Nord-est Llibertari: Juan Sánchez Barba

diumenge, 21 de març del 2021

Juan Sánchez Barba

Necrològicva de Juan Sánchez Barba apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 12 de març de 1985

Necrològicva de Juan Sánchez Barba apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de març de 1985

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 21 de març de 1901 neix a Nerja (Axarquía) l'anarcosindicalista Juan Sánchez Barba

Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Juan Sánchez Barba: El 21 de març de 1901 neix a Nerja (Axarquía. Màlaga, Andalusia) l'anarcosindicalista Juan Sánchez Barba. El seu pare es deia Felipe Sánchez i la seva Josefa Barba.

Quan tenia sis mesos la seva família es traslladà a Mataró (Baix Maresme) i després s'instal·là a Barcelona.

Des de molt jove milità en el Sindicat del Metall de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Va romandre pres durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.

Durant la revolució col·lectivista autogestionària i la guerra ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica en la CNT-AIT.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Més tard s'establí a Montalban (Tarn e Garona, Occitània) i posteriorment a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on treballà de calderer i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. Després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT de la localitat. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

Fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). La seva companya fou María Álvarez Hernández.

Juan Sánchez Barba va morir el 25 de gener de 1985 al seu domicili de Perpinyà. La seva família portà les seves restes a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...