José Vicente Burillo

 

Necrològica de José Vicente Burillo apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 8 de maig de 1977

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de març --algunes fonts citen el 17 de març-- de 1916 neix a Zuera (Comarca de Saragossa) l'anarcosindicalista José Vicente Burillo 

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja i de Setfonts. El desembre de 1939 va ser enviat a treballar a les mines de La Grand Comba  

José Vicente Burillo: El 18 de març --algunes fonts citen el 17 de març-- de 1916 neix a Zuera (Comarca de Saragossa, Saragossa, Aragó) --algunes fonts citen erròniament Villanueva de Gállego (Comarca Central, Saragossa, Aragó)-- l'anarcosindicalista José Vicente Burillo. El seu pare es deia Pedro Vicente i la seva mare, Ángela Burillo.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Villanueva de Gállego, quan el cop militar feixista de juliol de 1936 aconseguí fugir i arribar a zona republicana travessant les muntanyes.  

Enrolat en la «Columna Durruti», participà en combats als fronts d'Aragó i de Catalunya --segons algunes fonts el 30 de novembre de 1936 estava destinat, amb el seu germà Pedro Vicente Burillo, en la II Columna del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) al destacament d'Alcubierre (Monegros, Osca, Aragó) al front d'Osca--.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Setfonts (Tarn e Garona, Occitània). El desembre de 1939 va ser enviat a treballar a les mines de La Grand Comba (Gard, Occitània).  

En 1942, durant l'Ocupació alemanya, participà en les vagues dels miners i va ser novament internat al camp de Vernet d'Arièja fins el 5 de juny de 1944, quan els nazis l'enviaren al camp disciplinari de l'illa d'Aurigny (Batllia de Guernsey, Corona Britànica), a l'arxipèlag anglonormand del canal de la Mànega, aleshores ocupada pel nazis, d'on el 18 d'agost d'aquell any aconseguí fugir-ne.  

Entre el 10 i el 12 de maig de 1945 participà en el Congrés de Federacions Locals del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) que se celebrà a París (Illa de França).  

En 1947 es va reintegrar a les mines de La Grand Comba i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.  

Amb una silicosi del 100%, va ser declarat no apte per a la feina, però continuà militant fins el seu final. La seva companya fou Basilia Anita Miral, amb qui tingué dues filles, Anna i Colette.  

José Vicente Burillo va morir el 3 de març de 1977 al seu domicili de La Grand Comba i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta localitat.