Una llista que rescata l’horror dels camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladie

                                                  Refugiats dins el camp del Barcares, en una fotografia de 1939

 

Una llista que rescata l'horror dels camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladie 

La llista, d'accés lliure, inclou el lloc d'enterrament de cadascun, així com el nom i l'edat que tenien els exiliats quan van morir als camps del Govern francès entre 1039 i 1940 

Dels 1.685 noms que hi ha a la llista, que és d'accés obert i es pot consultar al web del Memorial Democràtic, n'hi ha disset que partien de les comarques gironines 

El Govern de la Generalitat homenatja els exiliats a la Vajol i a Agullana 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) 06/02/2021.- Llegim avui al Diari de Girona que només un any, quan Francisco Franco va imposar una dictadura de sang i revenja, milers de persones exiliades durant la Retirada republicana de febrer de 1939 provinents de la frontera del Principat  Catalunya van morir en camps de concentració—també referits més suaument com d'internament—establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladie. Una investigació de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha permès rescatar una llista de prop de dos mil d'aquestes persones exiliades que van morir entre el 1939 i el 1940. El fred, la debilitat dels ferits i una «mala previsió» del Govern francès davant l'arribada de prop de mig milió de persones que fugien de les tropes franquistes i feixistes italianes va provocar una gran mortalitat en aquests camps. Alguns dels camps van crear recintes on van enterrar les víctimes—com el cas del de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), i en altres casos les inhumacions es van fer en fosses de cementiris municipals.  

Noms, cognoms, llocs on van ser enterrats, edats, i lloc d'origen i de residència en alguns dels casos. Molts resten desarrelats, però dels 1.685 noms que hi ha a la llista, que és d'accés obert i es pot consultar al web del Memorial Democràtic, n'hi ha disset que partien de les comarques gironines que no els van veure tornar. Els més joves tenien 18 anys, i de fet la majoria dels difunts de les comarques gironines tenien entre 18 i 20 anys. En alguns casos, com el de l'olotí Josep Corominas i que va morir al cap de set dies de ser internat, no s'ha pogut esclarir si en tenia 18 o 24 quan va emprendre el camí cap a l'exili. Tampoc se sap si Esteve Martí, que vivia a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i va morir el 3 de març del 1939, en tenia 36 o 55. 

Joan Batlle tenia 26 anys quan va marxar de Canet d'Adri (Gironès), i l'Antic hospital Militar de Perpinyà (Pla de Rosselló, Rosselló), un dels centres que acollien soldats ferits o malalts, el va veure morir. Manuel Armengol va morir al camp de Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània). Per aquest camp occità hi van passar de vint mil a trenta mil homes, segons l'enciclopèdia catalana. 

Aquesta llista pretén dignificar aquests exiliats morts que fugien de l'horror, i que van formar part de les 475.000 persones que, entre soldats de la República i població civil, traspassaren la frontera entre gener i febrer de l'any 1939.  

De les persones que s'ha pogut esbrinar l'origen, un 42,3% eren catalans, un 11% eren aragonesos, un 10,1% andalusos, seguits d'un 6,5% valencians i un 6,5% de madrilenys. Aquestes dades ara s'incorporaran a la base de dades Cost humà de la Guerra Civil, un arxiu d'accés lliure que compta amb 62.061 registres que testimoniegen les morts al Principat de Catalunya durant la Guerra Civil. Els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor han elaborat l'estudi que el Memorial Democràtic ha publicat amb motiu del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, que se celebra cada 5 de febrer des de 2017, any que la Generalitat de Catalunya va decretar-ne el dia oficial. 

De fet, Memòria Democràtica i el Museu Memorial de l'Exili (MUME) faran avui un homenatge als exiliats als municipis de la Vajol i a Agullana (Alt Empordà). En el primer municipi s'hi troba el Coll de Lli, lloc d'encreuament de la frontera utilitzada per polítics republicans com Lluís Companys, el lehendakari José Antonio Aguirre, i Manuel Azaña. A Agullana s'hi troba el mas Perxés, on Companys va fer-hi estada abans d'exiliar-se.