dilluns, 15 de març del 2021

Alejandro Lamela Rodríguez

Alejandro Lameal Rodríguez

Alejandro Lameal Rodríguez


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de març de 1991 és inhumat a Tolosa de Llenguadoc l'anarquista i anarcosindicalista Alejandro Lamela Rodríguez (algunes fonts citen el seu segon llinatge com Martínez). Havia nascut en 1910 a Lugo 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Patí les Companyies de Treballadors Estrangers 

Va fer nombrosos mítings i conferències: Clarmont d'Alvèrnia (1956- 1962, 1963, 1968), Lió (1961, 1963), Bordeus (1962, 1970), Poitiers (1962), La Rochelle (1963), Roanne (1963), Marsella (1967, 1968, 1973), Pau (196, 1970, 1972), Narbona (1970, 1973), Tolosa (1971, 1981), Perpinyà (1968, 1969), Valença (1969), Mâcon (1968) i altres localitats 

Entre 1975 i 1977 fou l'últim secretari general del Secretariat Intercontinental de la CNT en l'Exili i fou membre de la secretaria de l'Associació Internacional dels Treballadors 

Alejandro Lamela Rodríguez: El 15 de març de 1991 és inhumat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Alejandro Lamela Rodríguez --algunes fonts citen el seu segon llinatge com Martínez--. Havia nascut en 1910 a Lugo (Lugo, Galícia).  

Després d'una infància complicada, milità en el Sindicat de la Construcció de Vigo (Pontevedra, Galícia) de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Durant els anys de la Guerra Civil fou un dels organitzadors i membre del consell d'administració de la col·lectivització de la fàbrica de galetes de Badalona (Barcelonès Nord).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Patí les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialistes s'establí a Clarmont d'Alvèrnia (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània), on milità en la Joventuts Llibertàries --dirigí el Boletín Interior de la FIJL fins a 1960-- i ocupà càrrecs de responsabilitat en la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta ciutat, com ara el de secretari en 1963.  

En 1947 fou delegat de diverses poblacions d'Alvèrnia (Clarmont d'Alvèrnia, Gerzac, Sant Ors, Pontaumur, Chasteuguidon, Auzat-la-Combelle, Billiat i Sant Alòi) al Congrés de Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània) del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT).  

Entre 1956 i 1961 fou redactor, amb Diego Camacho Escámez (Abel Paz) i Antònia Fontanillas Borràs, i col·laborador del Boletín Ródano-Alpes.  

Fou membre de la Comissió de Relacions de l'MLE-CNT del Massís Central i, amb Diego Camacho, participà en la selecció de militants confederals que volien formar a l'Interior part de la CNT-AIT clandestina entre 1950 i 1960.  

Entre 1972 i 1976 fou l'administrador del Bulletin d'Informations AIT, dirigit de José Muñoz Congost, que fou continuat per Information AIT (1976-1979).  

Entre 1975 i 1977 fou l'últim secretari general del Secretariat Intercontinental (SI) de la CNT en l'Exili i fou membre de la secretaria de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).  

En el Congrés Intercontinental de Federacions Locals de la CNT-AIT en l'Exili --amb presència del secretari general de l'Interior, Gerard Jacas-- celebrat l'agost de 1975 a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) va ser elegit secretari general de la CNT-AIT en l'Exili, càrrec que mantingué fins l'agost de 1977, quan s'havia legalitzat al Regne d'Espanya la CNT-AIT.  

Va fer nombrosos mítings i conferències: Clarmont d'Alvèrnia (1956- 1962, 1963, 1968), Liyón (1961, 1963), Bordèu (1962, 1970), Poitiers (1962), La Rochelle (1963), Roanne (1963), Marselha (1967, 1968, 1973), Pau (196, 1970, 1972), Narbona (1970, 1973), Tolosa de Llenguadoc (1971, 1981), Perpinyà (1968, 1969), Valença (1969), Mâcon (1968) i altres localitats.  

Durant sa vida col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Boletín Interior de la FIJL, Boletín Interno CIR, Cenit, CNT, Boletín Oficial del Massif Central (director), Le Combat Syndicaliste, La Escuela Moderna, Espoir, Nervio, Nueva Senda, Solidaridad Obrera, entre altres.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada