TRIBUNA LLIURE
[18/03/2021. 150 aniversari de la Commune de París]
La invasió del alienígenes
Per Spartakus
L'empresonament de Pablo Hasél ha desencadenat grans mobilitzacions del jovent precaritzat contra ls violència totalitària que imposa el Capital a la població,contra la precarietat, l'atur juvenil, la violència dels desnonaments i de la gentrificació dels barris, contra les mesures d'estat d'excepció del Règim del 78 i els enclaustraments per la pandèmia, en les manifestacions s'ha desbordat el marc de la pau social i del conflicte nacional amb que se les volia constrènyer. Atacant el Capital i els seus símbols (banca i botigues de luxe) i a la seva policia afeccionada a rebentar ulls (sigui tant catalana com espanyola). Manifestacions que no són aïllades,i que s'inscriuen en un moviment internacional de lluita de classes,que va començar amb els Gilets Jaunes a França, la revolta de Xile a l'octubre de 2019, Equador, Iraq, Rojava, Bolivia, etc. És la reaparició del vell talp que va minant subterràniament la societat capitalista, del fantasma del comunisme, com a moviment real que anul·la i suprimeix l'estat de coses existents. Dels incontrolats del 36. Són els alienígenes dels que parlava l'esposa del president Piñera, a Xile.
El moviment ha tingut la virtut l'encotillament en la qüestió nacional que ha dominat la política catalana els últims anys, amb l'estafa que ha suposat el Procés. L'espectacle d'una república catalana que els partits neoautonomistes processistes no han volgut implementar. En realitat hom volia fer un xantatge a l'Estat central i amagar les politiques extractivistes i cleptomanes de la burgesia catalana, en això plenament equiparable als seus homònims confrontats de la burgesia central espanyola. i amb mobilitzacions coreogràfiques implementades per organismes d'enquadrament interclassista: ANC i Òmnium.
Tots els partits, tant catalanistes com espanyolistes del bloc del155 i llurs representants mediàtics, Patronals extractivistes, periodisme mercenari, socialdemòcrates de diversos pelatges, tota l'extrema dreta en bloc, tant la triple espanyola de PP-C's-Vox així com l'emergent feixisme català del FNC, han coincidit en condemnar els joves proletaris i en reclamar repressió. i atribuir els fets a elements foranis: anarquistes italians.
El protoestat català que encarnen que encarnen Generalitat i Mossos d'Esquadra no ha demostrat ser menys repressiu que l'Estat espanyol, ni menys capaç d'efectuar brutals atacs a les condicions de vida dels treballadors. Hom va vendre la idea d'un indolor procés democràtic cap a la independència, que rebria els parabéns del capitalisme europeu i internacional. Lluny d'això la Unió Europea ha demostrat ser un obstacle encara més formidable que el propi Estat espanyol a les reivindicacions dels pobles i dels treballadors avalant l'implacable repressió del Règim del 78 i de la justícia neofranquista. Tot l'independentisme "transversal", "de la llei a la llei", "la revolució dels somriures", ha estat una enganyifa. Només es pot salvar el formidable exercici d'empoderament que va suposar l'autoorganització per les votacions de l'u d'octubre causant un dur cop al Règim. Així com la creació d'organismes de base, com els CDR, i la resposta rebel a la sentencia als polítics processistes a l'octubre de 2019 que va desbordar als mateixos mobilitzadors pro-sistema (ANC, Òmnium i Tsunami).
El desencadenant de les protestes fou l'escandalós empresonament del raper Pablo Hasél en contrast amb la impunitat de que gaudeix l'extrema dreta. Encara que les posicions neostalinistes i antifeixistes de Hasél estiguin lluny d'aportar claredat política.
Existeix el problema de l'enquistament de la violència nihilista minoritària en el moviment, o pitjor que es vulgui reeditar un moviment ciutadanista tipus 15-M de joves de classe mitjana que no va qüestionar pas res, i que va acabar per transformar-se en un puntal del règim constitucionalista a través d'Iglesias, Podemos i Comuns. L'extrema dreta comença a arrelar amb força als barris obrers més empobrits i desclassats. Després d'anys de despolitització, provocada per la socialdemocràcia, i d'embrutiment mediàtic, provocat pels Mitjans espanyols de masses i les xarxes socials. El bloc del 155 va aconseguir mobilitzar a sectors significatius de treballadors en defensa del règim constitucional, i que ara sectors d'aquests comprin el discurs desacomplexadament espanyolista, anticatalà, masclista i xenòfob de Vox. El feixisme, a més, genera l'antifeixisme, el discurs que lliga els treballadors a la defensa de la democràcia burgesa.
Un altre capítol mereix la socialdemocràcia de la CUP, amb una trajectòria erràtica on predomina el seguidisme cap a l'esquerrevergència amb moments de dignitat com:la negativa a entronitzar Artur Mas i tombar uns pressupostos. Ara en comptes de constituir-s'hi en un pol de referència per a tots els joves que han sortit al carrer apostant per la mobilització i el treball de base, sembla que la CUP aposta per la moderació i per avalar un govern de l'esquerravergència que tornarà a l'autonomisme, a les retallades i a la repressió dels Mossos contra els joves en nom d'un Procés que està mort.
S'aprofundeix la crisi i la decadència d'aquest sistema inhumà que és el capitalisme. Amb crisis de superproducció, bombolles gegantines de crèdit, catàstrofes ecològiques, pandèmies com el Covid-19 provocades pel procés d'urbanització i de desforestació
i la creació de ramaderies i d'agricultures industrialitzades que permeten el pas de mutacions víriques de la resta d'animals a l'home. la mobilitat de mercaderies i de persones que permet l'extensió d'aquestes arreu del món.
La nocivitat del capitalisme es manifesta també en l'irracionalisme ideològic, en l'extensió del control totalitari estatal i de les mesures de containsurgència sobre tota la població. Només l'extensió mundial de la lluita de classes i un dràstic programa de desindustrialització, de desurbanització i de redistribució de la riquesa donaran una perspectiva per a la Humanitat.
La bandera negra, gravat de Falké
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada