María Lozano Molina
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 3 de març de 1914 neix a Zaragoza la poetessa, anarcosindicalista i destacada militant i guerrillera anarquista María Lozano Molina
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Galhac (Tarn) --dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- i del qual aconseguí fugir. Després s'integrà en la guerrilla de la zona de l'Alta Garona, juntament amb el seu company Ángel Mombiola Allué, qui morí afusellat pels nazis el 20 d'agost de 1944 a prop d'Ondas (Alta Garona)
María Lozano Molina: El 3 de març de 1914 neix a Zaragoza (Saragossa, Aragó) la poetessa, anarcosindicalista i destacada i guerrillera militant anarquista María Lozano Molina. El seu pare es deia Rufo Lozano i la seva mare, Ángela Molina.
Quan tenia 15 anys s'acostà al moviment llibertari i es relacionà per qüestions familiars amb el grup anarquista d'acció «Los Solidarios». També mantingué contacte amb Miguel José i Augusto Moisés Alcrudo Solórzano a través de la casa de hostes familiar freqüentada per militants anarquistes.
El 24 de novembre de 1932 es casà civilment a Zaragoza amb el militant anarquista Ángel Mombiola Allué, amb qui tingué una filla.
El juliol de 1936 participà en la lluita de carrer contra els feixistes aixecats i s'apoderà momentàniament d'Alcubierre (Monegros, Osca, Aragó).
Després s'enrolà en la Columna Durruti i més tard entrà a formar part de la col·lectivitat agropecuària de Sariñena (Monegros. Osca, Aragó).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració de Galhac (Tarn, Occitània) --dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- i del qual aconseguí fugir.
Després s'integrà en la guerrilla de la zona de l'Alta Garona, juntament amb son company Ángel Mombiola Allué, qui morí afusellat pels nazis el 20 d'agost de 1944 a prop d'Ondas (Alta Garona, Occitània).
En 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial interimperialista, retornà clandestinament a la Península per trobar la seva filla. En tornar, es va perdre pel Pirineu i passà grans dificultats.
Instal·lada a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), casa seva es convertí en refugi d'activistes llibertaris i en aquests anys milità en les Joventuts Llibertàries i en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT), realitzant tasques per a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Sobretot ajudà la guerrilla llibertària (Francesc Sabaté Llopart) i col·laborà en diversos grups autònoms d'acció, especialment MIL-GAC, GARI i algun altre.
En 1972 participà en la fundació de l'arxiu de documentació llibertària Centre de Recherche sur l'Alternative Sociale (CRAS, Centre de Recerca sobre l'Alternativa Social) de Tolosa de Llenguadoc, que presidí fins a la seva mort.
L'agost de 1975 participà en el Congrés Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili, on animà personalment a la militància llibertària de l'Interior que s'havia desplaçat a la Borsa Vella de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), local on es celebrava aquest.
Participà activament en la campanya contra la central nuclear de Golfech (Tarn e Garona, Miegjorn Pirenèus, Occitània) portada a terme pel col·lectiu Retonda.
Fou assídua de manifestacions i de mítings fins poc abans del seu final.
María Lozano Molina va morir el 19 de febrer de 2000 a Tolosa de Llenguadoc i cinc dies després les seves cendres van ser escampades al riu Garona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada