La Regió Sanitària de Girona supera els 2.000 morts per coronavirus-19 des de l'inici de la pandèmia, on a les darreres hores han mort tres persones de les pacients

La Regió Sanitària de Girona supera els 2.000 morts per coronavirus-19 des de l'inici de la pandèmia, on a les darreres hores han mort tres persones de les pacients 

Olot i Sant Feliu de Guíxols tenen el major risc de rebrot de covid-19 del Principat de Catalunya 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Olot (594), Sant Feliu de Guíxols (540), Bellver de Cerdanya (509), Ripoll (439), Vilafant (438), Lloret de Mar (408), Girona (241), Palamós (229), Blanes (215), Palafrugell (159), Salt (155), Figueres (155), Banyoles (135), Roses (121), l'Escala (100), i la Bisbal d'Empordà (33), entre altres 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 71.104 persones (2.136 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 38.516 persones (2.116 més que ahir)  

La població de 66 a 79 anys es troba en terra de ningú en la vacunació i els experts avisen que son persones actives amb més risc de contraure el virus i acabar hospitalitzades 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 25/03/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort tres persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.002 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.081 en total, en residències 279, 177 en domicilis i 465 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 63.209 contagis, 205 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,06 i creix una centèsima mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,09 i creix una centèsima. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 191 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 184, creix 7 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 212 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 71.104 persones (2.136 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 38.516 persones (2.116 més que ahir). 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (180,69), el Baix Empordà (205,35), la Cerdanya (122,73), la Garrotxa (537,86), l'Alt Empordà (163,22), el Pla de l'Estany (136,32), la Selva (212,64) i el Ripollès (846,62). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Olot (594), Sant Feliu de Guíxols (540), Bellver de Cerdanya (509), Ripoll (439), Vilafant (438), Lloret de Mar (408), Girona (241), Palamós (229), Blanes (215), Palafrugell (159), Salt (155), Figueres (155), Banyoles (135), Roses (121), l'Escala (100), i la Bisbal d'Empordà (33), entre altres.  

Hi ha 149 persones hospitalitzades (2 menys que ahir) de les quals 37 són a l'UCI (4 més que ahir). 

La població de 66 a 79 anys es troba en terra de ningú en la vacunació 

Llegim avui al diari ARA que amb la represa aquest dimecres de la vacunació amb AstraZeneca de la població de 55 a 65 anys, ara el segment que queda més desprotegit és el de 66 a 79 anys, que haurà d'esperar que arribin més vacunes de Pfizer per poder ser vacunats, cosa que podria ser a partir del mes de maig, quan s'acabi de vacunar els majors de 80 anys, i es començarà per les persones de 70 i a 79 anys. No obstant això, els experts consultats consideren que la vacunació s'hauria d'agilitzar en aquest col·lectiu perquè són persones de risc. "És preocupant que no s'estiguin vacunant perquè són el segon grup més vulnerable", reconeix Quique Bassat, investigador ICREA de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. "En el moment que tens coberts els grans depenents i els més grans de 80 anys --tot i que encara no s'han acabat de vacunar, i això també és inexplicable--, el següent grup vulnerable són les persones de més de 65 anys", diu Bassat, que apunta que en molts casos són de més risc perquè són persones encara actives i "amb més mobilitat i exposició que persones que estan immobilitzades o en residències".  

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, també coincideix a dir que són un grup vulnerable: "Són gent que viu a casa seva, sana, que no és a residències, que té comorbiditats, que són els que omplen els hospitals i són els casos que es compliquen". 

A més, les persones que tenen entre 56 i 75 anys tenen més risc d'ingressar a les unitats de cures intensives (UCI) en cas de contraure covid-19 perquè l'edat, juntament amb les patologies de base, és un factor decisiu per emmalaltir greument per coronavirus-19. Per exemple, una persona de 35 anys amb coronavirus-19 té una probabilitat d'ingressar a l'UCI del 0,2%, mentre que si té entre 55 a 64 anys el risc creix fins al 3,4%.  

"Entenc que s'hagi accelerat en els grups professionals com sanitaris, mestres i forces de seguretat, perquè no era ètic tenir vacunes a la nevera i no usar-les, i no n'estaven traient als altres perquè no les podien rebre, però si mires les estadístiques actuals la majoria d'ingressats a l'UCI són d'aquest grup de població", sosté Bassat.  

És per això que tant ell com altres professionals consultats insten a vacunar ja els més grans de 65 anys. "L'estratègia lògica és protegir tota la població de més de 60 anys començant per dalt i anar baixant, però els has de protegir com abans millor si vols descarregar el sistema sanitari", assenyala el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla.  

També la cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital de la Vall Hebron, Magda Campins, s'ha mostrat partidària, en una entrevista a l'ARA, de vacunar amb AstraZeneca els més grans de 65 anys. 

Els majors de 65 anys amb patologia crònica o malalties minoritàries, com ara trasplantats, pacients de càncer tractats amb quimioteràpia i persones amb diàlisi, sí que estan sent vacunats, però els experts asseguren que és un percentatge petit de població. 

"La vacunació amb AstraZeneca ha de ser sense límit d'edat, com han fet els britànics", argumenta el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.  

Després de setmanes demanant a l'Estat que eliminés el topall de 55 anys per la vacunació amb AstraZeneca, ara el pas següent és aixecar qualsevol limitació d'edat per poder vacunar també els més grans de 65 anys.  

"Podem tenir gent a qui, per raó d'edat, encara li quedin setmanes per ser vacunada i ens preocupa perquè això és una cursa entre el virus i les seves variants i nosaltres i les vacunes i, de moment, no tenim avantatge. O vacunem més de pressa la població de més risc o el virus es pot tornar a desbocar", diu Trilla. Reconeix que no hi ha prou vacunes per a tota la població. "¿Però tenim vacunes que es podrien fer servir si es canvia el topall d'edat? Probablement sí".  

"L'evidència ens marca que hem de vacunar tots els grups. Els britànics han demostrat que la vacuna d'AstraZeneca té cobertura per als grups de població de gent gran. Amb la vacuna de Pfizer tampoc hi havia estudis en més grans de 90 anys i els vam vacunar a les residències. L'evidència es va generant constantment", afegeix Padrós, que es mostra optimista i confia que es podrà complir el calendari previst pel departament de Salut i començar al maig la campanya de vacunació massiva al Principat de Catalunya, quan es preveu que hi hagi més vacunes en curs, entre les quals la nova de Janssen. 

Segons el Departament de Salut, la població general de més de 65 anys es vacunarà amb la vacuna de Pfizer "a mesura que vagin arribant més dosis", tret que es torni a aixecar el topall d'edat d'AstraZeneca, com fan altres països i com demana la Generalitat de Catalunya.  

"No té sentit vacunar menors de 50 anys i no aquest grup de població", diuen fonts del departament de Salut. Arran dels problemes constants de subministrament de vacunes que pateix la Unió Europea, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va obrir fa alguns dies la porta al debat sobre la idoneïtat d'endarrerir les segones dosis als col·lectius no de risc per avançar al màxim la cobertura vacunal del conjunt de la població, aplicant l'estratègia britànica, però va assegurar que havia de ser un debat europeu.  

Segons les dades de l'assaig clínic que AstraZeneca ha dut a terme als Estats Units, la vacuna d'Oxford té un 79% d'efectivitat en la prevenció del covid-19 simptomàtic i un 100% en la prevenció de malalties greus i hospitalitzacions. En els participants de més de 65 anys, l'eficàcia va ser del 80%. La companyia ha d'actualitzar, però, aquestes dades després que els Estats Units n'hagin qüestionat els resultats. 

Actualment l'AgènciaEuropea del Medicament ha autoritzat l'ús de quatre vacunes al territori europeu. Pfizer s'injecta als més grans de 80 anys, a professionals sanitaris i a grans dependents, i s'espera que també sigui per al tram d'edat inferior, d'entre 70 i 79 anys. Moderna, sense límit d'edat, s'està administrant també a personal sanitari i sociosanitari i a persones amb patologies prèvies i AstraZeneca es destina als professionals essencials i ara també s'administrarà a la població d'entre 60 i 65 anys, després d'augmentar el límit d'edat.