El ple municipal d’Albons, governat per JxC, no retira un monòlit franquista perquè el considera un ''document històric''

El ple municipal d'Albons, governat per JxC, no retira un monòlit franquista perquè el considera un ''document històric'' 

Justifica que hi "prevalen" els noms d'unes víctimes franquistes, "caballeros de España" 

En canvi, l'Ajuntament d'Albons no fa res en homenatge a un fill d'aquest poble mort als camps nazis 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Albons (Baix Ter, Baix Empordà) 30/04/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el ple de l'Ajuntament d'Albons (Baix Ter, Baix Empordà), governat per JxC, ha decidit mantenir un monòlit franquista que hi ha instal·lat al terme municipal, prop del de la Tallada d'Empordà (Terraprim, Baix Ter, Baix Empordà) perquè considera que es tracta d'un "document històric". El ple municipal ha respost així a la petició que el senador de Compromís, Carles Mulet, va fer a través de la cambra alta en la qual sol·licitava les actes en les que s'acordés la retirada d'aquest tipus de símbols d'acord amb la Llei de la Memòria Històrica. 

El consistori, que no havia adoptat mai cap decisió al respecte, va decidir dur el cas al ple municipal. En l'escrit de resposta que s'ha tramès al Senat, l'Ajuntament d'Albons justifica que no és de propietat municipal i que "es va erigir en record d'un grup de persones afusellades". 

En aquest sentit, remarca que "a diferència d'altres monuments d'exaltació a la Dictadura, en aquest prevalen els noms de les víctimes, que ocupen les dues cares del bloc, tot i que la part superior està presidida per la frase 'Caídos por Dios y por España', que els vincula a la Dictadura". 

Malgrat això, el ple de l'Ajuntament considera que "la conservació del monòlit no és incompatible amb el que preveu la Llei de Memòria Històrica". Ho justifica dient que es tracta "en definitiva, d'un document històric de fets que van passar fa més de 80 anys, sobretot de record a determinades víctimes". Un extrem que, al seu entendre, ha de ser "interpretat a la vista del context de l'època". 

Amb tot, creuen que és "adequat" conservar-lo però l'Ajuntament s'avé a instal·lar-hi una placa informativa on s'expliqui el seu significat i el context històric en què es va erigir. El ple municipal també va acordar fer constar que esta "obert a qualsevol millor proposta que permeti compatibilitzar la seva conservació i el compliment de la Llei 52/2007". 

L'alcalde d'Albons, Joan Hostench, antic militant d'UnióDemocràtica de Catalunya (UDC) va ser reelegit a les eleccions municipals del 2019 amb JxCat, remarca que es tracta d'un monument amb noms de persones que van "assassinar" i critica que a Madrid es portin assumptes municipals com aquest. "Que vagin a Madrid a discutir del que vulguin, que del nostre poble ja ens en cuidem nosaltres", afegeix. 

Es dóna la circumstància que l'estela franquista forma part de la col·lecció que la Dictadura va plantar a molts municipis, dedicades a "caballeros de España", en aquest un grup de presos franquistes afusellats a primers de febrer de 1939 per la 11a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, també anomenada Divisió Líster, que havia acampat a les cases de la Creu d'Albons. Un del grup, ferit, arribà a una casa de Tor (la Tallada), al peu de la carretera, on fou curat i amagat fins a l'arribada de la motoritzada feixista italiana procedent de Verges (Baix Ter. Baix Empordà) durant l'ocupació militar franquista del territori el matí del 8 de febrer de 1939.     

El cas del deportat Miquel Costa i Saló, veí de l'Escala i nat a Albons 

Des de la Redacció de Tramuntana Vermella Mail es vol senyalar que Albons és el poble natal del deportat mort als camps nazis Miquel Costa i Saló --veí de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà)--, però  l'Ajuntament mai ha fet cap tipus d'homenatge a aquest paleta, ja que no hi ha cap espai a la seva memòria, ni una placa al seu nom.  

Miquel Costa és l'única víctima del nazisme que hi ha al municipi d'Albons. 

