bidoli, conegut com Nini. El seu pare es deia Arturo Bidoli i la seva mare, Teresa Hrovatin.
Entre 1922 i 1924 vivia clandestinament a París (Illa de França) buscant una feina estable.
En 1924 es va inscriure en la Unione Sportiva Metallurgica, que, segons la policia, era una tapadora d'activitats subversives dels obrers.
Acomiadat de la seva feina als ferrocarrils, abandonà el Sindicat de Ferroviaris.
Mantingué correspondència amb l'anarquista Alpinolo Bucciarelli, que vivia a l'Estat francès, i amb Giuseppe Zuder, sindicalista metal·lúrgic i comunista confinat a Ustica (Isole Eolie, Città metropolitana di Palermo, Siília), considerat «lligat als anarquistes» com a company de l'anarquista Giovanna Montani (Nina Longa) i amfitrió d'Umberto Tommasini.
A finals de 1927 va ser amonestat formalment per les autoritats feixistes i el gener de 1928 fitxat per la policia com a «comunista perillós» i inscrit, per un temps no especificat, en el Partit Comunista d'Itàlia (PCI). A Trieste en el moviment antifeixista i subversiu no es distingia entre comunistes, anarquistes i republicans.
Durant la primavera de 1928, amagat en un vagó de transport de vi, pogué passar a Iugoslàvia i posteriorment arribà a París, on col·laborà amb el moviment dels exiliats anarquistes, especialment en els procedents de Trieste.
L'agost de 1929 participà en la recaptació de fons per a les despeses de la defensa de Vittorio Repich, detingut a París acusat de robatori.
Durant la dècada dels trenta del segle XX va ser expulsat del territori francès, del de Bèlgica i també del de Luxemburg, però sempre pogué retornar a París, on visqué semiclandestinament.
El febrer de 1931 va ser detingut per violació del decret d'expulsió i per possessió d'un bon grapat de targetes d'identitat amb diferents noms.
Passà la frontera del Pirineu Oriental i l'estiu de 1931 la policia el localitzà a Barcelona, on col·laborà amb Luigi Damiani. Participà en l'agitació revolucionària de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), especialment en la vaga general del 3 de setembre de 1931, en solidaritat amb els anarquistes detinguts a la Presó Model de Barcelona en vaga de fam. Fou un dels defensors de la seu del Sindicat de la Construcció de la CNT de l'assalt per part de la policia i, després de l'intercanvi de foc, va ser detingut, ben igual que altres sis italians, entre ells Egidio Bernardini i Nicolò Turcinovich, i empresonat al vapor Antonio López amarat al port de Barcelona.
Expulsat cap a Portugal, a mitjans d'octubre de 1931 va ser detingut a Porto (Nord, Portugal) i, amb Giuseppe Volonté i Cesare Cuffini, el 6 de novembre extradit cap a Palermo (Sicília) a bord del vapor Saturnia.
Detingut en arribar a Itàlia per les autoritats, a finals d'aquell mes va ser classificat com a «anarquista perillós» i «terrorista», mentre esperava, empresonat a Roma (Città metropolitana di Roma Capitale), una ordre de confinament, que finalment li va ser assignada a l'illa de Ponça (Isole Ponziane, Latina, Laci) per un període de cinc anys.
Entre juny de 1933 i febrer de 1935, participà en dues protestes col·lectives i va ser condemnat a cinc i a 10 mesos de presó.
L'abril de 1937 va ser traslladat a l'arxipèlag de Tremiti (Foggia, Pugghie), on el juliol d'aquell any va ser detingut per negar-se a saludar a la romana com era prescriptiu en el règim feixista.
El 8 de gener de 1938 va ser alliberat, però immediatament va ser condemnat a cinc anys de confinament per la seva qualitat d'«element irreductible».
A l'illa de Ventotene (Latina, Laci) retrobà companys que, després de la guerra a la República Espanyola, s'havien refugiat a l'hexàgon francès i havien estat lliurats a les autoritats feixistes italianes.
El març de 1943 el prefecte s'oposà a qualsevol mesura de gràcia ja que, després de gairebé 10 anys de confinament, s'havia solidaritzat amb un altre confinat a qui intentà enviar una suma de diners que havia estat recaptada pel moviment anarquista.
El setembre de 1943 va ser alliberat i pogué arribar a Trieste, on s'integrà en una formació de partisans comunistes i comandà un escamot autònom anarquista.
Detinguts pels nazis, i després d'un temps tancat a la presó de Coroneo de Trieste, el juny de 1944 va ser deportat, amb la matrícula 7449, al camp de concentració de Dachau (Alta Baviera, Baviera, Alemanya).
Giovanni Bidoli va morir entre el 13 i el 23 d'abril de 1945 durant l'evacuació del camp auxiliar de Zwickau del camp de concentració de Flossenbürg (Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya), al qual havia estat deportat, cap a Nuremberg (Francònia Mitjana, Baviera, Alemanya).
En 2006 Luisa Nemez publicà la biografia Zio Nini, o La rivoluzione umana. Dal confino fascista ai campi di concentramento nazisti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada