Sucursals bancàries de Girona protegides o tapiades vint dies després de l’empresonament de Pablo Hasél

Sucursals bancàries de Girona protegides o tapiades vint dies després de l'empresonament de Pablo Hasél   

Encara es veu el rastre de destrosses dels disturbis a oficines del Barri Vell i Mercadal   

Altres oficines bancàries de la ciutat també s'han protegit per evitar danys 

Entrevista de VilaWeb a l'antropòleg Manuel Delgado sobre les bullangues a favor del raper Pablo Hasél 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 09/03/2021.- Llegim al Diari de Girona que el centre de Girona porta una vintena de dies amb diverses oficines bancàries tapiades. Les seus d'alguns bancs, sobretot els situats al Barri Vell i al Mercadal, van estar en el punt de mira de molts dels disturbis que es van viure a la ciutat, posteriors a les manifestacions contra l'empresonament del raper Pablo Hasél, el passat 16 de febrer. 

A partir d'aquell vespre es van desencadenar un seguit de protestes que van acabar derivant en aldarulls, incloent destrosses a l'interior de cinc oficines bancàries. Vint dies després, el seu rastre continua essent visible pels carrers del centre. A la plaça del Mercadal, el Banc Sabadell -assaltat en dues protestes- ja ha recuperat el seu aspecte habitual, però l'oficina de Bankia encara ha de reparar les portes de vidre (ara són temporals de fusta).  

A plaça Independència, les oficines de Caixabank i BBVA estan operatives, però continuen tapiades de forma provisional i amb algun caixer exterior encara destrossat. 

En paral·lel, altres entitats bancàries van decidir protegir les oficines, amb taulons de fusta, o bé xapa metàl·lica. És el cas del Banc Santander, que tot i que no havia sofert danys arran dels disturbis, van tapar els seus vidres amb planxes. La setmana passada van destapar la seu central a l'avinguda Jaume I, però l'oficina del carrer Nou continua blindada. 

Això, malgrat que els desperfectes en oficines bancàries es van concentrar en les primeres nits d'aldarulls -16, 17 i 19 de febrer- i en les posteriors, més disperses en el temps, no es van produir tants incidents, o cap. Una altra entitat, en aquest cas Caixabank, tot just aquest cap de setmana va tapiar amb taulons de fusta tot l'edifici de la seva seu a la ciutat, al barri de l'Eixample, que es va mantenir tancada. El motiu continuava sent la protecció davant possibles aldarulls derivats de concentracions que els poguessin afectar -incloses les manifestacions d'ahir. Tenen la previsió de retirar avui els panells. 

També seguia blindada ahir una altra oficina d'aquest banc al carrer de Santa Clara, que va ser saquejada tres vegades pels atacs originats després de les primeres manifestacions en defensa de Pablo Hasél. En aquest cas, les destrosses van afectar fins i tot el cotxe d'exposició que es trobava al seu interior. 

