Raquel Castro Maestro

Necrològica de Raquel Castro Maestro apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 7 de juny de 1983

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 març de 1983 mor a Marselha l'anarcosindicalista Raquel Castro Maestro. Havia nascut cap el 1903 a Bilbo 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Raquel Castro Maestro: El 20 març de 1983 mor a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarcosindicalista Raquel Castro Maestro. Havia nascut cap el 1903 a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Començà a militar molt jove en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la zona del Gran Bilbo.  

Posteriorment emigrà a Barcelona, treballà en la construcció i s'instal·là a les «Cases Barates» de Can Tunis del barri barceloní d'Horta.  

Militant del Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT de Barcelona, en 1931 va ser detingut arran dels fets que es desenvoluparen davant la seu del seu sindicat al carrer Mercaders.  

El març de 1932, quan estava tancat a la Presó Model de Barcelona, signà amb altres companys un manifest contra Ángel Pestaña Núñez i la seva estratègia trentista.  

En 1933 va ser novament detingut per coaccions i el 28 de juliol de 1934, amb Ramon Casafont i Àngel Sobrino, durant un tiroteig amb la Guàrdia Civil a la carretera de la Rabassada.  

El 4 d'agost de 1934 va ser detingut amb vuit companys acusat de sabotatges als tramvies i autobusos i jutjat per aquests fets el 26 de setembre d'aquell any.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 es presentà voluntari en la «Columna Durruti» i quan el Ple Nacional de les Columnes Confederals celebrat el febrer de 1937 a València (l'Horta de València, País Valencià) es mostrà crític amb la militarització de les milícies.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, 

Després, instal·lat a Marselha, milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i, finalment, Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT d'aquesta localitat.