Nord-est Llibertari: Arenys de Mar recordarà l’11 d’abril l’independentista Guillem Agulló

divendres, 9 d’abril del 2021

Arenys de Mar recordarà l’11 d’abril l’independentista Guillem Agulló

Arenys de Mar recordarà l'11 d'abril l'independentista Guillem Agulló

Diferents entitats independentistes arenyenques commemoren aquest cap de setmana el 28è aniversari de l'assassinat del jove antifeixista a Montanejos

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Arenys de Mar (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona) 09/04/2021.- Llegim a Llibertat.Cat que en el marc dels actes que se celebraran arreu dels Països Catalans l'11 d'abril per recordar l'assassinat de Guillem Agulló, diferents organitzacions independentistes d'Arenys de Mar (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona) --CUP, Forja, Jovent Dissident, SEPC, i Arran -- han unit esforços per fer un acte a la nostra vila.

L'acte consistirà en una marxa reivindicativa (11:30) des de l'edifici Calisay d'Arenys de Mar fins al monument a la Independència que hi ha al parc de can Jalpi. Allà hi haurà una xerrada (12:30) de la mà de Toni Gisbert, actual coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, i qui va ser portaveu de l'acusació popular exercida per Maulets al judici als assassins del jove independentista. Per acabar, hi haurà un vermut (13:15) per a tots els assistents.

L'assassinat de Guillem Agulló l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars, País Valencià) va destapar la connivència del feixisme amb l'Estat espanyol així com la impunitat amb la qual va actuar, va ser jutjat i com va ser absolt o condemnat amb penes mínimes de presó que no van impedir que, Pedro Cuevas, l'assassí material dels fets, uns anys més tard formés part d'una candidatura feixista.

L'altra cara de la moneda, però, és que l'assassinat del jove independentista va ser l'espurna que va activar una generació sencera de joves catalans, especialment al País Valencià on es va organitzar a redós del sindicat d'estudiants AEN i de l'organització de joves Maulets al mateix moment d'esfervescència de nombrosos grups de música en català encapçalats pels mítics Obrint Pas.

Tan avui, com fa 28 anys, el feixisme estructural és un còmplice necessari per l'estat per perpetuar el Règim del 78, hereu de la dictadura franquista. El feixisme té 1000 cares però cap gens complaent amb els anhels d'alliberament nacional i social dels Països Catalans. I Agulló va ser assassinat per ser activista, independentista i antifeixista.

L'acte seguirà totes les recomanacions per la prevenció de la pandèmia de covid-19: distància i mascareta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...