"És un motí, un aixecament", segons l'antropòleg Manuel Delgado 

En una entrevista de VilaWeb (05/03/2021) a l'antropòleg marxista Manuel Delgado, especialista en conflicte urbà, sobre les manifestacions contra l'empresonament del raper maoista Pablo Hasél exposa; "És un motí, un aixecament. En una presó hi ha un motí quan els presos es revolten. Bàsicament és una revolta. I ja està. El terme 'violència' té una problemàtica perquè està molt escorat ideològicament. Els violents són sempre els altres. El mateix fet, objectivament idèntic, pot tenir significats diferents, i rebre valoració moral distinta, per molt que sigui idèntic. Per exemple, la imatge d'uns contenidors cremant i gent tirant pedres a la policia, i la imatge d'un vehicle de policia en flames, a Caracas seria l'expressió de les ànsies de llibertat del poble veneçolà. Aquí és terrorisme urbà. I aquesta és la qüestió. Les paraules que fem servir sembla que descriguin fets naturals, i no ho són. Descriuen fets amb valoració no tan sols moral, sinó també ideològica." "Els motius pels quals es desencadenen tenen dos nivells: l'explícit, immediat, que hi ha un fet particular que el desencadena (envien un raper a la presó) i un altre, que implica l'emergència de malestars que són crònics en una societat feta d'injustícies i asimetries. Sempre hi ha motius per a la revolta, en una ciutat. No vol dir que siguin justificades des d'un punt de vista ètic, sinó que són explicables. No són esclats psicòtics del populatxo. A banda que puguis, o no, compartir-ne les raons que ho desencadenen, no són fenòmens irracionals. Tenen, sovint, una certa dimensió ritual que té a veure amb el malestar crònic, que quan troba una oportunitat, s'expressa. S'entén que el recurs a la violència el duen a terme segments socials que no tenen cap més manera d'expressar el seu descontentament. No ho fan per vici. El que m'interessa és que aquests esdeveniments qüestionen la presumpció que hi ha una normalitat ciutadana. I que adverteixen de la naturalesa intrínsecament conflictiva de les societats complexes, i de la mateixa naturalesa de les ciutats." [...] "Qualsevol explicació que simplifiqui el fenomen, i atribuint-li una causa conspirativa, és tan absurda com pensar que la violència policial és conseqüència de la presència de psicòpates a les seves files. No. Hi ha segments socials, i el jovent n'és el braç executor, que estan descontents. I ja t'hi pots posar com vulguis. I no és nou, no fotem. Recordem com van ser les vagues generals del 2010 i del 2012. Les lluites dels estudiants contra el pla Bolonya. La protesta contra el desallotjament de Can Vies. La intifada del Besòs del 1990. El Cinema Princesa del 1996. Els esdeveniments d'aquests dies no han estat ni remotament de la intensitat de l'octubre del 2019." [...] "No hi ha res de nou. I menys a Barcelona. Per això era la Rosa de Foc. Que a Barcelona hi hagi bullangues, s'hauria de veure com una tradició popular." [...] "L'ús sistemàtic i generalitzat de còctels Molotov a Grècia, aquí no té tanta intensitat. Aquí sembla que la tendència és a cremar contenidors. I que té una dimensió expressiva, que va més enllà de la instrumental. No es tracta només d'impedir el pas de la policia." [...] "De memòria, recordo la cimera del Banc Mundial (2001). Aquell dia sí que hi havia proves de policies infiltrats i actuant. Ara no en tinc cap prova. Voleu que us digui quin és el sentit que té tot això? Hi ha una pel·lícula que es diu Battle in Seattle. Com sempre, tenim els manifestants bons i els manifestants dolents. I en un moment determinat uns manifestants bons retreuen als dolents que trenquin vidres. Els dolents s'aturen, miren els bons, i diuen: com vulguis, però aquests dies es recordaran per nosaltres, no per tu. I això és objectivament cert: si aquests dies el cas de Hasél i la democràcia a Espanya ha tingut ressò internacional no ha estat pel 52% d'independentistes que sembla que hi ha a Catalunya votant, sinó per les imatges del passeig de Gràcia en flames. Objectivament és així. Hi ha intel·ligències secretes que actuen, de vegades sense ser-ne conscients ni la gent que les encarna. Hi ha actuacions col·lectives que no responen a cap centre, i tenen a veure amb una mena de comunicació telepàtica, i que la gent es mogui com un ballet, de manera coordinada, inconscient. Això es diu conducta col·lectiva." [...] Hi ha "una boira fosca arran de terra. Un cotó fosc. Ni tan sols són individus. És una altra cosa. És un ésser que pot estar unit, fusionat, o pot ser molecular i dispersar-se. Parlem de fenòmens de masses, que no són mai irracionals. I tenen mecanismes interns que adverteixen de la presència d'intel·ligències col·lectives. I que cada element és una terminal, però sense centre. Aquests moviments tenen capitostos, però no tenen cap. Tu ho vols entendre. I ho comprenc. I ara mateix t'abraçaria. Però el que dic és que hi ha una premissa, i hi ha una cançó que ho diu: "La gent no és capaç de veure la potència que té. La potencialitat que té." La vaig veure muntada amb imatges del Primer d'Octubre. La idea que són capacitats autogestionades, endògenes, organitzades des de dins és el que costa d'entendre. I que creuen que ha d'haver-hi algú darrere. La policia emboscada, o els anarquistes italians. I no accepten, no accepteu, que hi ha formes de pensament que s'executen de forma col·lectiva i sobre la marxa. Això fa apassionant aquesta mena de fenòmens." "És que a dalt no hi ha ningú. Ni darrere. Per això espanta. Perquè a ningú no li pots dir: porteu-me davant del vostre cap." "Evidentment hi haurà una lectura i capitalització. Un aprofitament en un sentit o en un altre. La vindicació i la força contra les sentències afectava una part de la població que se sentia rabiosa. En aquest cas, hi ha menys gent al carrer. I així i tot la repercussió política és molt més forta. Bàsicament pel quadre en què ens trobem."   

