Mateo Santos Cantero

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

En el decurs de la Retirada republicana, camí de l'exili, Mateo Santos Cantero l'anarquista i anarcosindicalista Mateo Santos Cantero passà la frontera del Pirineu Oriental el 6 de febrer de 1939. Havia nascut  

Mateo Santos Cantero: En el decurs de la Retirada republicana, camí de l'exili, Mateo Santos Cantero l'anarquista i anarcosindicalista Mateo Santos Cantero passà la frontera del Pirineu Oriental el 6 de febrer de 1939. Vivia a Barcelona, dedicat al periodisme, la literatura i el cinema, i havia nascut en 1891 a Villanueva de los Infantes (Campo de Montiel, Ciudad Real, La Mancha). Va fer servir els pseudònims literaris: Gazel, Paquito Candil, Aramis, Tartín Moreira, Silvestre Delmonte, Juan España. La seva companya fou Santana Perelló.  

Des de 1926 fins al 1934, fou director literari de la revista de cine barcelonina Popular Film. Posteriorment creà una altra revista cinematogràfica, Cinefarsa. Edità diverses novel·les i llibres, va col·laborar en diferents revistes i publicacions i dirigí quatre films documentals: Estampas de España. Córdoba (1934), episodi d'aquesta sèrie; Reportaje del movimiento revolucionario de Barcelona (1936), elaborat per a l'Oficinad'Informació i Propaganda de la CNT/FAI; Barcelona trabaja para el frente (1936), elaborat pel Comitè Central d'Abastos de Barcelona; Forjando la victoria (1937), elaborat per al Sindicat de la Industria de l'Espectacle Films (SIE Films) de la CNT-AIT.  

En 1915 s'estableix a Barcelona i escriu en diverses publicacions. 

Els anys 1932 i 1933 introduí en medis obres el món del cinema a través dels ateneus llibertaris, com a l'Ateneu de la Torrassa (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Sud), i fou militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i al seu segon film recollí les imatges de Barcelona després de la sublevació militar de juliol de 1936.  

Va agrupar, com a director literari de la revista Popular Film, la Generació de Popular Film, un conjunt de joves que escrivien amb l'intent de millorar el cinema i inculcar al públic la necessitat de veure un gran cinema. Alguns dels seus articles els signà amb el pseudònim Gazel, renom que tornarà a utilitzar el 1945 a España Libre (París) on escriurà sobre literatura i cultura. 

Participà en la constitució de l'Agrupación Cinematográfica Española (ACE) en una reunió a l'ateneu del veïnat barceloní de les Corts celebrada el 20 de març de 1932, de la que fou president de la seva junta directiva, on hi havia Ballano i altres. En 1933 era membre de l'AgrupacióProfessional de Periodistes Cinematogràfics. 

Amb la derrota a Barcelona del cop d'estat militar feixista, el 20 de juliol de 1936 passà a la redacció de Solidaridad Obrera, amb Juanel. 

Amb la Retirada republicana, des del febrer de 1939 va patir els camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), El Barcarès (Vall d'Aglí, Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) fins a l'agost de 1939. 

El 1940 demanà permís de residència i s'establí a Bordèu (Gironada, Nova Aquitània, Occitània). Després passà per París (Illa de França) i més endavant a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona), on amb l'Alliberament de l'estiu de 1944 publicà un "periódico confederal de artes y letras" amb el seu nebot, el grafista i cineasta Angel Lescarboura Santos. A la ciutat dirigí Letras Españolas i també Publicaciones Clavileño, i publicà a La Novela Española en 1947.  

El 1948 s'establí a Mèxic, on practicà la crítica cinematogràfica i taurina. Publicà Boletín i milità en la CNT fins a la seva mort en 1964. 

Algunes de les publicacions periodístiques de Mateo Santos es van fer als següents mitjans: La Manchega (1913), La Tribuna (Madrid, director Enrique López Alarcón), Los Miserables (1915-1918), Germinal (1915), Don Quijote (director 1916), Renovación (València 1916), El Progreso (1916-1917, redactor 1917-1920), El Resumen (1917), El Tiempo (1918), La Aurora (1918), La Raza (1918), Revolución, La Nación (1919), La Tarde (1920), El Espectador (1920), Hoy (1920), La Linterna (1923), Mediterráneo (1927-1929), El Cine (1926, redactor en cap), El Timón, Tierra y Libertad (Barcelona 1933, Suplemento), Tiempos Nuevos (Barcelona 1933-1936/Tolosa de Llenguadoc 1945), Popular Film. Director literari (revista cofunda amb Ginés Alonso i altres el 5 d'agost de 1926, on publicà fins l'any 1934), Cinefarsa. (1934-1936), Solidaridad Obrera (Barcelona 1936), La Mañana (redactor 1938), Amanecer (1938), Más Allá (1938), Ruta (1938). España Libre (París 1945), Revista de Revistas (Mèxic 1954), L'Espagne Republicaine (París 1951), Timón, Umbral (París 1967).  

Obra: Los amores trágicos de Rosita Rodrigo (1917), La Venus de nieve (novel·la 1925). Los héroes del siglo XX (Barcelona 1926), Camino de la ermita (Barcelona 1928, teatre), Ruta desconocida (Barcelona, 1928, teatre), Carne de Caín (Barcelona 1936, La Novela Ideal), El cine bajo la svastica (en La influencia fascista en el cinema Internacional, Barcelona 1937, Tierra y Libertad), Aguafuertes de la guerra civil (dibuixos de Ramon Isern) (editat pel Consell d'Aragó 1937), En torno a Cervantes. Elogio de la mujer manchega por Antonio Machado (Tolosa de Llenguadoc, 1947, Publicaciones Clavileño), Images de l'Espagne franquiste (París 1947, Les Éditions de La Calanque, amb il·lustracions de Badia i Vilató), Conquistadores de arena (Tolosa de Llenguadoc 1948, La Novela Española), Diccionario de sinonimos de la lengua castellana (Mèxic 1948-1962, Olimpo), L'amor i la Revolució, El caballero y su sombra, La Campaña de Gracián, El cazador de estrellas, Centella (Barcelona 1926, Popular Film), Comedia de payasos, El demonio y la carne (1917), Un ensayo de teatro experimental (Caspe, editat Consell d'Aragó 1937), El forastero (1925), Lenin, Lo que la vida negó a Don Juan, El periodismo,la càrcel y la muerte (1916), Periodismo y periodistas (Sabadell 1921, Corrals i Vila, conferència), Piel de Caín (novel·la), La Revolución española en el mundo (1937), Su mejor estocada (1925). Últimas aventuras de Don Juan (1925).