dilluns, 29 de març del 2021

Ángel Mejías Zamorano

Ángel Mejías Zamorano

                                                              Ángel Mejías Zamorano


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de de 1892 neix a La Orotava (Santa Cruz de Tenerife) l'anarcosindicalista Ángel Mejías Zamorano 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Membre d'una Companyia de Treballadors Estrangers va ser capturat per les tropes alemanyes durant l'Ocupació i en 1941 va anar a parar al camp nazi de concentració de Mauthausen, i posteriorment enviat al subcamp de Gusen fins el seu alliberament el 5 de maig de 1945 per soldats nord-americans 

Ángel Mejías Zamorano: El 29 de març --algunes fonts citen erròniament el 28 de març de 1892 i el 5 de juny de 1896-- de 1892 neix a La Orotava (Santa Cruz de Tenerife, Tenerife, Illes Canàries) l'anarcosindicalista Ángel Mejías Zamorano, conegut com El Canario i El Gringo. El seu pare es deia José Mejías Rosa, industrial i comerciant, i la seva mare, Nieva Zamorano Villar. Tingué, com a mínim, set germans (Nieva, Tomás, Carmen, Marieta, Amparo, Candelaria i Matilde), ocupant el setè lloc, entre Candelaria i Matilde. Posteriorment la seva família s'instal·là a Santa Cruz (Santa Cruz de Tenerife, Tenerife, Illes Canàries), on el seu pare desenvolupà les seves tasques comercials.  

Quan tenia 18 anys morí el seu pare i posteriorment emigrà a Buenos Aires (Argentina), on milità activament en l'anarcosindicalista Federació Obrera Regional Argentina (FORA).  

En 1930, arran del cop militar de José Félix Uriburu, va ser expulsat de l'Argentina per les seves activitats polítiques i retornà a les Illes Canàries.  

En aquesta època era conegut com El Gringo, treballava en activitats relacionades amb el tabac i militava en el Sindicat d'Obrers Tabaquers d'Ambdós Sexes (SOTAS) de Santa Cruz de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Va ser detingut, juntament amb altres companys (Ángel Domínguez, Alberto Herrera Rodríguez, Alfonso Jorge Frías, Diego Rodríguez Alberto, Tomás Rodríguez Beníntez, Eduardo Sanjuán Castro i Juan Yanes Pérez), per la seva participació en la vaga del sector tabaquer del 28 de setembre de 1935 a Santa Cruz, que implicà la clausura del SOTAS i una multa de 2.000 pessetes a cada un dels detinguts.  

El juliol de 1936, arran del cop militar feixista, va ser capturat per les tropes franquistes i tancat uns mesos a la presó de Fyffes de Santa Cruz, però aconseguí evitar l'execució.  

L'agost de 1938 fou un dels centenars de presos que van ser bescanviats amb el costat republicà («Canje de prisioneros "Frente Rojo"») i el setembre d'aquell any arribà a Barcelona. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Membre d'una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) va ser capturat per les tropes alemanyes durant l'Ocupació.  

En 1941 es trobava reclòs al camp de presoners de Ziegenhain (Stalag IX), a Trutzhain (Schwalmstadt, Hesse, Alemanya), i el 27 d'abril d'aquell any va ser enviat, juntament amb altres 27 refugiats de nacionalitat espanyola, al camp nazi de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), amb la matrícula 5.037.  

En 1943 va ser integrat al «Komando Tenberg», encarregat de la construcció d'una pressa hidroelèctrica al riu Enns.  

Més tard va ser reintegrat al camp nazi de Mauthausen i posteriorment enviat al subcamp de Gusen, depenent del de Mauthausen.  

El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per les tropes nord-americanes i repatriat a París (Illa de França).  

S'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà de pintor i milità en la CNT-AIT en l'Exili i en la Federació Espanyola de Deportats i d'Internats Polítics (FEDIP). En l'exili era conegut com El Canario.  

Ángel Mejías Zamorano patí una paràlisi fulminant i després d'un mes en estat comatós, el 20 de gener de 1965, va morir a l'HospitalPurpan de Tolosa de Llenguadoc, essent inhumat l'endemà. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada