Nord-est Llibertari: El 75% dels càmpings de les comarques gironines que van obrir per la setmana de Pasqua tanquen pel confinament comarcal

divendres, 9 d’abril del 2021

El 75% dels càmpings de les comarques gironines que van obrir per la setmana de Pasqua tanquen pel confinament comarcal

El 75% dels càmpings de les comarques gironines que van obrir per la setmana de Pasqua tanquen pel confinament comarcal

L'Associació de Càmpings de Girona demana un salconduit per reserves en allotjaments turístic

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 09/04/2021.- Llegim al portal Gerió Digital tres que de cada quatre càmpings de les comarques gironines que van obrir les portes per la setmana de Pasqua les tornaran a tancar aquest cap de setmana a causa del confinament comarcal. Segons l'Associacióde Càmpings de Girona, només hi haurà deu establiments en tota la demarcació que seguiran oberts amb les noves restriccions, ja que tan sols es podran abastir de públic local.

Des de l'entitat asseguren que les noves restriccions han suposat incertesa i angoixa al sector turístic i per això reclamen que s'acceleri el ritme de vacunació i s'adjudiquin ajudes directes. A més, l'associació demana al Govern de la Generalitat que es permeti la lliure circulació si s'ha fet una reserva prèvia en un allotjament turístic.

L'Associació de Càmpings de Girona recorda que durant les festes de Nadal es permetia que la gent que hagués reservat un allotjament o tingués una segona residència es pogués moure. Això permetria mantenir alguns llocs de treball actiu i no abocar a la plantilla a un nou ERTO. A més, els empresaris creuen que aquesta mesura ajudaria a donar confiança als mercats de cara a l'estiu.

El president de l'entitat, Miquel Gotanegra, recorda que el 40% dels càmpings de les comarques gironines havia obert aprofitant la setmana de Pasqua i això ara portarà greus perjudicis per les empreses. Per això Gotanegra demana "que el Govern prengui mesura amb antelació suficient i que no hi hagi tanta improvisació i falta d'estratègia". El president de l'associació ha recordat que hi ha "moltes empreses al límit" i per això demana trobar solucions per ajudar al sector turístic, "el gran motor econòmic del país", segons el seu parer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...