Miquel Costa i Saló neix a Albons el 9 de novembre de 1901. Era fill de Pere Costa, de Can Rabós, i Francesca Saló, de Can Parlavà. El matrimoni va tenir deu fills i filles. 

Comença a Albons l'ofici de paleta. Fa el servei militar obligatori al regiment de cavalleria d'Alcántara i es destinat a Melilla en la guerra del Rif. A la tornada del Rif es casa amb Miquela Torres i Bofill, de l'Escala, i passa a treballar en l'empresa familiar de paletes del seu sogre, Miquel Torres i Brugués. L'estiu de 1929 neix la seva filla, Carme. En les eleccions legislatives de febrer de 1936 vota el Front d'Esquerres. 

Amb l'escat de la Guerra Civil viu els canvis socials de l'Escala, essent elegit delegat de la Col·lectivitat de l'Edificació local, constituïda legalment el 21 de setembre de 1936 a partir d'una iniciativa del seu cunyat, també paleta, Rafel Torres i Bofill, que serà l'alcalde del Consell Municipal de la vila entre 1937 i 1938, quan marxà al front d'Urgell. Aleshores, Miquel Costa s'afilia sindicalment a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i també al col·lectiu de l'Escala de Joventuts Llibertàries sense ocupar cap càrrec orgànic en aquestes organitzacions locals. 

El 1938 es reclutat per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i destinat a una brigada de fortificacions amb base en un mas d'Organyà (Alt Urgell). 

En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 aconsegueix veure la família, que estava amagada dels bombardejos al llogarret de Sobrestany (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà), on hi tenia parents, abans de passar la frontera de l'Albera. 

És internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i durant la primavera d'aquell any, igual que altres refugiats de l'Escala, passa al camp número 2, dels tres que hi havia, d'Agde (Erau, Occitània). 

La tardor de 1939 es traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló). 

A causa de l'edat no troba cap pagès patró que el reclami per treballar la terra ni cap empresa per fer de paleta, ja que volien nois molt joves i l'oferta de mà d'obra exiliada era molt alta. 

Per poder sortit de l'internament en els camps de concentració, descartada la Legió francesa, decideix enrolar-se en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) de l'Exèrcit francès, fent de cuiner en un batalló de treballadors estrangers que feien treball de fortificació de la denominada Línea Maginot, al departament de Moselle (Lorena, Gran Est). 

Esclata la Segona Guerra Mundial interimperialista i amb l'Ocupació l'Exèrcit alemany el fan presoner en el lloc de treball de la Línia Maginot i, amb el número 7461, es portat a Alemanya en el camp de tria de presoners Stalag 140. 

Com que el govern franquista rebutja considerar de nacionalitat espanyola aquests treballadors de l'Exèrcit francès, es qualificat d'apàtrida i traslladat al camp de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), primer de concentració i més endavant d'extermini nazi, on el feia treball d'esclau a les pedreres, tallers i obres d'edificació. 

El novembre de 1943 va ser traslladat del camp de Mauthausen a Ebensee (Alta Àustria, Àustria) per a la construcció de túnels per construir-hi fàbriques subterrànies dels projectils V2, a la part sud del llac Traunsee, lloc turístic. Els V2 eren obra de l'oficial de les Waffen-SS Wernher Von Braun. 

Els V2 el setembre de 1944 es van llançar contra la ciutat de Londres (Anglaterra) i la d'Anvers (Flandes). 

Aquests camps de treball van rebre els noms secrets de Zement, on va estar internat Miquel Costa i Saló, Kalksteinwerke i Solvey. 

Les dures condicions de treball van provocar 8745 morts. 

L'abril de 1945 hi havia 18437 presoners. 

El març de 1944 Miquel Costa va resultar ferit en una cama quan treballava de paleta i els SS van considerar que no estava apte pel treball, essent víctima d'una injecció de gasolina que li provocà la mort. 

Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja va morir el 27 de març de 1944 al camp Zement, depenent del de Mauthausen.