Josep Peirats Valls

Josep Peirats (Panamà, 1944)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de març de 1908 neix a la Vall d'Uixó (Plana Baixa) el militant, periodista i historiador, anarquista i anarcosindicalisme Josep Peirats Valls 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja) i de Cognac (la Charanta) 

Els dies 15 de juliol-20 d'agost de 1958 es celebrà, com altres estius, una concentració jovenívol internacional, organitzada per la FIJL aquesta vegada en un ampli terreny amb arbres de l'Ajuntament de Morellàs i les Illes, no gaire lluny de la frontera. Josep Peirats hi va fer una conferència sobre cultura i civilització 

Josep Peirats Valls: El 15 de març de 1908 neix a la Vall d'Uixó (Plana Baixa, País Valencià) el militant, periodista i historiador, anarquista i anarcosindicalisme Josep Peirats Valls. Fill de cosidors d'espardenyes, la seva família emigrà a Barcelona.  

Des de petit freqüentà l'Escola Racionalista de l'Ateneu Llibertari de Sants fins el seu tancament per les autoritats, però quan tenia vuit anys es posà a fer feina (en una fàbrica de claus i de tatxes, en una lampisteria i alguna altra).  

Obrer de la construcció i rajoler fins a la Guerra Civil, en 1922 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

D'educació autodidacta, durant els anys del pistolerisme de la patronal i de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va col·laborar en diversos periòdics i revistes, com ara La Revista Blanca i Tierra y Libertad.  

Establert a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), formà part d'una comissió de rajolers en defensa d'un company condemnat a mort durant la dictadura de Dámaso Berenguer.  

Amb la instauració de la República esdevingué secretari de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona, milità en el grup anarquista «Verdad» de l'Hospitalet de Llobregat, serà un dels fundadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i participarà activament en els ateneus llibertaris.  

Entre 1934 i 1936 fou membre del comitè de redacció, i després director, del diari barceloní Solidaridad Obrera.  

Entre 1935 i 1936 fou redactor del periòdic Ética.  

El juliol de 1936 prengué part en els combats al carrer de Barcelona i particularment en la presa de la caserna d'infanteria del Bruc i s'integrà en el Comitè Revolucionari de l'Hospital de Llobregat per la FAI.  

Més endavant participà en l'autogestió col·lectivista d'aquest ciutat.  

El febrer de 1937 fou delegat per Catalunya al Ple Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) celebrat a València (l'Horta de València, País Valencià), on es mostrà força dur amb el col·laboracionisme de la CNT-AIT i la FAI amb el Govern de la República Espanyola.  

Aquest mateix any va fer mítings per diverses localitats catalanes, com  Lleida (Segre, Terres de Ponent), Barcelona i Sallent (Bages). Redactor de Tierra y Libertad, després responsable del periòdic Acracia, es va oposar aferrissadament a la participació de la CNT-AIT en el Govern de la República Espanyola tot defensant un anarquisme social de caire intransigent, fet que després de les «Jornades de Maig» de 1937 li valdrà ser expulsat d'Acracia.  

Aleshores marxà als fronts d'Aragó i de Catalunya emmarcat en la 26 Divisió (Columna Durruti militaritzada), assolint diverses graduacions militars (sergent, cap de Secció de l'Estat Major de la 119 Brigada i tinent).  

Assistí al Ple Regional de Catalunya de la FAI en representació del grup «Los Irreductibles» i al Congrés Juvenil celebrat a València en 1938.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Cognac (la Charanta, Nova Aquitània). 

El desembre de 1939 embarcà cap a Sud-amèrica, on passà set anys a diferents països: Santo Domingo, Equador (1941-1942), Panamà (1942 i 1945).  

En 1947 tornà a Europa, on fou elegit secretari general del Moviment Llibertari en l'Exili (CNT-MLE) i desplegà una intensa activitat militant des de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), efectuant diversos viatges clandestins a l'Espanya franquista.  

Reelegit secretari en 1950, afermà la publicació del periòdic tolosà  CNT en l'exili, però serà per dues vegades empresonat per les autoritats franceses.  

Els dies 15 de juliol-20 d'agost de 1958 es celebrà la concentració jovenívol internacional, organitzada per la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), d'aquell estiu, aquesta vegada en un ampli terreny amb arbres de l'Ajuntament de Morellàs i les Illes (Baix Vallespir, Vallespir), no gaire lluny de la frontera i ubicació que permetria anar de compres a El Portús (Albera, Baix Vallespir, Vallespir), depositant propaganda llibertària a zona espanyola de Los Límites, ja terme de la Jonquera (Albera, Alt Empordà), així com al municipi de Ceret (Baix Vallespir, Vallespir), com també anar a banyar a les platges de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló) i de Portvendres (Costa Vermella, Rosselló). Josep Peirats hi va fer una conferència sobre cultura i civilització. 

En 1965, arran del Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Montpelhièr (Erau, Occitània) i la dissolució de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL), la seva ruptura amb el Secretariat Intercontinental és manifestà.  

Formà part del Moviment Anarquista Ibèric (MAI, escissió a l'exili de la FAI) i al col·lectiu anarcosindicalista de l'exili que edità a París (Illa de França) el periòdic Frente Libertario (1970-1977), oposat al Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili.  

En 1971 s'instal·là a Besiérs (Erau, Occitània) amb la seva companya,  Gràcia Ventura Fortea (Gracieta).  

El 2 de juliol de 1977 al parc de Montjuïc de Barcelona es realitza el primer gran míting de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'ençà de 1939 i que va reunir més de 300.000 persones. Aquest acte, organitzat pel Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT, va ser el de major assistència que va tenir la CNT a tot l'Estat espanyol durant l'anomenada Transició postfranquista. Banderes vermelles i negres de la CNT-AIT i negres dels grups anarquistes es desplegaven als sons del cant A les barricades. Hi van intervenir Josep Peirats, Frederica Montseny, Enric Marco, Juan Gómez Casas, Fernando Piernavieja, Antonio Morales, entre d'altres militants vinguts de l'Exili i de la CNT-AIT de l'Interior. Durant el míting van sorgir les diverses sensibilitats que cohabitaven en el si de la CNT reunificada de nou. Josep Peirats fou criticat per part del Comitè de Catalunya de la CNT-AIT al rebutjat el procés autonomista català que s'inicià a partir les eleccions legislatives espanyoles de juny d'aquell any. En certa mesura s'escenificà el que seria l'anarcoindependentisme comunista llibertari i l'anarcosindicalisme considerat jacobí, unes posicions en el món llibertari que es ara es manifesten a nivell internacional, amb fortes polèmiques entre anarquistes occitanistes, especialment, i gran part de la Federation Anarchiste (FA), entre altres organitzacions llibertàries. De fet, es tracta de participar o criticar els moviments d'alliberament nacional de pobles oprimits i ocupats per Estat-Nació que actuen com a metròpolis jacobines o colonials.    

En l'ambient del míting de Montjuïc, les Jornades Llibertàries de Barcelona i la vaga de benzineres de la CNT-AIT, a Catalunya es van afiliar més de 70.000 persones a la Confederació Nacional del Treball. 

Va escriure nombrosos articles en gairebé tota la premsa llibertària, fent servir diversos pseudònims (Jazmín, Fraternal Lux, Geronés, Sertorio i algun altre), com ara Acción, Acracia, Asturias, Bicicleta, El Boletín del Ladrillero, Castilla Libre, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Comunidad Ibérica, Crisol, Cultura Libertaria, Cultura y Porvenir, Cultura Proletaria, Ética, Evolución, FAI, Faro, Fragua Social, Frente Libertario, Frente y Retaguardia, Historia Libertaria, Inquietudes, El Luchador, Más Lejos, Mujeres Libertarias, El Mundo del Día, Nahia, Nosotros, Nueva Senda, Polémica, Premsa Libre, La Protesta, El Quijote, Reconstruir, La Revista Blanca, Ruta, El Sembrador, Senstatano, Sindicalismo, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tierra y Libertad, Tribuna Confederal y Libertaria, Umanità Nova, Umbral, Universo, Volontà, De Vrije i altres.  

És autor d'obres d'anàlisi i d'història, com ara Glosas anárquicas (1932), Revivir (1932), Para una nueva concepción del arte: lo que podría ser un cinema social (1934), Voces juveniles. Interpretación ácrata de nuestra revolución (1937, amb altres), Los intelectuales en la revolución (1938), Quinice conferencias breves (1940), Estampas del exilio en América (1950), La CNT en la Revolución española (1952-1953, 1971 i 1988; la seva obra principal), La undécima cruzada (1956), El diablo (1958, obra teatral), La Sión hispánica (1961), Breve storia del sindacalismo libertario spagnolo (1962), Los anarquistas en la crisis política española (1964), La práctica federalista como verdadera afirmación de principios (1964), Informe del delegado de Venezuela de lass tareas del congreso de CNT de España en el exilio a que pudo asistir (1965), Polémica sobre el determinismo y voluntarismo (1966, amb Benjamín Cano Ruiz), Examen crítico-constructivo del movimiento libertario español (1967), El anarcosindicalismo en España (1970, amb altres), Comunistas y anarquistas frente a frente (1972), Para una monografía de escritores anarquistas españoles (1972), España, ¿transición o continuidad? (1973), Anselmo Lorenzo. Prolegómenos de la CNT (1974), Los anarquistas en la Guerra Civil Española (1976), Cipriano Mera, un anarquista en la Guerra de España (1976), Diccionario del anarquismo (1977), Figuras del movimiento libertario español (1977), Perspectivas (1977), Emma Goldman, anarquista de ambos mundos (1978), Figuras del movimiento libertario español (1978), Mecanismo orgánico de la CNT (1979), Emma Goldman. Una mujer en la tormenta del siglo (1983), Les anarchistes espagnols. Révolution de 1936 et luttes de toujours (1989), Historia contemporánea del movimiento libertario (1989), Una experiencia histórica del movimiento libertario. Memorias y seleccion de artículos breves (1990), Anarquismo (1991), Breve historia de la CNT (1991, amb altres), La Semana Trágica y otros relatos (1991), Apuntes sobre Antonio Lamolla y otros andares. Recuerdo (1992, amb altres) i altres obres.  

Amb la mort de Franco va tornar a la Vall d'Uixó i realitzà nombrosos mítings a partir de la legalització de la CNT en 1977.  

Josep Peirats va morir el 20 d'agost de 1989 a Borriana (Plana Baixa, País Valencià), prop d'on va néixer.  

En 2001, l'arxiu de Josep Peirats va ser dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).  

Va deixar nombroses obres inèdites.  

En 2009 sortí publicat un resum de les seves memòries sota el títol De mi paso por la vida.