Pablo Benaiges Equisoain
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 de març de 1996 mor a Caracas l'anarquista i anarcosindicalista Pablo Benaiges Equisoain. Havia nascut en 1913 a Tafalla
Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va fer feina en una fàbrica de guerra del Servei de Defensa Nacional enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers, de la qual pogué fugir a Occitània durant l'Ocupació alemanya
Pablo Benaiges Equisoain: El 4 de març de 1996 mor a Caracas (Veneçuela) l'anarquista i anarcosindicalista Pablo Benaiges Equisoain. Havia nascut en 1913 a Tafalla (Tafalla, Nafarroa).
Quan tenia 16 anys començà a treballar en un taller mecànic, alhora que realitzava estudis nocturns a l'Escola Industrial.
Després treballà als autobusos i s'afilià al Sindicat de Transports de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona, juntament amb Bassons, Gurucharri, Ponciano Alonso i altres, i del qual arribà a ser secretari de la Secció d'Autobusos.
Per la seva militància, fou detingut durant la vaga del sector.
Durant la Guerra Civil formà part del Secretariat de la Federació Nacional del Transport (FNT).
Durant la contrarevolució burgesa de maig de 1937 fou detingut a Barcelona per la reacció stalinista.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va fer feina en una fàbrica de guerra del Servei de Defensa Nacional enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), de la qual pogué fugir a Occitània durant l'Ocupació alemanya.
Detingut pels nazis arran de l'ocupació de la zona lliure francesa, fou enviat a la base de submarins de la ciutat portuària d'An Oriant (Ar Mor-Bihan, Bretanya), d'on pogué escapar cap a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània) i posar-se a treballar en tallers d'automòbils.
Amb l'Alliberament s'establí a Bordèu on fou nomenat secretari de la Regional de la CNT-AIT en l'Exili, oposant-se a l'estratègia de Laureano Cerrada.
El maig de 1945, amb Vicent Llansola, representà Bordèu en el Congrés de Federacions Locals celebrat a París (Illa de França).
En 1946 va ser secretari de la Comissió Provisional de la Federació Nacional d'Indústria del Transport Terrestre en l'Exili (FNI) i de la Comissió de la Regional Catalana de la CNT-AIT en l'Exili a la zona.
En aquesta època organitzà diverses exposicions culturals i realitzà mítings a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i Peitieus (Peitau, Vinhana, Nova Aquitània, Occitània).
En 1947 assistí al Congres de Tolosa de Llenguadoc i fou nomenat responsable d'Administració i Jurídica del cenetista Comitè Nacional en l'Exili, en substitució de Julio Patán, càrrec que fou renovat l'any següent.
Cap al 1949 vivia a Bordèu i ajuda molt Josep Peirats en la seva tasca de redacció de la història de la CNT (La CNT en la Revolución española).
En el Ple Intercontinental de 1950 va ser elegit per al secretariat encapçalat per Josep Peirats amb seu a Tolosa de Llenguadoc. Després retornà a Bordèu.
En 1951 va fer una conferència a Pàmias.
En aquests anys d'exili a l'hexàgon francès formà part del grup «Los Anónimos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Francisco Portela i Juan Cazorla, entre d'altres.
Després emigrà a Caracas i, alguns mesos després d'arribar-hi, fou detingut acusat de «comunista», però fou alliberat poc després.
A Veneçuela treballà en projectes d'agricultura hidropònica en col·lectivitat a Charavalle.
A Caracas establí contacte amb nombrosos militants llibertaris, com ara Valle, Juan Cazorla, Josep Xena, Víctor García, Floreal Castilla i altres.
Quan fracassà el projecte agrícola que tenia entre mans, s'establí a Bogotà (Colòmbia), on va romandre 16 anys amb viatges regulars a Caracas.
En 1969 tornà a Caracas i participà en la creació d'«Amigos de la AIT» i en el seu butlletí. També ajudà en la creació del Comitè de Relacions Anarquistes veneçolà.
Durant l'exili sud-americà també milità en la FAI.
Trobem articles seus en Cenit, CNT, Ideas i El Libertario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada