Nord-est Llibertari: Sumem Banyoles exigeix que es controlin les activitats esportives i es rebaixi la pressió sobre l'Estany

dimecres, 10 de març del 2021

Sumem Banyoles exigeix que es controlin les activitats esportives i es rebaixi la pressió sobre l'Estany

Sumem Banyoles exigeix que es controlin les activitats esportives i es rebaixi la pressió sobre l'Estany

La formació denuncia la celebració d'un esdeveniment de gran format com la Copa Catalana Internacional de BTT, que va aplegar milers de persones

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 10/03/2021.- Llegim a Llibertat.Cat que Sumem Banyoles exigeix rebaixar la pressió sobre l'Estany i el seu entorn i demana que es limitin les activitats esportives. La formació denuncia que el darrer cap de setmana de febrer la zona de l'Estany acollís la celebració de la Copa Catalana Internacional de BTT, la qual va reunir gairebé 900 participants afegits a tota la gent que, malgrat les restriccions en vigor, es va acabar aglomerant a la zona.

La formació considera "vergonyós" que enmig del confinament comarcal, quan la població del Principat de Catalunya no pot anar canviar de comarca, Banyoles aculli un esdeveniment esportiu de gran format, amb participants de diversos països i un bon nombre d'assistents. És per això que reclama que s'evitin les acumulacions de gent de cara als propers caps de setmana i es rebaixi la pressió sobre la conca lacustre quan hi ha previstes més proves esportives, com l'OpenPrimavera de rem a l'Estany i una etapa de la Volta Ciclista.

"No podem anar a Girona però hem d'aguantar que milers de visitants s'apleguin a l'Estany", lamenta Sumem Banyoles, que afirma que fets com aquest "més que malestar generen perplexitat". "Ens vam quedar sense cavalcada de Reis, sense Carnestoltes, sense Manaies, sense processó... però sí que es fan grans proves esportives", critica.

Així mateix, remarca que mentre que el món de la cultura s'ajusta a les mesures sanitàries, les activitats esportives no les compleixen. En aquest sentit, tot i que l'accés de públic no estava permès, milers de persones es van acabar concentrant a la zona del Pavelló i altres parts del traçat de la prova, un fet que Sumem Banyoles considera d'"enorme irresponsabilitat" i un greuge respecte a altres sectors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...