A les manifestacions, s'hi veuen nois de quinze anys, setze, disset, li pregunten. Delgado respon: "Què esperes? Que hi vagi la gent gran amb mal als malucs? Si això és tan indignant (conforme, ho és), que es pensi què va ser el maig del 1968 a París. Hòstia! Que ara hi ha gent que presumeix d'haver-hi estat! Regidors, i potser algun conseller. No fotem. Allò sí que va ser violència de carrer. I mira. Ara ho celebren." "Jo a divuit anys era a la galeria de menors acusat d'haver agredit un policia. Realment no vaig ser jo. Van fer pesca miraculosa. Com ara. Però em van fotre consell de guerra per un acte que era això mateix que veiem ara: violència contra la policia. Doncs fa uns quants anys em van donar un diploma i nou-cents euros per aquest fet." "La Generalitat. El dec tenir per aquí, que hi vaig posar un marc. Em va fer il·lusió: "El president de Catalunya, en nom del poble català, ret homenatge solemne al senyor Manuel Delgado Ruiz en reconeixement a la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista. Sigui el seu compromís durant els seus anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia, i a Catalunya per les generacions posteriors." Pam! Firmat pel Montilla i pel Saura. El Saura, que era justament el responsable de la repressió dels estudiants contra el pla Bolonya. Ho deia abans: els violents són sempre els altres." [...] "A veure, si hi ha tant de descontentament… Ho penso. Podria pensar que el nivell de descontentament, tristor, infelicitat, que el nostre sistema de vida imposa a les persones els dóna motius perquè estiguin emprenyades. I no volem acceptar que hi ha una dimensió passional que acaba emergint. Es volen ciutats desapassionades. Doncs les ciutats són així. Totes. Les grans ciutats han viscut episodis d'aquests constantment. París, Londres, Nova York. Permanentment es veuen sacsejades per aquests fets." "Per favor! Que un dia siguis a casa i sentir: revolta veïnal en Burgos. Burgos! Mira que allò de Gamonal. I el dia que van cremar l'Ajuntament de Cervera, ja fa molts anys? Hi ha una cosa de la qual no som conscients: de vegades passen coses. A Múrcia van cremar el parlament murcià! A Cartagena. Ho recordes? Tanta sorpresa amb el Capitoli, i a Múrcia van cremar directament el parlament. I Reinosa? I Errenderia? I Xixon? No pots estar mai tranquil. En qualsevol lloc o moment. A Linares. En qualsevol moment pot passar qualsevol cosa."  

"Això és un lloc comú dels que es revolten [l'expressió "violència estructural del sistema"]. Encara que pugui semblar una paradoxa, aquesta gent no s'aixeca contra l'ordre establert. S'aixeca contra el desordre establert. En el fons els que tiren pedres són la gent d'ordre, que aspiren a un ordre. I que entenen que el capitalisme no pot existir si no és a partir d'una violència crònica. Sorda. Constant. Que no és estructural. És estructurant. El capitalisme funciona a partir d'exercir la dominació d'una minoria sobre una majoria. I que no pot fer-ho sinó a través de la violència. I que per definició actua imposant, destruint. No t'ho repeteixo perquè ho vaig dir en un altre lloc, però és veritat: cremar un contenidor és un acte de terrorisme urbà, i destruir un barri és fer créixer la ciutat. El capitalisme és violència. I no és estructural. És estructurant. I insisteixo: jo et parlo com a autoritat acadèmica. Això és el que explico a classe. Aquest és el meu tema. Això serveix per a explicar això i una onada en un estadi. Em fascinen aquestes coses. Per exemple, quant ha de durar un aplaudiment?".